Junyent: "La col·laboració publicoprivada és imprescindible per donar resposta al problema de l'habitatge"

Montserrat Junyent ha fet història en convertir-se en la primera dona que presideix el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona, la institució més gran d'Espanya, amb més de 1.000 col·legiats.

A la seva primera entrevista a idealista/news com a presidenta del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona, Junyent parla dels reptes del sector en un context llastat per la manca d'habitatge i la inseguretat jurídica.

Què ha suposat per a tu el nomenament com a presidenta del COAPI?

Ha estat la culminació d'una feina de molts anys i la possibilitat de dirigir tant l'escola com l'associació. És un privilegi enorme i, a més, arriba amb moltes ganes de fer projectes i millores.

Actualment, quins són els reptes més rellevants per als agents de la propietat immobiliària?

Els reptes professionals són molts, sobretot perquè ens trobem en un mercat força convuls, cosa que converteix cada dia en un desafiament. A això s'hi afegeix la necessitat d'estar constantment actualitzats, especialment en matèria normativa, i d'adaptar-se a nous models de gestió, sobretot amb la utilització d'eines tecnològiques. Això obliga els professionals a estar en formació permanent.

Un altre gran repte és la gestió del problema de l'habitatge: hi ha molta demanda, però no prou producte, cosa que complica enormement la seva tasca. Per això és fonamental estar sempre actualitzat i adaptar l'ús de la tecnologia per millorar la gestió i el servei.

Parlant d'oferta i demanda d'habitatge, com creus que es podria equilibrar?

Fa temps que defensem la col·laboració publicoprivada. Per fer-ho, proposem la necessitat d'un pacte nacional que permeti donar resposta a les necessitats residencials de la població.

Construir habitatge és important, i ja s'estan adoptant mesures, com ara el pla de xoc a Catalunya per construir-hi 50.000 habitatges. Tot i això, aquestes iniciatives triguen a donar resultats i no solucionen de manera immediata la situació actual. Per això és clau comptar amb el sector privat, que disposa d'habitatges que es poden facilitar mentre es desenvolupen els plans de construcció pública.

Quines altres mesures podrien ajudar a equilibrar el mercat de l'habitatge?

Es podrien implementar incentius fiscals, bonificacions o compensacions en el cas del lloguer per compensar les diferències de preu que hi pugui haver. També caldria flexibilitzar la sortida de sòl per a la construcció i la transformació, així com agilitzar els tràmits administratius relacionats amb l'ús del sòl i la rehabilitació. Hi ha molts camps d'actuació que no estem aprofitant.

Com descriuries la situació del mercat immobiliari català en comparació de la resta d'Espanya?

Jo ho definiria, bàsicament, com a caòtic. La dificultat és augmentada per la confusió normativa, tant en l'àmbit estatal com autonòmic, i sobretot per la inseguretat jurídica que això genera. De vegades ni nosaltres mateixos ens posem d'acord sobre com interpretar la normativa, cosa que complica enormement l'assessorament als nostres clients, siguin arrendataris o arrendadors.

Això és un problema que hem de transmetre a l'administració, perquè amb aquesta inseguretat jurídica es fa molt difícil facilitar l'accés a l'habitatge.

Creus que s'han oblidat dels professionals immobiliaris a l'hora de redactar lleis, especialment a Catalunya?

Totalment. Se'ns han oblidat del tot. No sé si és perquè no se'ns considera necessaris, però jo sempre reivindico que nosaltres som els que estem a peu de carrer. Tenim prou xarxa territorial per conèixer de primera mà el que passa: la situació d'arrendadors, arrendataris, compradors o venedors. Som el primer contacte amb la realitat del mercat, i tot i així el nostre coneixement i percepció són ignorats. I no només passa amb nosaltres…

Lamentablement sembla que només es consideren certes veus, principalment les dels lobbys més visibles. Per exemple, se segueix en gran manera el dictat de determinats sindicats o associacions sense tenir en compte l'opinió dels professionals del sector que estem a peu de carrer.

I com esperes que evolucioni el mercat immobiliari català els propers anys?

M'agradaria ser optimista. La compravenda, per exemple, funciona força bé, afavorida pels tipus d'interès actuals. A més, hi ha mesures com ara els avals per facilitar l'accés a l'habitatge als joves que encara no disposen de l'estalvi necessari per a l'entrada. Aquestes són iniciatives positives que poden mobilitzar el mercat.

Per contra, en el tema de l'arrendament no soc tan optimista. Les mesures de control de lloguers restringeixen l'oferta de producte al mercat. Si no aconseguim una situació de normalitat que doni seguretat jurídica als propietaris —no per obtenir beneficis especulatius, sinó per aconseguir una rendibilitat mínima que permeti mantenir els immobles—, és difícil sostenir el parc d'habitatges.

Històricament, els increments de lloguer s'han limitat a percentatges molt baixos, mentre que els costos de manteniment i la càrrega impositiva han continuat augmentant. Això redueix el marge i desincentiva l'oferta d'habitatge de lloguer.

Per què creus que la regulació tendeix a protegir només els llogaters i s'oblida dels arrendadors?

Crec que es fa així perquè s'ha volgut respondre a la necessitat residencial immediata, sense tenir en compte altres factors, com ara l'augment de població o els canvis progressius en els models d'habitatge. Això genera un desequilibri que, a llarg termini, afecta el mateix mercat.

L'ocupació dels habitatges disminueix i cada cop hi ha menys famílies vivint-hi; sovint només una persona per habitatge. Això reflecteix un problema real que no podem ignorar.

L'Administració, en aquestes circumstàncies, tendeix a implementar mesures a curt termini, que al final només empitjoren el mercat de lloguer. Les solucions a llarg termini, com ara la construcció d'habitatges i l'augment del parc immobiliari, són les que realment poden generar resultats.

Mentrestant, és imprescindible establir un pacte amb el sector privat, perquè es necessita els qui tenen el producte. Actualment, en certa manera s'està maltractant els tenidors d'habitatge.

Per acabar, quin és el valor afegit i les garanties que ofereix un col·legi professional davant d'altres intermediaris immobiliaris?

El principal avantatge d'estar col·legiat o associat és que es compleix un estàndard mínim de formació i hi ha un control deontològic sobre la nostra actuació. Això garanteix transparència i suport institucional per resoldre qualsevol problema derivat de les operacions immobiliàries.

Tot això aporta seguretat jurídica. A Catalunya, per exemple, fa molts anys que el registre de professionals funciona i no ha distorsionat el preu del producte, com es va arribar a dir. El que sí que fa és permetre saber qui opera i en quines condicions, cosa que protegeix tant clients com operadors.