La taxadora Euroval ha elaborat un rànquing dels 25 municipis amb els mercats residencials més tensos d'Espanya, és a dir, aquells en què la ràtio del preu de l'habitatge davant de la renda familiar està més desequilibrada. D'acord amb el llistat, l'encapçalen les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i Terrassa, totes dues a l'àrea metropolitana de Barcelona, seguides per Madrid, , Barcelona i Palma.
El municipi espanyol amb el mercat residencial més tens és l'Hospitalet de Llobregat, segons la taxadora Euroval. Entre el 2015 i el 2021, els preus de l'habitatge en aquesta ciutat de més de 260.000 habitants han crescut 3,54 vegades més que la renda familiar disponible en aquests set anys d'anàlisi. A Terrassa, l'increment ha estat de 2,71 vegades, mentre que Madrid completa el podi amb 2,63 vegades més de pujada dels preus de les cases que la renda familiar disponible a Madrid.
Per a l'anàlisi, Euroval aclareix que per a la renda familiar tan sols es té en compte el període 2015-2019, ja que les dades definitives de la renda es publiquen amb dos anys de retard i l'últim disponible fins ara correspon a l'exercici 2019. D’altra banda, va agafar de referència l'evolució del preu de l'habitatge en aquests municipis en el període 2015-2021.
Primer, va destacar els mercats que van registrar un nombre més gran de compravendes d'habitatges en aquest mateix període. “Perquè un mercat es pugui considerar tens, ha de registrar un volum mínim de transaccions residencials”, concreten des d'Euroval.
Finalment, es va calcular la ràtio per veure a quins d'aquests municipis la diferència entre l'increment percentual del preu mitjà de l'habitatge i l'increment de la renda familiar era més gran.
“En termes generals, la relació entre la variació de preus residencials i la renda familiar en un municipi, en cas de superar la unitat, indica que la capacitat de compra de les famílies disminueix. Només en cas que aquesta ràtio sigui menor d'1 la capacitat de compra de les famílies augmentaria”, destaca la taxadora.
La particularitat de Madrid i Barcelona
Als dos mercats residencials principals del país, Madrid i Barcelona, la mitjana de variació anual de preus entre 2015 i 2019 va ser molt elevada. No obstant això, aquesta tendència a l'alça s'alenteix entre el 2020 i el 2021. A les dues ciutats, la ràtio entre la variació dels preus d'habitatge i la de les rendes familiars és de 2,6 vegades.
La capacitat financera de les famílies madrilenyes i les barcelonines no ha pogut respondre adequadament a l'increment dels preus residencials, destaca l'estudi d'Euroval.
Destaca, a més, que si l'evolució dels preus a les dues ciutats ha estat de caigudes durant el 2020 i el 2021 pot suggerir que “la idea que la demanda, o un percentatge molt alt d’aquesta, es dirigeix cap a altres municipis de la Comunitat de Madrid i de la província de Barcelona”.
Dos anys de grans canvis
L'estudi d'Euroval també ha fet una comparativa de l'evolució dels preus prepandèmia (2015-2019) i postpandèmia (2020-2021), ateses les característiques especials dels dos darrers anys, marcats per l'impacte de la COVID-19.
L’estudi conclou que a la majoria de municipis amb preus tensos ha continuat tenint una evolució marcadament a l'alça durant el bienni 2020-2021, amb les marcades excepcions de Madrid, on l'evolució ha estat pràcticament plana, o Barcelona, on el descens ha estat una mica menor de l’1 %.