La patronal catalana de pisos turístics porta el decret de la Generalitat davant de la UE

El sector dels pisos turístics català fa un pas més en la seva lluita contra la normativa de la Generalitat i va a Brussel·les.

El ple del Parlament va validar passat 20 de desembre el Decret llei 3/2023, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, que va aprovar el Govern regional a principis de novembre, després de rebre més de 70 vots a favor (PSC-Units, ERC, CUP i ECP) i 51 en contra (JxCat, Vox, Cs, PPC i un diputat no adscrit).

La normativa, que afecta 262 municipis catalans, va entrar en vigor amb uns requisits més exigents dels que inicialment s'havien plantejat, i ha estat denunciada per part de la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) i l'Associació Europea d'Habitatges Vacacionals (EHHA) davant la Comissió Europea.

Segons explica el comunicat oficial, Federatur, que agrupa les tres associacions d'apartaments turístics i habitatges d'ús turístic existents a Catalunya (Apartur a Barcelona, ATA a Girona i AAT a Tarragona), addueix la vulneració d'almenys sis apartats de la normativa comunitària, inclosos tres articles de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE).

La normativa estableix que les noves llicències tinguin una durada de cinc anys, prorrogables sempre que el planejament urbanístic ho permeti, i estableix un règim transitori de cinc anys perquè els propietaris dels habitatges turístics ja existents puguin actualitzar la situació i conservar la llicència actual. A més, dona llibertat als ajuntaments per atorgar llicències o no, amb un límit de 10 llicències per cada 100 habitants.

Segons Federatur, "aquesta mesura restringeix el dret a la propietat privada i limita considerablement l'activitat econòmica al sector dels lloguers turístics, vulnerant l'article 17 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que protegeix el dret a la propietat privada". I afegeix que "els propietaris es veuen impedits de decidir sobre l'ús dels seus immobles, ja que en molts casos es prohibeix l'explotació turística dels habitatges en funció de la seva ubicació".

D'altra banda, la patronal catalana de pisos turístics denúncia que el decret afecta de manera injustificada la llibertat d'empresa, la llibertat d'establiment i la llibertat de prestació de serveis, protegides pels articles 15 i 16 de la Carta dels Drets Fonamentals, així com el 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).

L'associació sosté que "les restriccions imposades als apartaments turístics no resolen el problema de l'accés al'habitatge ni contribueixen a l'objectiu declarat del decret d'incrementar l'oferta d'habitatges per a residència permanent". I insisteix que "el fet de limitar l'oferta d'HUTs no garanteix que els habitatges afectats es destinin al lloguer residencial, especialment en zones on molts d'aquests immobles són segones residències".

En aquest sentit, la Directiva de serveis 2006/123/CE també es veu vulnerada, segons Apartur, atès que el decret llei no compleix els requisits de necessitat i proporcionalitat exigits per aquesta normativa.

Segons la patronal, "aquesta regulació és desproporcionada, discriminatòria i contrària als principis de lliure competència i llibertat d'establiment recollits a la normativa europea". I confia que les institucions europees "intervinguin per corregir una normativa que consideren injusta i lesiva per als drets dels propietaris i els operadors turístics".

Paral·lelament, i coincidint amb les manifestacions realitzades per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sobre la seva decisió ferma de prohibir tots els habitatges turístics a la ciutat, Apartur li ha remès una carta oberta en què li exigeix "transparència, rigor i honestedat cap a la ciutadania" i que deixi de demonitzar un sector, el dels apartaments turístics legals, que representa a penes l'1 % del parc total d'habitatges de la ciutat. I insisteix que "el fet de limitar l'oferta d'HUTs no garanteix que els habitatges afectats es destinin al lloguer residencial, especialment en zones on molts d'aquests immobles són segones residències".

Segons insisteix Apartur a la missiva, "els apartaments turístics regulats no són la causa del problema de l'habitatge, ni la seva eliminació garanteix que es converteixin en habitatges residencials".

Suport de les autoritats de Competència i a l'espera del TC

Federatur alerta que les restriccions imposades als habitatges d'ús turístic a Catalunya no només són ineficaços per abordar el problema de l'accés a l'habitatge, sinó que fins i tot podrien empitjorar la situació a certs municipis. L'advertiment se sustenta en un informe elaborat per l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), que adverteix del possible impacte negatiu en desincentivar la inversió en un sector estratègic per a l'economia local.

La federació sosté que la norma discrimina aquest tipus d'allotjaments en comparació amb hotels i altres modalitats turístiques, que no es veuen afectats per restriccions similars. Segons Federatur, aquesta desigualtat és injustificada, ja que totes les formes d'allotjament turístic poden generar impactes similars a la convivència i l'entorn urbà.

A més, l'entitat recorda que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha assenyalat l'existència d'alternatives menys costoses per incrementar l'oferta d'habitatge. Entre aquestes mesures destaquen els incentius fiscals i el foment de l'habitatge social, eines que, segons la CNMC, serien més eficaces i equilibrades.

En aquest context, Federatur subratlla la necessitat de revisar polítiques que, lluny de solucionar el problema, podrien comprometre un dels motors clau de l'economia local: el turisme. I recorda que el Tribunal Constitucional va acordar el mes de febrer passat admetre a tràmit un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret llei 3/2023. El cas està pendent de resolució.