El Constitucional tomba l'obligació d'oferir lloguer social abans de desnonar a Catalunya

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i nul·la una part de la llei catalana per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. En concret, ha tombat l'obligació d'oferir un lloguer social abans d'interposar una demanda judicial per iniciar un desnonament.

En concret, el ple del Constitucional ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat, promogut per més de 50 diputats del grup parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, contra el conjunt de la llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, que modifica les normatives 18/2007, 24/2015 i 4/2016, per afrontar l'emergència a l'àmbit de l'habitatge. I, subsidiàriament, contra els articles 1.1, 1.3, 7, 8, 9.2, 10, 11, 12 i la disposició transitòria.

Segons explica el tribunal, "la sentència desestima la queixa dirigida contra la totalitat de la llei per motius competencials, si bé conclou que part dels preceptes impugnats subsidiàriament incorren en una efectiva invasió de les competències estatals en matèria de legislació processal i sobre bases de les obligacions contractuals i, en un dels casos, es vulnera l'article 25.1 de la Constitució espanyola, cosa que condueix a la declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat".

L'article 1.3, afectat per la sentència d'inconstitucionalitat i nul·litat, estableix com a causa d'incompliment de la funció social de la propietat d'un habitatge o un edifici d'habitatges contravenir “l'obligació d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar una demanda judicial en els termes que estableix la llei 24/2015, ja que vulnera l'article 149.1.6 de la Constitució”, segons el tribunal.

Una vulneració en què, segons el TC, també incorre part de l'article 12, que afegeix la disposició addicional primera a la llei 24/2015, en concret pel que fa als apartats 1 i 2, que "fan extensiva l'obligació d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar determinades demandes judicials a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d'un deute hipotecari i a determinades demandes de desnonament, i preveuen la interrupció dels procediments iniciats en què no s'hagi acreditat la formulació de l'oferta de lloguer social". En segon lloc, la vulneració també queda palesa en disposició transitòria de la normativa catalana del 2022, que "estén l'obligació d'oferir el lloguer social als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la llei", explica el tribunal.

També es declaren inconstitucionals diversos preceptes per vulneració de la competència estatal en matèria de bases sobre les obligacions contractuals (art. 149.1.8 CE). D'una banda, l'article 11, en què es preveu la renovació dels contractes de lloguer social per una sola vegada quan arribin a la conclusió. Igualment, afecta la disposició transitòria, ja que estén l'obligació de renovar el lloguer social als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la llei. Finalment, el Constitucional també tomba el darrer incís de l'apartat 3 de la disposició addicional primera de la llei 24/2015, que introdueix l'article 2 de la llei impugnada i que estableix la durada del lloguer social.

Finalment, el Constitucional declara nul l'article 7, que imposa a l'adquirent d'un habitatge "una mena de responsabilitat objectiva annex a aquest que l'obligaria a respondre per fet aliè, en contra del principi de culpabilitat", que deriva de l'article 25.1 de la Carta Magna.

Desestimada la queixa contra la totalitat de la llei

El tribunal incideix en el fet que la sentència desestima la queixa dirigida contra la totalitat de la llei per motius competencials per part dels diputats populars. Per tant, al marge dels esmentats articles i la disposició transitòria considerats nuls, "la resta de les queixes són desestimades perquè no s'aprecien les vulneracions competencials o substantives que es denuncien al recurs o per insuficiència de l'aixecament de la càrrega argumentativa".

La magistrada María Luisa Segoviano Astaburuaga ha estat la ponent de la sentència, mentre que han anunciat vot particular els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera, César Tolosa Tribiño i José María Macías Castaño.

Efectes de la decisió

El Contitucional argumenta que la sentència no afectarà les situacions consolidades i que "la inconstitucionalitat i nul·litat només tindran efectes pro futuro".

L'única excepció és l'article 7, que versa sobre les sancions, en els casos de les quals caldrà atenir-se al que disposa l'últim incís de l'art. 40.1 LOTC, precisió que s'estén a les possibles conseqüències sancionadores derivades de l'incompliment dels preceptes declarats inconstitucionals i nuls", afegeix el TC.

Aquest article (40.1 LOTC), segons recull l'agència de notícies Europa Press, estableix que "les sentències declaratòries de la inconstitucionalitat de lleis no permetran revisar processos acabats mitjançant sentència amb força de cosa jutjada en què s'hagi fet aplicació de les lleis inconstitucionals, excepte en el cas dels processos penals o contenciosos administratius referents a un procediment sancionador en què, com a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió, exempció o limitació de la responsabilitat".