Els experts veuen necessària la mesura d'habitatge públic d'Illa, però en posen en dubte la viabilitat

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, s'ha compromès a impulsar la construcció de 50.000 habitatges públics a Catalunya fins al 2030, amb una inversió anual de 1.100 milions d'euros. Es tracta d'un projecte ambiciós que té com a objectiu posar fi al problema de l'escassetat d'habitatge especialment a la comunitat.

En línies generals, els experts immobiliaris veuen encoratjadora, necessària i positiva aquesta mesura anunciada però posen en dubte la seva viabilitat, i parlen de “l'escassetat de sòl per edificar”.

Per exemple, Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya-Andorra, estableix que l'escassetat d'habitatge a Catalunya i a Espanya és una realitat preocupant, “pel que l'anunci és positiu”, però “els precedents en l'execució de promeses similars conviden a la cautela”. L'expert posa com a exemple el compromís de l'actual Govern central d'habilitar 184.000 habitatges, dels quals només se n'ha complert un 5,5 % (10.206 habitatges lliurats), molts d'ells provinents de la Sareb.

Un cop dit això, Cromstedt creu que algunes de les mesures anunciades per Illa, com ara la implementació d'una "llicència bàsica" per reduir el temps de lliurament de claus podria accelerar els processos. "Aquesta és una mesura interessant que, si sʻexecuta correctament, podria millorar lʻeficiència del sistema i evitar alguns dels retards observats en altres iniciatives".

Per a Jesús Duque, vicepresident d'Alfa Immobiliaria, l'anunci de la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 és un objectiu massa ambiciós, “i potser una mica interessat, però sens dubte seria molt desitjable”.

Pixabay

Per la seva banda, Jordi Clanchet, director comercial de Comprarcasa, veu positiu que l'anunci prevegi mesures sobre l'oferta i sobre la demanda, i a més proposi solucions sobre les facilitats per finançar els plans de promoció dels nous habitatges.

“Encara que sí que és factible, és complex moure tots els ressorts necessaris, i el més complex és que els propietaris privats de sòl ho aportin per al pla”.

Mentre que en Gonzalo Bernardos, economista, en roda de premsa de la presentació de l'anàlisi del Centre d'Estudis (CET), de Trioteca, va comentar que veu inviable l'anunci de Salvador Illa.

Escassetat de sòl disponible i altres dificultats

Els experts immobiliaris coincideixen que hi ha escassetat de sòl per a edificar. A Alfa Immobiliaria dubten que crear habitatge en àrees com Barcelona i la seva àrea metropolitana no pugui agreujar els problemes de saturació i escassetat de sòl.

“En aquest moment tenim una veritable oportunitat per fomentar el creixement d'àrees menys consolidades, on el sòl és més accessible i els costos de construcció són menors. A més, si incentivem el teletreball i la mobilitat digital, podríem alleujar la pressió als centres urbans. Pel que fa al pressupost, aquests 1.100 milions d'euros són un bon punt de partida, però la clau serà com es gestionin els recursos i si som capaços d'innovar en la planificació”.

Les dificultats que veu Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya-Andorra, se centren en que la mobilització de recursos i l'execució de projectes a gran escala en matèria d'habitatge té grans dificultats, com l'escassetat de sòl disponible, les traves burocràtiques i la dificultat de coordinar esforços entre el sector públic i el privat. “Tot això allarga enormement els terminis previstos inicialment”.

L'expert comenta que la creació d'una reserva pública de sòl i l'ús de solars de la Generalitat podria facilitar el procés, però només si la identificació i l'accés a aquests terrenys són ràpids i eficients.

Pixabay

Molts constructors coincideixen en alertar de la manca de sòl urbanitzable en àrees clau com Barcelona i la seva àrea metropolitana, on es concentra la major part de la demanda, i això continua sent un gran obstacle.

Gonzalo Bernardos es pregunta d'on trauran el sòl per a la construcció d'aquests habitatges. “A més, s'hauria de destinar a lloguer, que és el que falta i no a la construcció d'habitatge de compra. Si pensem que els inversors compraran habitatge per posar-lo en lloguer, ho hem de descartar. Les agències immobiliàries no estan rebent habitatges de lloguer nou a la seva cartera, i els inversors es desplacen a altres comunitats perquè no hi ha control del lloguer”.

Francesc Quintana, CEO de Vivendex, assenyala que l'èxit del pla dependrà de la seva implementació efectiva. “Cal mobilitzar sòl, que és el més important. Si no generem aquesta primera matèria, tot això són paraules buides”.

L'expert també subratlla la importància de reduir els temps de tramitació, i apunta que retallar un 50% el temps necessari per aprovar llicències i altres passes és fonamental si es vol complir amb l'objectiu plantejat.

Jesús Duque, d'Alfa Immobiliaria, té l'opinió que el pla de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 a Catalunya és un pas per abordar l'escassetat d'habitatges, i totes les eines enunciades -la col·laboració publico-privada, crèdits tous per a promotors, i agilitat en les llicències- són claus.

“Estic convençut que el problema és el preu del sòl i que hi hagi més sòl urbanitzable és només una decisió política; no se solucionarà el problema injectant fons públics mentre el sòl segueixi sent tan escàs, i davant d'un problema d'escassetat d'oferta només n'hi ha una solució, que és augmentar l'oferta”.

Duque opina que la creació d'un Fons d'Emancipació per a ajudar joves i famílies, si es distribuís equitativament, seria positiva, “però dubto que sigui així”. En conjunt, i en teoria, “són totes mesures dirigides a mitigar la pressió al mercat de l'habitatge i promoure un accés més equitatiu a la propietat i el lloguer a la regió, però segueixo pensant que són un pegat”.

A Comprarcasa tenen l'opinió que ajudar amb subvencions a la demanda de lloguer sol escalfar més el mercat, perquè hi surten més demandants que abans, “és l'única part que no m'acaba d'agradar d'aquest anunci, atès que és una crisi d'oferta”.