Flashbacks de l'immobiliari de fa 6 anys, exactament fins aquell octubre del 2017 que va causar estralls en les relacions institucionals i empresarials entre Catalunya i la resta d'Espanya. Com si es tractés d'un flashback, la llei de l'amnistia ha dividit el sector immobiliari i de l'advocacia: n'hi ha que creuen que aquest episodi portarà “calma”, ja que veuen intrínseca una “estabilitat jurídica” per a la inversió immobiliària. Altres, els més conservadors, anticipen una etapa de “caos” i de desinversions en cadena a la regió. Des d'idealista/news hem parlat amb experts perquè aportin una mica de llum a aquest assumpte.
Segons experts del sector, moltes empreses amb domicili a Catalunya estan consultant despatxos per abandonar la comunitat autònoma per les negociacions i pactes del PSOE amb ERC i Junts de cara a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern. És el cas també de particulars i patrimonis, segons un article del diari Vozpópuli, que contacten amb els seus assessors per mudar la residència fiscal i, a més, preparen la venda d'immobles. Els advocats i notaris creuen que quan es registri la llei d'amnistia aquests moviments es multiplicaran.
Segons ha explicat a idealista/news l'advocada Marta Martín, del despatx AM2 Legal, “sí que hi ha clients que volen abandonar Catalunya: ja he conegut casos de perfils que han tret els seus diners per enviar-los a altres llocs i que també es plantegen la idea de vendre'n les propietats: en resum, s'ha posat en marxa la maquinària de fugida”.
La lletrada assegura que “també hi ha molts empresaris que estan mostrant la seva disconformitat amb el fet que els obliguin a tenir la seu fiscal al mateix lloc on exerceixen l’activitat. Hi ha molt de soroll i, per ara, res decidit, però sí que sorgeixen molts dubtes. Jo, personalment, veig preocupació”.
Segons l'advocada, una de les principals pors és “tornar a passar per l'episodi del 2017 i el Procés. Totes les declaracions apunten que aquest moviment és la rendició de l'Estat, i que reconeix que ho va fer malament, i se senten més legitimats que mai”, diu Martín.
AM2 Legal va en la mateixa línia que la resta de despatxos d'advocats que s'han pronunciat sobre l'amnistia. Amb un focus molt més extens, i no fent només esment a l'immobiliari, les principals empreses han mostrat el seu rebuig a qualsevol amenaça contra la separació de poders o les acusacions de manca d'imparcialitat als jutges d'aquest país.
Entre els qui s'han manifestat les últimes hores, especialment significatives són les paraules de dues empreses fundades a Barcelona i amb un important volum de negocis a Catalunya, com són Cuatrecasas i RocaJunyent.
El primer ha comunicat a través de les seves xarxes socials el seu "respecte i reconeixement als valors i principis consagrats a la Constitució Espanyola". A més, ha asseverat que dona suport a la divisió de poders "com a garantia dels drets reconeguts a la Carta Magna" i considera la independència del poder judicial com "un dels eixos vertebradors de la democràcia". Per tot això, el despatx que presideix Rafael Fontana "rebutja sense fissures qualsevol mesura que, de manera mediata o immediata, la pugui comprometre".
RocaJunyent, per la seva banda, ha incidit en "el seu reconeixement a la important tasca que, amb plena independència, desenvolupen els jutjats i tribunals per garantir els drets fonamentals dels ciutadans i l'aplicació de l'ordenament jurídic".
L’empresa internacional d'advocats Ashurst també ha explicat a idealista/news la seva adhesió a la declaració institucional publicada per l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM) del 9 de novembre passat, en què manifestava la seva preocupació davant el document d'acord de govern subscrit pel PSOE i Junts pel que fa a la separació de poders.
L'escrit transmès per l'ICAM reflectia, entre altres punts, una crítica a l'ús del terme lawfare (instrumentalització de la justícia amb fins polítics) i la creació de comissions parlamentàries de recerca que fiscalitzin l'actuació jurisdiccional, ja que això afectaria la independència dels jutges i la presumpció, pròpia de qualsevol Estat de dret, que les seves decisions estan sotmeses a la llei.
El despatx internacional ha volgut reiterar, a més, que l'imperi de la llei, la separació de poders i la independència del poder judicial són pilars fonamentals en el nostre ordre constitucional, i s’ha afegit a la iniciativa de l'ICAM de dur a terme totes les accions que siguin procedents per defensar l'Estat de dret espanyol.
Focus a l'immobiliari
Tornant a posar el focus a l'immobiliari, Iñaki Unsain, personal shopper immobilari , director general d'ACV Gestió Immobiliària i expresident d'AEPSI (Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliaris), creu que aquest pacte portarà, a més, altres conseqüències a l'immobiliari català. En concret, opina que “es consolida la línia que s'està seguint a Catalunya de marcar preus als lloguers, marcar municipis catalans com a zones tenses i fixar un índex de preus. Això espanta els patrimonialistes que són a Catalunya i un percentatge d'aquests decidiran vendre els seus habitatges per destinar-lo a altres comunitats que no estiguin governades pel PSOE i on no s'aplicaran les regulacions”.
També hi ha experts molt més esperançats, i que fins i tot veuen aquesta nova etapa plena d'oportunitats per a la inversió immobiliària. Un és José Luis Méndez, soci fundador del despatx d'advocats Méndez Lit, que assegura “no haver rebut trucades ni consultes de propietaris o patrimonialistes preocupats per aquest tema”. "Des del punt de vista professional, no hauria d’afectar en res ni obnubilar cap procés que estiguin duent a terme els propietaris d'immobles a Catalunya", diu.
Segons Méndez, “podria existir una por que es repetís un octubre 2017, però és més de l'inversor i una inseguretat genèrica que s'ha creat, i és molt subjectiva de moment. Liquidar i posar la inversió en un altre lloc és probable, però no segur. Catalunya continua sent una comunitat pròspera i rendible des del punt de vista immobiliari”.
Gerard Marcet , soci fundador de la consultora immobiliària Laborde Marcet, també està en sintonia amb el punt de vista de Méndez. "No hem rebut cap input per aquest pacte, i molt menys de propietaris que vulguin vendre els seus actius a Catalunya", assevera.
“Al revés. És cert que el govern té una deriva més cap a l'esquerra, però, d’altra banda, tot el pacte de l'amnistia que s'està cuinant podria arribar a calmar les postures més extremistes i que vivien amb ressentiment tot el procés independentista que no va prosperar”, diu Marcet, que també aclareix que, segons la seva opinió, “aquesta amnistia no s'havia d'haver dut a terme com a xantatge polític”.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.