L’1 de gener del 2022 entrarà en vigor un nou valor de referència que serà la base imposable de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP)
Gtres
Gtres

L’1 de gener del 2022 entrarà en vigor un nou valor de referència que serà la base imposable de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), un tribut que es paga en comprar un habitatge de segona mà. El comprador ja no pagarà aquest impost en base al preu de compravenda escripturat davant de notari, sinó en base a un valor que determinarà el cadastre. Segons els tècnics d'Hisenda, aquest nou valor entra en joc per evitar el frau fiscal. Com que aquesta mesura aixecarà polseguera, volem explicar què haurà de fer el comprador si es nega a pagar.

Experts del sector, advocats i assessors fiscals critiquen aquest nou valor de referència perquè consideren que suposarà una pujada d'impostos “encoberta”, ja que aquest valor de referència no té en compte les característiques pròpies de la casa. És possible que el comprador hagi adquirit un habitatge a molt bon preu perquè calgui fer-hi reformes importants i el nou valor cadastral de referència serà superior al preu real de compravenda.

Què ha de fer el comprador que adquireix un habitatge a un preu inferior al del cadastre

José María Mollinedo, secretari general de Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, assegura que aquest nou valor de referència del cadastre pretén acabar amb el frau fiscal i evitar pràctiques il·legals com la que es produïa en escripturar davant de notari la compravenda d'un habitatge per sota del preu i la resta la pagava el comprador al venedor en diners B per tal que tots dos tributessin menys. Per això, Mollinedo veu amb bons ulls aquesta nova base imposable de l'ITP.

L'expert ofereix els passos que ha de seguir el comprador d'un habitatge en cas que no vulgui pagar l'ITP d'acord amb el nou valor de referència i ho faci d'acord amb el preu de compravenda escripturat davant de notari. De fet, serà el notari qui advertirà al comprador que ha de liquidar l'ITP conforme al nou valor cadastral de referència si és superior al valor escripturat.

El contribuent s’hi pot negar, però en aquest cas podria incórrer en un expedient de comprovació del valor per part de l’administració autonòmica, que és el que es coneix com la liquidació complementària per comprovació de valors. A la pràctica, suposa que l'administració demana que el comprador pagui per l'ITP en funció del nou valor de referència.

En aquest cas, el comprador ha d'estar previngut i ha de tenir prou proves que demostrin que l'habitatge comprat té un valor inferior al nou del cadastre. És el cas dels habitatges que calgui reformar quan es compren, els que hagin estat afectats per una riuada o una catàstrofe o que comptin amb una mala distribució o orientació. En aquests casos, el nou valor de referència no baixa tant al detall, ja que no hi ha cap pèrit de l'administració que visiti cada habitatge comprat.

Com es s’elaborarà aquest valor? Aquest valor de mercat es calcularà a partir de preus de compravendes d’immobles, segons informació facilitada per notaris i registradors. En concret, es basa en el càlcul a partir de preus de transaccions d'immobles que es fan davant de notari i en funció de les característiques cadastrals de cada propietat. Aquest valor es determinarà any a any i de manera simultània a tots els municipis. Segons recorda José María Salcedo, soci d’Ático Jurídico, no caldrà visitar l’immoble i, per tant, no hi haurà necessitat de saber-ne l’estat de conservació, els materials emprats, si està reformat o no, etc. Igualment, tampoc no tindrà en compte si l'habitatge està per reformar i el comprador l'ha comprat més barat que el preu de mercat.

Salcedo no s'oposa a la creació d'un nou valor de referència, sinó a la seva imposició obligatòria al contribuent, ja que inclou una mena de presumpció de defraudació que estableix que tot aquell que tributi per un valor diferent del de referència serà qui haurà de demostrar a Hisenda que no tributa menys del que correspon.”

Aquest nou valor afectarà no només l'ITP (impost que es paga per comprar un habitatge de segona mà), sinó també l'impost sobre successions i donacions (ISiD) i l'impost sobre el patrimoni.

És a dir, la Hisenda autonòmica ja no visitarà ni comprovarà in situ l'immoble venut, heretat o donat per saber si el contribuent ha tributat pel valor correcte, sinó que la base imposable serà aquest valor de referència aprovat pel cadastre. Des del 2015, Castella-la Manxa ja utilitza aquest nou valor de referència com a mitjà de comprovació de valors, i ha tingut nefastos resultats.

Passos que ha de seguir el comprador que adquireixi una casa per sota de valor de mercat

Així, a la notaria el recomanable és que el notari avisi el comprador de la importància de reunir el nombre més gran de proves per demostrar després davant l'administració autonòmica que ha pagat l'ITP corresponent i no menys.

Quines proves necessitarà?

Mollinedo recomana que en el moment de la signatura davant de notari, el comprador adjunti a l'escriptura de compravenda de l'habitatge fotografies o factures de millores que s'hagin fet. És a dir, ha de portar proves que l'habitatge té un valor més baix que el que diu la comunitat autònoma corresponent.

En cas que la hisenda autonòmica comprovi el valor de l'habitatge a efectes de l'ITP, el comprador pot impugnar aquest valor davant del TEAR (el Tribunal Econòmic Administratiu Regional). Aquest tribunal sol·licitarà a la direcció del cadastre que corregeixi o ratifiqui el valor de referència assignat a aquest valor de l’immoble en concret i li enviarà les proves que el contribuent hagi aportat amb la reclamació. Aquestes proves s'envien al cadastre i es comprova si efectivament hi havia defectes importants a la casa que calia corregir.

Així, el cadastre pot donar la raó al contribuent o no. En cas que no li doni la raó, aquest pot continuar pledejant. De totes maneres, els tècnics d'Hisenda confirmen que poques persones solen seguir la via judicial perquè requereix advocat i procurador, i en la majoria d'ocasions al comprador no li compensa el risc de gastar-se més diners al judici que l'impost que se li reclama, sobretot amb el risc de perdre el plet i fer-se càrrec de les costes del judici.