L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar al seu dia no renovar cap de les llicències turístiques vigents a la ciutat fins al novembre del 2028. Una mesura que acaba de rebre l'aval del Tribunal Constitucional (TC). D'aquesta manera, Collboni ja pot iniciar sense problemes la fi dels habitatges turístics. En aquest sentit, l'alcalde va donar a conèixer que el mateix Ajuntament, a través del Col·legi d'Administradors de Finques i la Cambra de la Propietat Urbana, oferirà un servei d'assessorament i orientació a les comunitats de propietaris que vulguin evitar la instal·lació d'habitatges turístics a les seves finques.
Francis Fernández, director general de SIRA (Spanish International Realty Alliance), valora aquest assessorament per part d'un ens públic com una ajuda positiva cap a les comunitats de propietaris a gestionar millor els seus immobles i prendre decisions informades. "No obstant, és important garantir que aquestes mesures no generin traves excessives per a propietaris que legítimament busquen rendibilitzar la seva inversió mitjançant lloguers turístics regulats", exposa.
També ho veu positiu Ramón Riera, president mundial de FIABCI i expresident de FIABCI Espanya, "sempre que ajudi a preservar la convivència a les comunitats, al bon manteniment de les mateixes i es controli l'ús excessiu d'habitatges per a turistes, que afecta els residents permanents".
“La reducció de pisos turístics allibera habitatge per a lloguer residencial”
Els experts creuen que les mesures de Collboni són bones per frenar l'augment de pisos turístics a Barcelona, on aquesta fórmula cada vegada és més estesa i descontrolada.
"En reduir els pisos turístics, més propietats podrien estar disponibles per al lloguer residencial, ajudant a l'accés a l'habitatge, però sempre hi haurà l'opció de vendre'ls", comenta Riera.
La reducció de pisos turístics pot alliberar habitatge per a lloguer residencial. Així ho veu Fernández, “però no és una solució única”. Per a l'expert, és fonamental abordar també altres factors primordials com ara la manca d'oferta d'habitatge nou, la regulació de preus que retira habitatges del mercat, i la seguretat jurídica per a propietaris i llogaters.
“Un enfocament integral”
El director general de SIRA veu en l'assessorament i l'orientació a les comunitats de propietaris per part del consistori català una mesura parcial. Desglossa que la problemàtica de l'habitatge a Barcelona requereix un enfocament integral que combini la promoció d'habitatge assequible, incentius a la construcció i mesures d'equilibri entre lloguer turístic i residencial.
“Per exemple, destinar el 30% a habitatge públic a cada promoció, ja s'ha vist que no ha funcionat, ans al contrari, ha contret l'activitat a la ciutat, i els promotors han sortit a altres ciutats limítrofes com l'Hospitalet, Badalona, Esplugues...”.
Riera també opina que és una mesura útil, però no suficient per si sola. Segons l'expert, cal aplicar més polítiques per abordar completament l'accés a l'habitatge a la ciutat, i possiblement bona part d'aquests habitatges surtin a la venda.
Des de fa uns quants mesos, l'Ajuntament de Barcelona està intervenint en determinats aspectes en matèria d'habitatge per donar una solució als problemes de base que viu el sector a la capital catalana.
El consistori ha comprat la Casa Orsola en una operació col·laborativa i social promoguda per Hàbitat3, en què l'Ajuntament adquireix el 49% i l'entitat el 51% restant de la finca. Una fórmula conjunta que permet de fer la compra amb una inversió municipal més reduïda, i recuperar els habitatges per a ús residencial amb lloguers assequibles. Un fet pioner a la ciutat que pot marcar un precedent i que ha posat en alerta les associacions i els agents del sector immobiliari.
Per al portaveu de SIRA, la intervenció pública al mercat de l'habitatge ha de buscar solucions estructurals que generin estabilitat i confiança tant per als propietaris com per als llogaters. “Tot i que algunes mesures poden ser necessàries per evitar abusos per les dues parts, és fonamental que no desincentivin la inversió i el desenvolupament immobiliari, ja que això podria reduir encara més l'oferta i agreujar el problema”.
"En definitiva, creiem en un mercat immobiliari que ajudi els menys acabalats, però amb condicions que permetin un equilibri entre l'accessibilitat a l'habitatge i la rendibilitat de la inversió immobiliària, ja que sense emprenedors que arrisquin el seu capital no tindríem les cases que ara tenim", afegeix.