El sènior living: imparable a Catalunya, encara que no lliure de reptes

Amb una població cada vegada més envellida, els serveis per a gent gran proliferen. Dins de l'immobiliari, el sènior living creix i ho fa especialment a grans ciutats com Barcelona i zones de la comunitat, gràcies a disposar d'àrees de costa on viure dins d'un magnífic entorn.

El sènior living és una alternativa d'habitatge dirigida al segment sènior (més grans de 65 anys), per donar resposta a les necessitats concretes d'aquest grup de població. Segons Stefano Somoggi, Head d'Alternative Living a Espanya de CBRE, és un concepte d'habitatge aspiracional que, mitjançant una gestió professionalitzada, ofereix al mercat comunitats amb serveis que cobreixen necessitats de seguretat, salut i benestar, tot fomentant un envelliment actiu. “S'enfoca en sèniors independents (vàlids) o amb necessitats de medicalització baixes (light-care)”.

Una tendència nova i imparable

Tot i que és una tendència ja assentada a diversos països europeus, encara és nova a Espanya. Nuria Béjar, National Director Healthcare a Savills, destaca que els habitatges amb serveis per a persones més grans de 50 anys és una tendència relativament nova a Espanya i per descomptat, no exempta de reptes, però ja imparable.

Pablo Romaní, National Director Strategic Consultancy & Business Development a Savills Barcelona, exposa que el context del sènior living passa per un pilar bàsic que és la demografia i l'exemple més clar de tots és que des del 2018 la població més gran de 65 anys supera la població menor de 5 anys, “aquest canvi de tendència de la piràmide poblacional ve marcat per una longevitat més gran, on l'esperança de vida augmenta any rere any”.

Aquesta tendència global és tan redundant i està tan consolidada que veiem com s'estan creant nous índexs per valorar com s'adapten els diferents països a aquest nou repte demogràfic, com el Senior Economy Tracker (SET) que s'afegeix a l'Active Aging Index de la Organització Mundial de la Salut. “El més interessant del SET és que pretén analitzar aquesta nova realitat des de quatre pilars bàsics; el demogràfic, l'institucional, el macroeconòmic i l'individual”.

Unsplash

Quan aquests quatre pilars bàsics conflueixen és quan un territori pot consolidar una activitat i créixer de manera sostinguda, “veiem al sénior living que la col·laboració publicoprivada és el binomi essencial per a poder consolidar el sector, ja que la climatologia, el cost de vida i les infraestructures públiques fan de Catalunya una regió molt interessant per al públic tant nacional com internacional. Fruit d'aquesta ubicació estratègica veiem com l'interès dels inversors posa el focus directe a Catalunya, i es posiciona clarament en un Tier 1 per als inversors com pot ser-ho un mercat més madur com la Costa del Sol”.

El sènior living, en ascens a Catalunya

Per a Nuria Béjar, òbviament Catalunya té tots els ingredients per suscitar interès i, de fet, una de les principals àrees geogràfiques sol·licitades pels inversors per desenvolupar el model, és sens dubte la Costa Brava per la influència d'un públic habitual estranger molt familiaritzat amb aquests conceptes com és el francès, alemany, holandès i, per tant, Tier 1 d'interès per a invertir.

“El gran repte ha de venir de la mà del regulador sectorial que faciliti i promocioni aquest tipus de desenvolupaments, que tindran un impacte molt rellevant, especialment als entorns de costa, desestacionalitzant zones com ara Tarragona, i donant un perfil d'usuari de gran poder adquisitiu i més respectuós amb l'entorn i l'estil de vida local”.

CBRE indica que l'estoc actual operatiu és de 1.900 unitats residencials a Espanya, cosa que representa una ràtio de cobertura sobre persones més grans de 65 anys que tendeix al 0%. “Catalunya compta amb aproximadament una quarta part de l'estoc nacional (373 unitats). Tot i això, la ràtio de cobertura continua sent propera al 0%, ja que la població sènior representa el 20% del total a la regió”.

