Gairebé quatre anys després, la justícia ha donat la raó a Jesús Encinar, el fundador d'idealista, en la seva demanda per intromissió a l'honor per un article escrit per la freelance Analía Plaza i publicat a El Confidencial el dilluns 19 de març de 2018.
El Jutjat de 1a Instància núm. 47 de Madrid, a la seva sentència nº57/2022 del 14 de febrer de 2022, considera provat que l'article escrit per Analía Plaza i publicat pel Confidencial contenia:
- “Dades objectivament no veraces”,
- “La informació objectiva presentada a l'article era errònia”
- “L'article no expressava opinions, que en tot cas estarien emparades pel dret de llibertat d'expressió, sinó que presenta fets objectius que eren falsos”.
La decisió judicial considera provat que l'article escrit per la Analía Plaza i publicat per El Confidencial va suposar una intromissió il·legítima en el dret a l'honor del fundador d'idealista SAU, Jesús Encinar, i en el prestigi d'aquesta empresa i condemna El Confidencial i Analía Plaza en concret:
- al pagament de manera solidària en concepte d'indemnització de la suma total de 15.000 euros.
- que en el futur s'abstinguin de reiterar les conductes que han suposat la legítima intromissió al dret a l'honor dels demandants.
Així mateix, El Confidencial haurà de retirar la informació publicada el dia 19 de març de 2018 dels seus servidors. La decisió condemna El Confidencial a publicar la sentència que s’acabi dictant (encapçalament i part dispositiva) en què es reconegui que es va produir la ingerència i amb anunci a la portada (on haurà de quedar publicada 24 hores ininterrompudes) i en els mateixos termes emprats per a la publicació original.
El Confidencial i Analía Plaza hauran de difondre la sentència als seus comptes de xarxes socials de la mateixa manera que es va anunciar la informació litigiosa. Específicament, El Confidencial haurà de publicar al seu perfil de Twitter sis vegades, entre les 10 i les 20 hores del dia de publicació.
Tot l'article es va basar en una conscient reserva mental d'Analía Plaza, que va conèixer que hi havia un poder per a l'execució d'una penyora accessòria a un préstec, però va vincular aquest document amb disposar de “ple poder de decisió”.
A la decisió de la sentència es confirma que l'article escrit per la Analía Plaza es va basar en la interpretació de l'autora de l'apoderament atorgat per Adler a Tecnofobia, societat propietat del fundador d'idealista, Jesús Encinar. Aquest document no era un poder general, sinó un poder mercantil per executar la penyora accessòria d'un préstec, però que sota cap concepte donava “ple poder de decisió” a Tecnofobia ni a Jesús Encinar com es va publicar falsament.
Com assenyala la jutgessa, “aquesta dada era de fàcil accés i no es comprèn com va poder passar desapercebuda la periodista”. Quan la jutgessa va interrogar Analía Plaza sobre aquest extrem, va declarar que no va indagar gaire i no va veure el contingut del poder. La investigació que es va realitzar, segons el criteri de la jutgessa, va ser incompleta i esbiaixada. Tot i això, aquesta única dada de l'apoderament ja referida generava en cascada una imatge d'intervenció directa dels actors en una gestió empresarial. Això és, Analía Plaza va interpretar que un poder mercantil accessori a un préstec atorgava ple poder de decisió, i amb això va construir una estructura que va anomenar “entramat”, totalment errònia, basada en dades objectivament falsos i que només buscava vincular Jesús Encinar amb les decisions empresarials d’unes societats mercantils amb les quals ja no estava relacionat ni tan sols dies abans que publiqués l’article.
Després del coneixement de la sentència, Jesús Encinar considera que “es confirma que l'article d'Analía Plaza era fals, i és rellevant que coincidís la publicació d'El Confidencial amb la nostra retirada com a anunciants, després de més de vuit anys com a soci immobiliari d'El Confidencial. Es tanquen quatre anys després d'aquell 19 de març de 2018, quan, de manera frívola i superficial, la periodista freelance Analía Plaza i el mitjà de comunicació El Confidencial van atacar la reputació d'idealista de manera no veraç, errònia i basada en fets objectivament falsos, com diu la sentència. Durant els dies, les setmanes i els mesos següents, aquestes mentides es van utilitzar massivament contra mi i van ser la base per a milers d'atacs personals emparats per les declaracions de certs periodistes, líders d'opinió i polítics. Tristament. les mentides bolcades a l'article quedaran a la memòria de molta gent que no s'assabentarà d'aquesta sentència.
Per aconseguir que surti alguna cosa bona de tota aquesta situació desafortunada, he decidit crear de manera anual el Premi Idealista d'Integritat Periodística. La indemnització econòmica de 15.000 euros es destinarà íntegrament a dotar el premi aquest primer any. Reconeixerem la tasca i la feina de periodistes que busquin la veritat i informin amb integritat i ètica. Necessitem periodistes rigorosos que escriguin informació veraç en mitjans de comunicació que protegeixin la democràcia. La llibertat d'expressió ha de regir les pràctiques periodístiques, però no pot emparar la mentida, la difamació i la venjança personal. Han estat quatre anys terribles, però finalment la veritat ha prevalgut”.