La modificació del PGM del 22@ permetria generar 8.400 nous habitatges

La modificació del pla urbanístic del 22@ de Barcelona permetria generar 8.400 nous habitatges, cosa que permetria incrementar la població del districte en 18.750 persones, segons CBRE. Per això s'haurà de dur a terme la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del 2022 i que no ha donat cap resultat, mentre que la segona passa per flexibilitzar el PEUAT per incrementar la població en 18.750 persones.

Actualment, el 22@ acumula el 28 % de la superfície d'oficines de Barcelona, però només un 6 % de la població. Això fa que hi hagi 15 metres quadrats d'oficines per habitant, una ràtio que baixa a 2 metres quadrats a la resta de la ciutat.

"Com la immensa majoria dels districtes de negoci europeus, el 22@ presenta un desequilibri d'usos, en aquest cas amb la dotació d'habitatge especialment limitada. Tot i així, tenim una gran bossa de sòl que pot contribuir de manera real i efectiva a incrementar l'oferta d'habitatge d'aquest districte i començar a estabilitzar els preus de l'habitatge. Molt poques ciutats a Europa tenen aquestes bosses de sòl al centre urbà consolidat i és una oportunitat única que cal aprofitar”, ha afegit Xavier Güell, Head of CBRE Barcelona.

La demanda d'habitatge no ha parat de créixer els darrers anys i ha impulsat a l'alça el preu del lloguer. Davant aquest escenari, CBRE proposa redefinir la 'Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a un 22@ més sostenible i inclusiu' aprovada el 2022 i destinar part de la superfície reservada per a activitat econòmica a residencial. Amb aquesta proposta, el nombre d'habitatges augmentaria un 60 %, fins a 8.400, i el barri podria acollir 21.300 habitants més.

Una segona opció per incrementar la població de 22@ seria flexibilitzar el PEUAT per permetre alternatives habitacionals, com el flex living, i augmentar el nombre d'habitacions per a estada de durada mitjana. Amb aquesta modificació, la població prevista del districte passaria de 8.200 nous habitants a 18.750.

El mercat de flex living (coliving, flex living suburbà, corporate living o vacation living) ha experimentat un creixement de l'interès inversor, fonamentat també en una manca d'oferta d'habitatge que s'adapti als canvis en els modes de vida. Actualment hi ha al voltant de 950 llits operatius en edificis complets de flex living a Barcelona, amb tarifes mitjanes de 967 euros, i una previsió de superar els 3.000 llits els propers anys.

“La necessitat de solucions residencials més flexibles, la previsió a l'alça del lloguer i la dificultat d'accés a l'habitatge han provocat un desequilibri entre l'oferta i la demanda de flex living. L'increment de la dotació d'habitatge o alternatives residencials a 22@ permetrien afegir oferta de residències al mercat, de manera que generaria una zona més atractiva per a la població, amb un equilibri d'usos més gran, i suposaria un avantatge competitiu a l'hora d'atreure grans empreses”, ha afirmat la responsable de Living Barcelona de CBRE, Olga Beltrán.

La contractació d'oficines ha arribat als 160.000 metres quadrats el primer semestre de l'any, un 45 % més que el mateix període de l'any passat. Aquesta recuperació ha estat liderada pel 22@, que ha acumulat gairebé el 40 % de la superfície total llogada el segon trimestre. Aquesta xifra se suma al bon comportament del primer trimestre i converteix aquest mercat en el segon amb més contractació des de començament d'any, amb més del 35 %, per darrere del centre de la ciutat.

L'impuls d'aquesta zona ha coincidit amb la recuperació de les empreses tecnològiques, que han tornat a guanyar pes i han protagonitzat un 34 % de les operacions realitzades a Barcelona el primer semestre de l'any, equivalents a un 27 % de la contractació. Aquesta xifra s'ha situat per sobre dels nivells del 2023, on van representar el 21 i el 24 %, respectivament.

“Hem de crear barris i entorns a escala humana i això implica generar equilibri d'usos integrant especialment els usos residencials i d'oficines, que són els que tenen més impacte en la vida de les persones. Hem de deixar de pensar en termes de districtes de negocis i districtes residencials, aquell vell model de ciutat que ha quedat obsolet, i hem de pensar en termes de ciutats amb usos integrats, la ciutat dels 15 minuts. 22@ té l'oportunitat de fer un gran pas endavant cap a aquest nou paradigma de ciutat, però per això ha de poder transformar part del seu sòl d'ús terciari en ús residencial i començar així a poder equilibrar-ne els usos”, ha resumit Xavier Güell, Head of CBRE Barcelona.