Nous projectes a la comunitat

Nuria Béjar, de Savills, destaca alguns projectes de sènior living que ja viu la comunitat. “Comptem amb algunes experiències pioneres al sector com va ser Las Arcadias l'any 2000 a la ciutat de Barcelona, alguns actius desenvolupats per grups que venien de gestionar residències de gent gran com és la marca Adorea de Domus Vi, i projectes a Tarragona, executats en règim de concessió, on es va desenvolupar un complex d'apartaments a preus molt assequibles a Salou”.

Unsplash

Encara més, Sitges també és un exemple d'ubicació molt estratègica per al desenvolupament d'aquest tipus d'habitatges enfocats a públic català, nacional i estranger. “Igualment, hi ha una activitat social important liderada pel món de les cooperatives, com són els projectes intergeneracionals d'Attelier 80, que van copiar el model francès. Però tot està per fer, les administracions locals i comunitats autònomes han d'afavorir aquests desenvolupaments futurs”.

Pablo Romaní té clar que hi ha un creixement del sector a l'àmplia gamma de tipologies de solucions d'habitatge per al perfil sènior que estan apareixent a Catalunya. "Moltes d'aquestes modalitats responen al trecaclosques que l'activitat representa a determinades normatives urbanístiques que semblen envellir pitjor que la nostra població, de manera que els operadors opten per diferents tipologies de serveis per a la mateixa necessitat".

Fruit d'això, podem trobar residències de gent gran tradicionals, apartaments Independent Living, Co-Housing..., i tots ells amb diferents formats de gestió: entitats privades, públiques, publicoprivades o fins i tot en règim de cooperativa.

Barcelona i capitals de província

Catalunya té una esperança de vida de 83,6 anys i aglutina el 16% de la població més gran de 65 anys a Espanya. Aquest envelliment de la població s'observa en l'augment del nombre de persones més grans de 65 anys, que ha crescut un 6% en els darrers 5 anys. Així ho estableix Stefano Somoggi, Head d'Alternative Living a Espanya de CBRE, “d'altra banda, a l'últim any, el nombre de sèniors estrangers a Barcelona ha augmentat un 9%, un creixement per sobre de la mitjana nacional”.

Pel que fa al creixement de la població sènior a Catalunya, des del 2012 aquest sector de la societat ha augmentat un 17%. La mitjana dels darrers 5 anys se situa en +1,4% davant el +1,6% nacional. Així mateix, aquesta variació se situa per sobre de +2.3% a les províncies de Girona i Tarragona, tot i que el nombre de sèniors és menor, d'uns 150.000 a cadascuna.

“Barcelona és la segona província d'Espanya amb més sèniors: més d'un milió de persones més grans de 65 anys, i un creixement de l'1,6% respecte de l'any anterior. A més, és la quarta província amb més sèniors estrangers (per darrere d'Alacant, Màlaga i Madrid), amb 40.000 persones estrangeres més grans de 65 anys i un augment del 9%”, apunta Somoggi.

Com veiem, és un sector en procés de desenvolupament i en fase de gestació, atès que venim d'un context de mercat on ha estat molt difícil aixecar capital. “Ara, amb la baixada de tipus, sembla que el capital torna i s'anima a invertir a tots els sectors de living i a Espanya, així que tenim una gran oportunitat per posar els fonaments d'aquest nou concepte. Hem de fer que sigui un èxit”, declara Nuria Béjar.

En aquesta línia, Pablo Romaní, National Director Strategic Consultancy & Business Development a Savills Barcelona, destaca que els principals focus de creixement del sènior living a la comunitat es troben a les ciutats més rellevants i a les seves poblacions veïnes, les capitals de província o de comarca, “solen ser les que més atrauen l'interès dels operadors, ja que el públic potencial és més gran que en zones despoblades, encara que en aquestes la població més gran de 65 anys pugui ser més gran a nivell percentual”.

Destaca així nous projectes rellevants en ubicacions com Sant Cugat del Vallès, on FIATC ha apostat pel projecte Cugat Natura Apartments, Girona, on DomusVi gestiona diversos centres, tant al centre de la ciutat com als afores.

“Moltes vegades i en mercats que encara no han assolit una maduresa a nivell institucional veiem com el creixement de l'activitat acaba sent més influenciat per la disponibilitat de sòl viable, tant a nivell econòmic com de normativa urbanística, que únicament pel driver de la demanda ”.