Jordi, un dels pocs paletes que aixeca voltes catalanes

Va començar a treballar amb el seu pare quan tenia 15 anys. Ara ja en té més de 60 i cap intenció de jubilar-se: és, com molts altres artesans, un amant del seu ofici, i quan un estima el treball que fa no pensa a deixar-lo. Tanta és la seva passió per les construccions que explica que fa uns anys va tenir un accident greu de moto i, estant tirat a la carretera, es va mirar les mans i va dir: “ah, encara sort que no m'he fet mal!”.

Amb les seves mans, en Jordi Domènech aixeca estructures i voltes que sembla que tinguin vida, de l'orgàniques que són. Formes capritxoses, de dimensions espectaculars algunes, que es diria leviten en l'aire. Però no és qüestió de màgia, sinó de saber fer: és un dels pocs especialistes en construcció de volta catalana, o volta paredada, del nostre país i, des de fa uns anys difon el seu ús i posa en valor aquesta tècnica constructiva gairebé en desús. “El meu pare deia que no et donaven el títol de paleta fins que no havies fet una volta”, bromeja Domènech.

El Jordi ens parla amb passió de les voltes catenàries (una corba que descriu una cadena per la gravetat) i ens explica com es fan: “El primer és dibuixar la volta amb una cadena a la paret (a l'inrevés de la forma que finalment tindrà). La cadena és el que em serveix de calc per fer la cimbra de fusta, que és l'estructura sobre la qual es fa la volta”, explica l'artesà.

Aquesta cimbra de fusta es construeix sobre la paret, on anirà posant la capa de maons. Immediatament després de col·locar la primera filada de maons, traurà la cimbra de fusta (no patiu, que no cau, no). I per damunt col·locarà la següent filada de maons. I així, fins a acabar. Els maons els va unint amb ciment i els va pegant pels extrems: d'aquesta forma es constitueix una volta paredada, en la qual el maó va en horitzontal. El gruix final depèn del gran que vulguem la volta. Els materials que utilitza són molt pocs: la cimbra de fusta, el ciment, el guix i els maons, que poden ser massissos o no.

El Jordi explica que ara es fan moltes voltes en escales, perquè és més ràpid que amb formigó. El problema és que, com no tothom sap fer-les, pot ser un procés més lent perquè la mà d'obra no està familiaritzada amb la tècnica. “A més, és un sistema molt més sostenible, més respectuós amb el medi ambient, perquè necessita menys calor que el formigó”, afegeix.

La majoria de clients d'aquest artesà català són particulars, al Masnou, la localitat on viu, és on més voltes ha realitzat: de fet en una masia de la zona va construir-ne una de 16 metres de llum, que és la distància des que arrenca la volta fins que acaba. Curiosament, aquesta tècnica de construcció que no necessita de bigues ni de ferros per mantenir-se crida molt l'atenció al Japó, on el Jordi va viatjar per a aixecar una de les seves creacions: concretament ho va fer al costat de Saporo, per a la rehabilitació d'un espai públic. Així que, si passen per allà, no s'estranyin si hi veuen una volta d'estil gaudinià i que segueix en peu malgrat els nombrosos terratrèmols que ha patit el país des que el Jordi la va construir en 2004.

El Jordi ens diu que una de les coses més difícils de controlar en aquest procés és la temperatura del ciment: “Si fa molt de fred, l'enduriment és més lent. La ceràmica, a més, els maons, han de tenir un toc d'aigua”, explica mentre va passant els maons per una galleda amb aigua.
Mai li ha caigut cap volta? “No, no, però sí que he comès algun error de joventut per voler anar de pressa”, comenta rient.

Article escrit per la periodista Lucía Martín