El ministre de Transport i Habitatge danès, Kaare Dybvad
El ministre de Transport i Habitatge danès, Kaare Dybvad

El govern socialdemòcrata danès ha arribat a un acord amb tres dels seus socis d'esquerres i amb el Partit Popular Danès, d'extrema dreta, per congelar els preus dels lloguers a les grans ciutats des de la compra d'un habitatge. La proposta inicial preveia un temps d'espera de 10 anys, però al final la congelació de les rendes s'ha reduït a cinc anys.

El ministre de Transport i Habitatge, Kaare Dybvad, ha assenyalat en un comunicat de premsa que, després de diversos mesos de negociacions, han arribat a un acord per modificar la Llei que regula l'habitatge a Dinamarca. De fet, el dia de l'anunci de l'acord Dybvad ha apuntat que “avui és un bon dia per als llogaters i un mal dia per als especuladors curtterministes”. El ministre té oberta una pugna contra Blackstone i els culpa de la forta pujada dels lloguers.

Aquest acord implica la congelació durant cinc anys del preu de lloguer des de la compra i posterior renovació per part d'un comprador, ja sigui persona física o jurídica (amb especial atenció a Blackstone). No obstant això, aquesta moratòria de cinc anys no s'aplica a aquella cooperativa d'habitatges que es converteixi en propietària.

També contempla un incentiu eficient: si es fan millores a l'habitatge de tal manera que tingui una millor qualificació energètica, llavors es dona per finalitzada la moratòria dels cinc anys.

A més, s'ha establert que l'arrendador no pot pujar la renda per sobre del valor de mercat (a la pràctica, fins a un 10%). També es vol prohibir que el propietari ofereixi diners a al llogater perquè se’n vagi del pis i rescindir el contracte d'arrendament.

Finalment, s'advoca per crear una Junta de lloguers perquè augmenti la transparència en aquest mercat i corrobori que, efectivament, el propietari ha rehabilitat el pis on viurà el llogater.

Aquest acord es produeix pel fet que hi ha un problema amb els habitatges antics de les grans ciutats daneses, els construïdes abans del 1992. Segons avança La Vanguardia, estan regulats per un sistema de rendes baixes i amb un lloguer màxim que fixa un organisme municipal, però la llei permet augmentar el preu del lloguer en cas de dur a terme grans reformes (inversions de més de 37.000 euros per habitatge).

Aquesta clàusula legal ha animat als fons internacionals a comprar aquests pisos, reformar-los i llogar-los a un preu més elevat.