El sector avisa dels efectes de les mesures a partir d'un informe de la consultora
La sòcia de PwC Strategic Economics Anna Merino presenta l'informe elaborat per PwC sobre la contribució econòmica del sector: 'Impacte de l'eliminació dels habitatges d'ús turístic a Barcelona'
La sòcia de PwC Strategic Economics Anna Merino presenta l'informe elaborat per PwC sobre la contribució econòmica del sector: 'Impacte de l'eliminació dels habitatges d'ús turístic a Barcelona' Europa Press

L'eliminació dels pisos turístics a Barcelona posa en perill una contribució d'1,9 milions d'euros al PIB de la ciutat (un 1,9 %) i més de 40.000 llocs de treball, segons l'informe elaborat per PwC sobre la contribució econòmica del sector: 'Impacte de l'eliminació dels habitatges turístics a Barcelona'.

L'informe l'ha presentat la sòcia de PwC Strategic Economics Anna Merino en un acte organitzat per l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) aquest dimecres al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Merino ha assegurat que els pisos turístics suposen el 38 % de l'allotjament turístic de Barcelona, que té un gran impacte en l'activitat i l'ocupació de sectors com la restauració, el comerç al detall i l'oci i la cultura, ja que la despesa de les persones que s'allotgen en aquests habitatges s'ha estimat en 2.063 milions d'euros anuals.

A més, l'informe apunta que l'eliminació de les llicències suposaria una reducció dels ingressos públics, ja que s'ha estimat que la taxa turística corresponent als pisos turístics a Barcelona va recaptar 58 milions el 2023.

Segons l'informe, "no hi ha relació entre els habitatges d'ús turístic i el preu dels lloguers a Barcelona", sinó que aquesta pujada del 72 % en els darrers 10 anys davant la del 2,2 % del nombre de pisos turístics respon a una oferta insuficient i la inexistència de promoció de polítiques públiques de promoció d'habitatge assequible.

Merino també ha desvinculat els pisos turístics de la pujada dels preus de l'habitatge del període 2014-2023 per districtes, ja que el nombre de pisos turístics ha estat "estable o ha disminuït" a Sant Martí i Eixample (+1 % i +3 %) mentre que el preu del lloguer ha pujat un 82 %.

Durant la taula rodona posterior a la presentació de l'informe, el president d'Apartur, Enrique Alcántara, ha destacat que els pisos turístics a Barcelona representen l'1 % dels habitatges totals i ha dit que després de tancar els 8.000 pisos turístics il·legals els darrers anys, el preu del lloguer a Barcelona ha continuat pujant: "La ciutat no hi ha guanyat en res".

L'expert en economia urbana Luis Falcón ha assegurat que Barcelona no podrà allotjar els visitants d'esdeveniments com el Sónar o el Mobile World Congress: "Quan tu prohibeixes una cosa que està demanada estàs generant il·legalitat, perquè la demanda hi serà".

El president d'Acave, Jordi Martí, ha apuntat que aquesta mesura disminuirà l'oferta i farà incrementar el preu de l'allotjament turístic, i el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha demanat que l'administració "faci els deures" i ha dit que no pot recaure sobre el sector privat la manca d'allotjament públic.

El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, ha assegurat que més enllà dels 331 milions d'euros anuals que perdria el sector de la restauració amb l'eliminació dels pisos turístics, el preocupa que s'estigui qüestionant l'èxit de Barcelona sense les respostes per continuar vivint d'aquest sector.

El president d'Advanced Leisure Services, Ángel Díaz, que gestiona equipaments emblemàtics com el Museu de Cera o la cripta Gaudí de la colònia Güell, ha assegurat els espais visitables reben la majoria un públic familiar i que l'habitatge d'ús turístic és "vital per a l'allotjament d'aquest tipus de turisme".