La saturació demogràfica i els preus excessius empenyen diversos governs a plantejar-se aquestes restriccions
Limitar o prohibir la venda de vivendes a estrangers: pros, contres i possibles conseqüències
Pexels

El govern de les Canàries s'està plantejant sol·licitar la limitació de la compra d'habitatges per part de capital estranger a les illes. Tot això sorgeix de la saturació demogràfica a zones turístiques i del poc estoc d'habitatges per als habitants de la comunitat. Hi ha territoris comunitaris que tenene aquestes limitacions, però la seva regulació és prèvia a l'ingrés a la Unió Europea. És factible aquesta mesura a Espanya? Què diu la legislació? Quines conseqüències pot tenir aquesta mesura per al sector immobiliari?

A la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix, a l'article 63, la prohibició de totes les restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i tercers països. Això inclou la compra de propietats immobiliàries, cosa que significa que qualsevol ciutadà de la UE té dret a adquirir habitatges a qualsevol país membre sense restriccions significatives.

Tot i això, “hi ha excepcions negociades en els tractats d'adhesió per a certs països, com Malta, Dinamarca i les illes Aland a Finlàndia. Aquestes excepcions es van acordar abans que aquests països s'unissin a la UE, cosa que els va permetre mantenir certes restriccions específiques”, segons comenta Mercedes Blanc , consellera delegada de Vecinos Felices Administración de Fincas y Alquileres i membre del comitè assessor jurídic de Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona.

Poques possibilitats, però excepcions a les mesures

Arantxa Goenaga, sòcia i advocada del despatx AF Legis, destaca que hi ha la possibilitat d'establir restriccions sobre qui pot comprar una propietat a Espanya i es poden establir una sèrie de requisits de residència. "Ha de quedar clar que amb la normativa actual Europea no es pot imposar aquesta restricció a ciutadans de la Unió, però es podria plantejar per a persones de països de fora de la Unió Europea".

Per establir una prohibició o una limitació s'ha de fonamentar correctament en la llei que ho estableixi. Hauria de ser per uns criteris d'afavorir els nacionals o residents que es puguin veure perjudicats amb aquestes adquisicions, “però atès que és una limitació d'un mercat lliure com el immobiliari, s'hauria de fonamentar de manera molt clara i contundent perquè no es pugui considerar inconstitucional”.

De la mateixa manera, Mercedes Blanco puntualitza que Espanya podria fer front a grans dificultats per imposar restriccions a la compra d'habitatges per part d'estrangers residents a la UE a causa de les normes de lliure circulació de capitals. Ara bé, "podria explorar la possibilitat d'imposar restriccions als no comunitaris sempre que aquestes restriccions es considerin necessàries, proporcionades i no discriminatòries".

El cas de les Canàries, amb el seu estatus de regió ultraperifèrica (RUP), podria oferir una base per argumentar certes restriccions basades en la seva llunyania i insularitat. Tot i això, qualsevol intent d'imposar aquestes restriccions requeriria una sòlida justificació davant la Comissió Europea i el suport del govern central d'Espanya, segons Blanco.

Canadà i Malta, exemples per tenir en compte

A Canadà, diverses províncies han implementat restriccions sobre la compra de propietats per part d'estrangers. Per exemple, a Ontario s'han introduït impostos addicionals als compradors estrangers per frenar l'especulació immobiliària i protegir l'asequibilitat de l'habitatge per als residents locals.

Segons Mercedes Blanco, a Malta, els ciutadans de la UE poden comprar una sola propietat sense restriccions, però per adquirir-ne més d'una han d'haver residit al país durant almenys cinc anys. Aquesta mesura va ser acordada al tractat d'adhesió de Malta a la UE.

Per la seva banda, Arantxa Goenaga estableix que a tots dos països el que s'ha buscat és que no puguin comprar els que no siguin residents al país perquè consideren que el mercat és molt inaccessible per als nacionals i residents i intenten reduir l'especulació en aquest país mercat.

Conseqüències per al sector immobiliari

Implementar restriccions a la compra d'habitatges per part d'estrangers podria fer que els preus dels habitatges fossin més accessibles per als residents locals, així com reduir l'especulació i aportar estabilitat al mercat immobiliari, segons Mercedes Blanco.

Ara bé, destaca que també podria disminuir la inversió estrangera i afectar l'economia local, a més de reduir la demanda de noves construccions, cosa que afectaria l'ocupació del sector de la construcció.

“Els principals beneficiaris serien els residents locals, que tindrien accés a habitatges més assequibles, i els governs locals, que guanyarien més control sobre el desenvolupament urbà. D'altra banda, els desenvolupadors immobiliaris podrien enfrontar-se a una demanda menor i els inversors estrangers perdrien oportunitats d'inversió en àrees atractives com les Canàries”.

Arantxa Goenaga no creu que la mesura sigui bona per al sector immobiliari: “que un estranger no es compri un immoble a Espanya no solucionarà els problemes que tenim al mercat”. El que han de procurar els poders públics és que totes les persones tinguin un habitatge digne i per això han d'aplicar mesures reals i efectives, no prohibicions”.

Espanya és un país molt turístic on molts estrangers busquen una segona residència. “Si el que es pretén és que especuladors estrangers puguin intervenir al mercat, només s'està beneficiant els nacionals; el que han de buscar és menys especulació i que sigui un mercat equilibrat”.