El percentatge de propietaris d'habitatge a Espanya es redueix prop de 5 punts en l'última dècada

El percentatge de propietaris d'habitatge a Espanya ha passat del 79,8 % del 2010 al 75,1 % del 2020, 4,7 punts percentuals menys en una dècada, segons les dades d'Eurostat. Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més ha caigut el nombre de propietaris en deu anys, per darrere de Dinamarca, on ha baixat en 7,3 punts percentuals, fins al 59,3 % el 2020, i Lituània, amb una baixada de 5 punts percentuals, fins al 88,6 %.

Altres països comunitaris han desenvolupat aquesta dècada la tendència contrària, com en el cas de Polònia, on els propietaris d'habitatge han augmentat 4,3 punts percentuals, fins a representar el 85,6 %. La mateixa situació s’ha donat a Croàcia entre el 2010, quan el percentatge de propietaris era del 88,2 %, i el 2020, del 91,3 %, 3,1 punts percentuals més. A Malta, Portugal o Eslovàquia també s'ha observat aquesta tendència aquests deu anys.

Tot i el descens, la xifra de propietaris d'habitatge a Espanya segueix per sobre de la mitjana europea, que era del 69,7 % el 2020. En el cas comunitari, aquest percentatge només s'ha reduït un punt percentual entre el 2010 i el 2020.

Les dades d'Eurostat conclouen que el que és habitual a la Unió Europea és viure en un habitatge de propietat. Una situació que s'accentua a països com Romania, on el 96,1 % són propietaris d'habitatge, o Eslovàquia, amb el 92,3%, segons les dades del 2020.

Per contra, a Alemanya, la xifra de propietaris és del 50,4 %. A Àustria, els propietaris d'habitatge representen el 55,3 %, i a Dinamarca, el 59,3 %.

Espanya suspèn en lloguer

Per la seva banda, la mitjana d'europeus que viuen de lloguer es va situar el 2020 al 30,3 %, el nivell més alt de la dècada. Països com Alemanya, amb el 49,6 %, o Àustria, amb el 44,7 %, lideren l’habitatge de lloguer a Europa.

En el cas d'Espanya, el lloguer ha anat guanyant protagonisme al llarg de la darrera dècada. El 2010, el 20,2 % de la població vivia en un immoble arrendat, mentre que el 2020 aquest percentatge va pujar al 24,9 %, la xifra més elevada del període.

Els registres més baixos de lloguers es donen a Romania, on l'elevat nombre de propietaris fa que el percentatge d'habitants que viu de lloguer quedi al 3,9 % el 2020, amb un creixement d'1,5 punts percentuals en deu anys.

Encariment de l'habitatge

Al llarg de la darrera dècada, els preus de l'habitatge i del lloguer han experimentat un increment significatiu a la Unió Europea. Les dades d'Eurostat recollides per Europa Press reflecteixen un encariment de l'habitatge del 26 % de mitjana europea entre el 2010 i el 2020. En el cas del lloguer, i en aquest mateix període, les rendes han pujat un 14 % en el context europeu.

A Espanya, segons les dades comunitàries, el preu de les cases ha seguit la tendència contrària i s'ha ajustat un 5 % aquesta dècada. Itàlia, amb una caiguda del 15 % en deu anys, i Xipre, del 4 %, també han mostrat la tendència oposada a la resta de la Unió Europea.

En total, el preu de l'habitatge es va incrementar en 23 estats membres, amb Estònia, Hongria i Luxemburg, amb repunts del 108 %, el 91 % i el 89 %, respectivament. Aquests deu anys els lloguers també han experimentat una tendència a l'alça. Les rendes del 2020 es van situar un 14 % per sobre de les del 2010, segons la mitjana europea.

Tot i això, Espanya s'allunya força d'aquest increment, ja que els lloguers només van pujar un 3,8 % en aquests deu anys. A Grècia, les rendes van caure un 25 % en aquest període, i a Xipre es van ajustar un 5 %. El lloguer es va disparar un 145 % a Estònia entre el 2010 i el 2020, seguit del 107 % registrat a Lituània o el 63 % d'Irlanda.