Barcelona estudiarà crear una unitat per controlar pisos i establiments turístics

La comissió dEconomia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat considerar la creació d'una unitat exclusivament dedicada a controlar pisos i establiments turístics de la ciutat.

Durant la proposició, presentada per BComú i que ha estat aprovada amb els vots a favor de PSC, Junts i ERC, i els vots en contra del PP i Vox, la regidora dels Comuns Carolina Recio ha defensat la utilitat d'aquesta unitat com a eina del Consistori per combatre el "monocultiu turístic", que genera impactes negatius a la ciutat.

Per part seva, el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, ha assenyalat que el 2024 es van realitzar 7.087 inspeccions a pisos turístics, amb 2.457 expedients oberts, i 427 inspeccions a botigues de souvenirs, amb 251 expedients oberts.

També ha apuntat que una millora en l'impost turístic podria ajudar el Consistori a lluitar contra el fenomen de les màfies i a donar suport als veïns que les pateixen, i ha ironitzat que el govern local intentarà fer el que sigui possible dins del "marc pressupostari" que poden tenir, en referència vetllada a la manca d'acord amb BComú que va provocar la pròrroga dels pressupostos.

"Sap perfectament on eren les nostres prioritats i, per tant, sap que hauríem agraït també debatre profundament sobre el 30 % (d'habitatge protegit)", ha respost Recio.

Per part seva, el regidor de Junts Ramon Tremosa ha assenyalat que la proposta podrà servir per combatre la proliferació de pisos turístics il·legals i regularitzar llocs de treball dotant-los de "més qualitat", en les seves paraules, i el regidor d'ERC Jordi Coronas ha celebrat la proposta, però ha recordat a BComú que durant l'alcaldia d'Ada Colau es va eliminar el cos de visualitzadors de BSM.

Des del PP, la regidora Àngels Esteller ha assegurat que crear un cos específic suposa "posar un sector sota sospita", i el líder de Vox, Gonzalo de Oro, ha sostingut que el turisme no és un problema, sinó el motor de la ciutat a qui no s'hauria de sotmetre a un control asfixiant, textualment.

Eliminar els pisos turístics posa en perill gairebé el 2 % del PIB

El mes de juny passat, l'alcalde de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, va presentar el seu pla per fer front al problema d'accés a l'habitatge que pateix Barcelona, amb “uns preus del lloguer disparats i cada dia més cars”. I entre les mesures hi havia posar fi als pisos turístics a partir del 2029. Aleshores, segons ha detallat, "haurà desaparegut la figura del pis turístic tal com avui la coneixem".

Segons un estudi elaborat recentment per la consultora PwC, l'eliminació dels pisos turístics a Barcelona posa en perill una contribució d'1,9 milions d'euros al PIB de la ciutat (un 1,9 %) i més de 40.000 llocs de feina.

El document afirma que els pisos turístics suposen el 38 % de l'allotjament turístic de Barcelona, que té un gran impacte en l'activitat i l'ocupació de sectors com la restauració, el comerç al detall i el lleure i la cultura, ja que la despesa de les persones que s'allotgen en aquests habitatges s'ha estimat en 2.063 milions d'euros anuals.

A més, apunta que l'eliminació de les llicències suposaria una reducció dels ingressos públics, ja que s'ha calculat que la taxa turística corresponent als pisos turístics a Barcelona va recaptar 58 milions el 2023.

Segons l'informe, "no hi ha relació entre els habitatges d'ús turístic i el preu dels lloguers a Barcelona", sinó que aquesta pujada del 72 % en els darrers 10 anys davant la del 2,2 % del nombre de pisos turístics respon a una oferta insuficient i la inexistència de promoció de polítiques públiques de promoció d'habitatge assequible.