Hi ha la creença que la fiscalitat de les donacions entre parents propers (pares a fills) està molt bonificada, però tot depèn del que es doni. Si el que es dona és una determinada quantitat de diners, només cal tributar per l'impost de Donacions, i la majoria de les comunitats autònomes el bonifiquen. Però si el que es regala és un pis a un fill, aleshores aquesta transmissió queda gravada per tres impostos: donacions, plusvàlua municipal i IRPF. De totes maneres, hi ha el pacte successori, que permet el lliurament de l'habitatge en vida amb una reducció del cost fiscal de l'operació.
Durant l'anterior crisi econòmica, hi va haver molts casos en què davant l'augment de l'atur, pares i avis van haver d'ajudar els fills i els nets a sortir del sotrac avançant l'herència en vida. Amb la paralització de l'economia i davant la incertesa política, es podria donar una situació similar avui dia.
El pacte successori és una institució que permet ordenar l'herència futura mitjançant un contracte, així com atribuir béns o drets abans de morir, fet que suposa en certa mesura un lliurament de l'herència en vida, tal com subratlla Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico. Tanmateix, només es pot dur a terme a Galícia, el País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i les Balears per part de persones que tinguin veïnatge civil, que s'adquireix per naixement o adopció o per residència durant dos anys manifestant la intenció d'acollir-se a aquest veïnatge (o durant 10 anys sense declaració en contra). A la resta d'Espanya no és possible.
En què consisteix el pacte successori
El pacte successori s'ha de formalitzar en escriptura pública davant de notari i s'ha de fer entre parents (cònjuges, ascendents, descendents, etc.). Tot i que els acords que duguin a terme poden afavorir terceres persones alienes a la família. “Es tracta d'un acord que només es podrà modificar o anul·lar per acord dels signants, a diferència del testament, que depèn exclusivament de la voluntat del testador” sosté Salcedo.
Aquesta institució permet que el “donant” pugui transmetre el seu habitatge com a anticipació de l'herència futura. Així, aquesta operació queda gravada per l’impost de successions, i no el de donacions, que és menys avantatjós. Cal tenir en compte que la majoria de comunitats autònomes tenen aprovats beneficis fiscals més alts per al cas de transmissions per herència que per al de donacions. L'adquisició de béns per pacte successori s'equipara a la transmissió per herència, per la qual cosa es podrà beneficiar de tots aquests beneficis fiscals.
A més, el que transmet béns per pacte successori tampoc haurà de declarar el guany patrimonial a l'IRPF, a diferència del que sí que passa quan transmet per donació.
Aquest és un dels grans inconvenients de la transmissió d’immobles per donació. Això es deu al fet que qui lliura l'immoble ha de tributar pel valor que té l'immoble, com si l'hagués venut, malgrat no haver-ne rebut ni un euro.
Per contra, l'article 33.3.b) de la llei de l'IRPF considera que no hi ha guany ni pèrdua patrimonial en el cas de transmissions mortis causa, i s'hi assimilaria la transmissió per pacte successori.
“Per exemple, un pare pot transmetre immobles mitjançant pactes successoris als seus fills sense haver de tributar per un guany patrimonial a l'IRPF. Alhora, aquests fills podran transmetre aquests immobles agafant de referència el valor d'adquisició declarat al pacte successori”, assenyala Salcedo.
Quant a la plusvàlua municipal, l'obligat a pagar aquest impost és el que adquireix l'habitatge, però la llei d'hisendes locals atorga als municipis la possibilitat d'establir bonificacions de fins al 95 % de la quota íntegra de l'impost per a herències o per pacte successori.
Nuvolades en la fiscalitat dels pactes successoris
Finalment, des d'Ático Jurídico recorden que “qui vulgui dur a terme la transmissió de béns immobles per aquesta via s'ha d'afanyar. I és que la fiscalitat d'aquestes operacions es podria incrementar notablement els propers mesos”.
Des d'aquest despatx recorden que l'Avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de les directives (UE) 2016/1164, i de modificació de diverses normes tributàries ja va planejar posar fi als beneficis fiscals dels pactes successoris a l'IRPF.
“La modificació legal prevista optava per penalitzar l'adquirent si transmetia els béns abans que morís el causant. Si això passés, aquest adquirent se subrogaria en la posició del causant respecte al valor i la data d'adquisició dels béns”, apunten des d'Ático Jurídico.
Pensem en un immoble adquirit pel causant per 200.000 euros fa anys i transmès per pacte successori pel valor actual (450.000 euros). Fins ara, aquests béns podien ser transmesos i es computaven com a valor d'adquisició el de 450.000 euros. Amb la modificació legal prevista, i si els béns es transmetessin abans de la mort del causant, el valor d’adquisició seria de 200.000 euros, fet que augmenta considerablement el guany patrimonial pel qual tributarà aquest contribuent.
Aquesta modificació legal seria injusta, segons Ático Jurídico, ja que no té en compte que la venda dels immobles es pugui produir per situacions de necessitat, com ara desocupació, malaltia o crisi econòmica.