Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria ha marcat un abans i un després en la interpretació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a plusvàlua municipal.
La decisió, emesa el mes d'abril passat, confirma que els contribuents poden reclamar la devolució d'aquest tribut, tot i que l'ajuntament ja hagués tancat l'expedient amb una liquidació ferma.
La clau és la inexistència de guany real. Quan un immoble es transmet sense que augmenti de valor (és a dir, quan es ven per menys del que va costar), el tribut perd la justificació legal. En aquest context, no només cal impugnar l'impost, sinó que la liquidació dictada es considera nul·la de ple dret.
Claus de la sentència del TSJ de Cantàbria sobre la devolució de la plusvàlua
El cas resolt té l'origen en la venda d'un immoble feta el 2021 a la ciutat de Santander. Després de pagar l'impost sobre l'IIVTNU, el contribuent va sol·licitar la devolució en entendre que va vendre el bé per un preu inferior al d'adquisició. Per justificar-ho, va aportar les escriptures d'herència i de compravenda, que reflectien una clara pèrdua econòmica.
L'Ajuntament va denegar la devolució al·legant que la liquidació ja havia adquirit fermesa. Tot i això, l'assumpte va ser portat davant els tribunals, i el TSJ de Cantàbria va acabar donant la raó al contribuent: va anul·lar les liquidacions practicades i va condemnar l'Ajuntament a reintegrar 7.546,91 euros, juntament amb els interessos de demora.
Per què la plusvàlua municipal sense guany econòmic és nul·la?
El TSJ fonamenta la seva decisió en una doctrina ja consolidada del Tribunal Constitucional i del Suprem: la STC 59/2017 va declarar inconstitucionals els articles 107.1, 107.2.a) i 110.4 de la Llei reguladora de les hisendes locals quan no hi ha increment real de valor, amb efectes generals.
Més tard, l'STC 182/2021 va anul·lar el sistema legal de càlcul de la base imposable de l'impost, en considerar-lo incompatible amb el principi de capacitat econòmica. Tanmateix, en va limitar l'efecte a situacions no consolidades abans de la seva publicació.
Això no obstant, l'STS 339/2024 precisa que aquesta limitació no impedeix la revisió d'ofici de liquidacions fermes sempre que no hagin estat confirmades per sentència ferma i s'acrediti la manca de guany, invocant la nul·litat de ple dret.
L'alt tribunal recorda que tributar una operació sense guany vulnera el principi de capacitat econòmica, consagrat a l'article 31.1 de la Constitució espanyola i que també infringeix la prohibició de confiscació. Per tant, mantenir aquest tipus de liquidacions, tot i ser ferms, suposa donar validesa a normes contràries al nostre ordenament jurídic.
Revisió d'ofici de liquidacions fermes no confirmades per sentència
El contribuent no necessita al·legar-ne expressament la nul·litat: l'article 217 de la Llei general tributària imposa a l'administració l'obligació d'iniciar d'ofici la revisió sempre que l'acte sigui nul de ple dret per aplicació de norma inconstitucional, encara que només és procedent quan la liquidació no hagi estat confirmada per sentència ferma.
El TSJ de Cantàbria assenyala que el procediment de revisió no es pot quedar en un simple tràmit formal: si la sol·licitud va ser inadmesa, els tribunals han d'entrar a valorar el fons de l'assumpte, cosa que reforça la seguretat jurídica del contribuent davant d'errors administratius de fons.
Qui pot reclamar la devolució de la plusvàlua?
Si vas vendre un immoble sense obtenir beneficis i vas abonar l'impost, fins i tot amb liquidació ferma, pots reclamar-ne la devolució encara que hagin passat els terminis ordinaris. La clau és demostrar la inexistència de guany real i que la liquidació es va basar en normes inconstitucionals.
Quins documents són necessaris per demostrar que no hi va haver guany en la venda?
La prova clau és l'escriptura d'adquisició (per compra, herència o donació) i la de venda, que han de reflectir que el valor de transmissió va ser igual o inferior al d'adquisició. També poden reforçar el teu cas taxacions oficials, valoracions cadastrals i qualsevol document que evidenciï la pèrdua patrimonial. Com més documentació complementària, més sòlid serà l'expedient i més difícil resultarà que l'administració el rebutgi sense prou motivació.
Quina importància té que la norma s'hagi declarat inconstitucional?
Les liquidacions basades en normes que han estat expulsades de l'ordenament jurídic pel Tribunal Constitucional es consideren actes nuls de ple dret, cosa que suposa que l'administració ha de deixar d'aplicar-les i les pot revisar encara que hagin adquirit fermesa, fet que dona al contribuent una via sòlida per reclamar i deixa al marge els terminis.