L'Ajuntament de Barcelona defensa que la desaparició dels més de 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat provocarà una caiguda de fins al 13,4 % en el preu del lloguer. Tot i això, la realitat és que la mesura amenaça de destruir fins a 16.000 llocs de treball vinculats al sector turístic i, lluny de solucionar la crisi de l'habitatge, no tindrà un impacte real en els preus. La manca d'oferta estructural i el desincentiu als propietaris fan molt improbable que aquests pisos passin al mercat residencial en condicions que beneficiïn els llogaters.
L'estudi encarregat per l'Ajuntament a l'Institut d'Economia de la Universitat de Barcelona calcula, a més, que la supressió de les llicències d'ús turístic provocarà una caiguda del 6,1 % en els preus de compravenda i una minva al PIB d'un 0,04 % (uns 36 milions d'euros anuals). El mateix informe, no obstant, adverteix que el cop sobre l'ocupació podria situar-se entre 4.000 i 16.000 afiliacions menys a la Seguretat Social.
"A nivell temporal, és previsible que els impactes més immediats siguin els negatius, afectant directament i indirectament sectors vinculats al cessament de l'activitat dels HUT, com l'allotjament, l'hostaleria i el comerç al detall", afirma l'estudi. Que afegeix: "Al contrari, la materialització dels impactes positius a l'economia dependrà del temps necessari per reconduir els recursos (humans, físics i financers) des dels pisos d'ús turístic i els sectors associats cap a altres activitats i sectors". L'informe precisa que les xifres podrien variar si una part de l'activitat es redirigeix a altres formes d'allotjament tradicional, com ara els hotels.
Tot i que les dades municipals apuntin a un descens de preus, els factors que realment marquen l'evolució del mercat apunten en una altra direcció. Segons experts consultats per idealista/news en els darrers mesos, aquestes són cinc raons de pes que expliquen per què el tancament dels pisos turístics a Barcelona no es traduirà en lloguers més barats:
1. El problema de fons és una oferta insuficient
Barcelona pateix una escassetat estructural d'habitatge de lloguer: per restriccions urbanístiques, lentitud administrativa i costos de construcció elevats, la promoció d'habitatge nou no compensa la demanda creixent. Alliberar pisos turístics no corregeix aquesta bretxa estructural; simplement afegeix un volum limitat que no arriba per canviar l'equació.
2. Molts pisos no tornaran al mercat de lloguer
Tot i que es perdin les llicències d'ús turístic, no es garanteix que aquests immobles es destinin al lloguer residencial de llarg termini. Alguns propietaris podrien guardar-los com a segona residència, mantenir-los buits en espera de vendre'ls, convertir-los en ús propi o evitar llogar-los per la baixa rendibilitat davant dels costos i riscos legals. L'experiència a altres ciutats mostra que la reconversió massiva al lloguer convencional és molt limitada.
3. La regulació i la inseguretat jurídica desincentiven els propietaris
Amb la Llei d'habitatge estatal, les zones tensionades i l'amenaça de sancions o restriccions imprecises, molts propietaris consideren que no val la pena arriscar-se a llogar a llarg termini. S'estimen més mantenir immobles fora del mercat abans que enfrontar-se a conflictes legals. Per tant, el tancament de pisos turístics no garanteix un augment real a l'oferta de lloguers.
4. La demanda residencial continua pressionant a l'alça
Barcelona atrau estudiants, treballadors, persones que emigren d'altres ciutats o països i d'inversió estrangera. Aquesta demanda estructural no s'esvaeix per treure pisos turístics. Quan l'oferta no creix de la mateixa manera que la demanda, els preus s'estabilitzen o fins i tot continuen pujant.
5. Risc d'efectes negatius i alentiment de l'economia
La pèrdua massiva de llocs de treball (fins a 16.000) en turisme, hostaleria, comerç i serveis vinculats suposa un minvament d'ingressos generalitzats que pot afectar la inversió immobiliària i l'activitat econòmica a barris turístics. Menys economia activa, menys compradors, menys actors interessats en rehabilitació i menys estímul per construir o millorar habitatges: un cercle viciós que afebleix l'expansió del parc de lloguer.