La famosa norma que congelava el preu del lloguer durant cinc anys a Berlín i que havia tirat endavant la coalició d'esquerres que governa la capital ha estat declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional alemany. Després de deixar sense efecte aquesta llei, es comencen a veure les conseqüències, com una reducció de l'oferta o un augment de les reclamacions dels propietaris.
El topall del lloguer, que va entrar en vigor el febrer del 2020, era una mesura dràstica per acabar amb un problema greu: el repunt dels lloguers a la capital, que els deu anys previs s'havien arribat a doblar als districtes cèntrics. Les pujades s'explicaven per una conjunció de circumstàncies. De la bona situació econòmica a Alemanya als tipus d'interès en mínims, passant per l'atractiu de Berlín -a on arriben desenes de milers de nous veïns cada any-, la seva reconversió accelerada en capital europea després de la reunificació alemanya, la concentració de l'oferta d'habitatge, la lentitud de la burocràcia i la quasi absència d'habitatge protegit. El lloguer s'havia convertit en un dels principals problemes socials d'una ciutat on gairebé la meitat dels veïns reben ajudes socials i el 85% no té un habitatge en propietat. Aquest passat dijous, hores després de conèixer-se la sentència, unes 10.000 persones es van manifestar a Berlín en contra de la decisió.
El sostre dels lloguers, previst inicialment per a cinc anys, fixava el preu màxim en 9,80 euros per m2, molt per sota dels preus de mercat. A més, tenia caràcter retroactiu, fet que obligava els propietaris a abaixar els preus i tornar la diferència als llogaters. La mesura afectava 1,5 milions d'habitatges a la capital alemanya, amb el 85% de la seva població en règim de lloguer.
Però les conseqüències d'aquesta llei s'han deixat veure. Segons un estudi de Immoscout24 per a la revista econòmica Wirtschaftswoche, l'oferta de pisos de lloguer va caure un 25% el primer any de la mesura en vigor. En conseqüència, el nombre de persones interessades en cada oferta s'ha incrementat considerablement i ha passat de mitjana de 128 a 214. La competència per cada oferta és molt més gran. La situació s'explica perquè a molts propietaris amb pisos com a inversió el topall del lloguer i la subsegüent picabaralla legal els va portar a deixar-los buits per la caiguda de la rendibilitat i la possibilitat que el Constitucional l’acabés declarant il·legal. A la resta de grans ciutats d'Alemanya, aquesta tendència no es va donar.
Una altra conseqüència és l'augment de demandes de propietaris a llogaters de manera retroactiva per demanar la devolució dels ingressos indeguts per les rebaixes acumulades els últims 14 mesos. Molts propietaris i fins i tot el govern de Berlín havien advertit que era convenient, veient les disputes legals, guardar la diferència entre el lloguer lliure i el congelat fins que es pronunciés el Constitucional.
En previsió de les demandes que hi haurà, la coalició governamental berlinesa, liderada pel socialdemòcrata Michael Müller amb suport dels Verds i Die Linke, s'ha previst la creació d'un fons públic dotat amb 10 milions d'euros per ajudar els que no van estalviar les rebaixes fetes als lloguers.
Per sort d’alguns inquilins, hi ha empreses que ja han assenyalat que no reclamaran aquests diners. Per exemple, el grup immobiliari Vonovia, que té uns 42.000 habitatges en sòl berlinès, ha dit que no farà reclamacions als llogaters. "Renunciem a uns 10 milions d'euros", segons ha dit el president de la firma alemanya, Rolf Buch, que ha argumentat la decisió de l’empresa apuntant que Vonovia busca "acceptació social del model de negoci".
Un altre gegant del sector, Deutsche Wohnen, sí que ha optat per reclamar aquestes quantitats oferint diferents opcions, en pagaments únics, fraccionats i fins i tot moratòries. El que sí ha assegurat és que no hi haurà desnonaments per aquest motiu. L'Associació de Llogaters de Berlín va recalcar que no es pot expulsar ningú del seu habitatge per aquest motiu, ja que els arrendataris s'han atingut en tot moment a la llei. No hi pot haver demandes per impagament, va argumentar aquest col·lectiu, que va recomanar posar-se en contacte amb el propietari en cas que es tinguin problemes per afrontar immediatament el deute.
A més, aquesta mesura ha beneficiat els veïns dels barris de major poder adquisitiu, segons un estudi de la Federació del Sector Immobiliari Privat (BFW), que assegura que les persones amb menors ingressos amb prou feines han notat la rebaixa.
Article vist a
La ley que topa los alquileres en Berlín se convierte en un problema para inquilinos y administraciones (El Español)