Per què l’entrada en vigor de la nova llei hipotecària hauria de ser una prioritat pel Govern

Article escrit per Juan Villén, responsable d’idealista hipotecas

En canvi de govern ha suposat l’enèsima pedra al camí de la transposició de la normativa europea sobre protecció del consumidor en temes hipotecaris, i sembla que no veurà la llum fins a 2019.

Més enllà de la desraó d’un retràs que porta ja més de 2 anys i mig sobre el termini donat per Europa, veient com altres països com Portugal o Itàlia, com gairebé tots, amb els seus conflictes polítics interns, han aprovat noves lleis, desvelem aquí els principals arguments pels quals considerem que és urgent l’aprovació de la nova llei:

• És una llei orientada principalment a la protecció del consumidor: venint d’on venim, i tenint en compte que se segueixen concedint hipoteques cada dia, els nostres polítics haurien de vetllar pels seus votants, especialment per aquells que més necessiten aquesta protecció.
• L’obligació d’oferir informació detallada i desglossada sobre els productes addicionals de la hipoteca, com les assegurances, així com la possibilitat d’optar per opcions sense aquestes vinculacions obligatòries que permetrà als consumidors comparar i escollir millor les condicions de la seva hipoteca. Actualment, molts clients canvien d’entitat només perquè els imposen una assegurança o una despesa mínima amb la targeta de crèdit, que no volen o no necessiten.
• En un entorn on començaran a pujar els tipus d’interès, encara que inicialment sigui de manera alentida, la possibilitat de fer un canvi de tipus variable a tipus fix per evitar ensurts en un futur, a baix cost, és quelcom esperat per molts hipotecats que no volen patir com el 2008 quan l’Euríbor va superar el 5% i les quotes mensuals es van disparar. Tard o d’hora, les ofertes de tipus fix a llarg termini s’encariran, per la qual cosa s’espera que farà mal als estalvis de les famílies. La llei actual no permet la subrogació de variable a fix, ja que és un requisit indispensable per la millora en el tipus d’interès.
• La incertesa és la pitjor medicina si es vol dinamitzar un sector. Els bancs estan esperant la nova llei, no tant perquè els pugui beneficiar, que no ho fa, sinó perquè la certesa d’unes regles del joc sense sobresalts els permetrà ser més agressius. A idealista/hipotecas treballem amb gairebé la totalitat del sector, i no hi ha ni un sol banc que digui que no vol incrementar el volum d’hipoteques. Això sí, davant de la incertesa legal, es passen de frenada en els perfils als quals concedeixen la hipoteca, i això afecta negativament a aquells clients amb un perfil més ajustat.
• La pujada del preu del lloguer i l’entorn de tipus baixos fa que moltes persones es plantegin ara la compra d’un habitatge. L’accés a la hipoteca és fonamental per la majoria de gent, pocs poden comprar un habitatge per avançat. Un entorn estable, transparent i just, facilitarà molt més les coses als indecisos.
• Els jutjats es troben encallats amb operacions hipotecàries amb reclamacions de tot tipus. En molts casos esperant dictàmens de Brussel·les perquè aquí no som capaços de solucionar els problemes plantejats. Tot i que l’esborrany de la nova llei deixa clar que l’aplicació de nous criteris no tindrà caràcter retroactiu, sí que pot facilitar la negociació dels bancs amb els deutors pel refinançament del deute i que es redueixin els desnonaments i baixi la morositat. Això resoldria el problema i reduiria sens dubte la litigiositat futura del sector. 
• La nova llei també contempla la regulació d’intermediaris de crèdit que, tot i que estaria pendent de desenvolupament reglamentari, donaria tranquil·litat als consumidors a l’hora de posar-se en mans de tercers per assessorar-los sobre quina és la millor hipoteca. La dependència d’aquests intermediaris del Banc d’Espanya assegurarà un major i més rigorós control de les pràctiques i capacitats dels qui operen en aquest sector.
• Per últim, la multa a la qual ens exposem, que a finals d’any superarà els 100 milions d’euros, hauria de ser determinant. Són despeses innecessàries com aquestes les que, ara que es parla de les pujades dels impostos, no entenem els que aportem amb el nostre treball el manteniment del sistema, és fonamental dedicar els diners dels contribuents al realment necessari. Pensar que Brussel·les finalment ens perdonarà la multa és mirar cap a una altra banda.

No se m’acuden motius de pes pels quals els partits polítics no portin endavant aquesta nova llei, i sí molts de favorables. Qualsevol excusa només pot obeir a càlculs polítics que no tenen res a veure amb els interessos dels ciutadans als quals, no oblidem, han de servir.