El Constitucional avala la reforma de lloguer del PSOE, llevat dels pisos assequibles en sòl públic

El Tribunal Constitucional ha avalat el contingut del Reial decret llei 7/2019, d'1 de març, pel qual, entre altres coses, es va incrementar la durada dels contractes d'arrendaments a 5 o 7 anys i es va lligar la pujada de les rendes anuals a l'IPC. No obstant això, ha tombat el programa estrella del ministre Ábalos per promoure l'oferta d'habitatges de lloguer en sòl públic. Així, el Constitucional estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP.

En concret, l'Alt Tribunal ha tombat dues disposicions addicionals al text normatiu, però el gruix de la regulació sobre el lloguer queda avalat pel Constitucional. A l'espera de conèixer la sentència íntegrament, les disposicions addicionals rebutjades són la primera i tercera. El Constitucional no qüestiona que les mesures anul·lades es puguin posar en marxa, sinó que es faci a través d'un decret llei i, per tant, amb extraordinària i urgent necessitat, tal com ha avançat EFE.

La primera es refereix als plans del Ministeri de Foment per promoure habitatge en lloguer assequible en sòl públic però amb gestió privada. Aquesta mesura preveia la mobilització de sòl públic pertanyent a l'Administració General de l'Estat per construir habitatges de lloguer social o assequible mitjançant la col·laboració públic-privada. L'objectiu era cedir el dret de superfície sobre el sòl públic durant uns 50 anys i, passat aquest temps, l'ús revertia de nou a l'Estat.

La disposició addicional tercera es referia a una cosa no relacionada amb el mercat del lloguer; en concret, als convenis en matèria d'infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim.

Què segueix vigent d’aquesta normativa

Una vegada vist el que el Constitucional ha tombat, ara toca ressaltar els punts més rellevants d'aquesta normativa avalada per l'Alt Tribunal. Així, cal destacar que continua en marxa la idea de creació d'un índex de referència del preu del lloguer per controlar la pujada de les rendes. També segueixen en vigor els següents punts:

Per la part de la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que afecta els contractes:

• S'amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres (3) a cinc (5) anys, i s'ampliarà la pròrroga tàcita d'un (1) a tres (3) anys per a persones físiques si l'arrendador o l'arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.
• En el cas que la part arrendadora sigui una persona jurídica seran set (7) anys de contracte obligatori i tres (3) de tàcit.
• La pujada de la renda anual estarà lligada a l'IPC durant el temps que duri el contracte (5 anys).
• Es limita a dos (2) mesos de renda les garanties addicionals a la fiança (un mes), tret que es tracti de contractes de llarga durada.
• Vençut el contracte o qualsevol de les seves pròrrogues, i transcorreguts com a mínim 5 anys si l'arrendador és persona física o 7 anys si és persona jurídica, per resoldre’l l’arrendador ha de comunicar al llogater la seva voluntat de no renovar-lo amb, almenys, quatre (4) mesos d'antelació. Si és el llogater qui vol anar-se’n, ha d'avisar amb dos (2) mesos d'antelació.
• En cas contrari, el contracte es prorrogarà obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys més, tret que el llogater manifesti a l'arrendador la voluntat de no renovar el contracte amb un mes d'antelació a la data d’extinció de qualsevol de les anualitats.
• La potestat de recuperació de l'habitatge pel propietari per resoldre anticipadament el contracte ha de quedar recollida expressament al contracte – ha de constar, per exemple, que el necessita per al seu habitatge habitual, dels fills o cònjuge si canvien les circumstàncies familiars-.
• El comprador d'un habitatge de lloguer ha de respectar el contracte vigent, estigui o no inscrit al Registre de la Propietat.
• Si hi ha acord entre propietari i llogater es podran realitzar obres de millora de l'habitatge sense necessitat de signar un nou contracte.
• Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec de l'arrendador, sempre que sigui una persona jurídica.

Per la part de beneficis fiscals:

• S'habilita als Ajuntaments la possibilitat d'establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l'IBI per als habitatges subjectes a lloguer amb preu limitat. És a dir, es tracta d'una bonificació per al particular que compta amb un habitatge protegit i que decideix llogar-lo a un preu limitat per l'Ajuntament o la CCAA corresponent. 
• S'estableix l'exempció de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la subscripció de contractes d'arrendament d'habitatge per a ús estable i permanent. És a dir, se suprimeix el pagament de l'ITP per part del llogater a qualsevol CCAA.