Els compradors d'un habitatge d'obra nova assumeixen el pagament de quantitats anticipades al promotor per tenir-lo temps després, però pot passar que la construcció no comenci o que no s'acabi en el termini pactat i s'hagi de començar un procés judicial contra la pròpia promotora o l'entitat on es van fer els ingressos o contra l'entitat avaladora o davant de l'asseguradora per tal de recuperar els diners lliurats.
Si has aconseguit que la sentència avali la devolució de les quantitats estàs d'enhorabona, però no et pots oblidar de confirmar si aquestes quantitats restituïdes han de tributar davant d’Hisenda juntament amb els interessos generats o les costes de judici guanyades a la part perdedora.
El director de Sepín Derecho Inmobiliario, Félix López-Dávila Agüeros, resol en una de les seves recents publicacions els principals dubtes per als afectats. “En relació amb les quantitats anticipades que s’han de retornar, el criteri mantingut per la Direcció General de Tributs (DGT) és que si la condemna és a tornar una quantitat pels mateixos imports que al seu dia van ser lliurats pel comprador, encara que es produeixi una alteració en el patrimoni del contribuent no hi ha cap variació patrimonial, és a dir, no s'ha produït un guany o pèrdua patrimonial i, per tant, no s'ha de tributar per la devolució”, destaca.
López-Dávila recorda que malgrat que a la llei 57/1968, sobre percepció de quantitats anticipades en la construcció i venda d'habitatges, ja no és vigent perquè es va derogar amb la nova redacció que la llei 20/2015 va donar a la disposició Addicional Primera de l'Ordenació de l'Edificació (LOE), hi segueix havent contractes de compravenda d'habitatge en què els compradors han lliurat quantitats, ja siguin anticipades a la construcció o durant aquesta, que es van formalitzar sota l'àmbit d'aplicació d'aquella normativa.
Aquest criteri de la DGT ha estat recentment conegut a la consulta vinculant V0013-22, del passat 4 de gener de 2022, en sentència judicial que condemna una entitat bancària a tornar-li a la consultant les quantitats lliurades a una promotora per a la construcció d'una habitatge i al pagament d’interessos més les costes processals.
Quant als interessos, afirma que “la DGT considera que, en tenir com a finalitat rescabalar el comprador pels danys i perjudicis derivats de l'incompliment de la promotora de la seva obligació, a efectes fiscals no es poden considerar interessos remuneratoris, sinó interessos indemnitzatoris”
“Per tant, la seva qualificació no serà com a rendiments del capital mobiliari, sinó que s’han de considerar un guany patrimonial sobre la base de l'art. 25 de llei 35/2006 IRPF i la seva integració a la liquidació de l'impost, sigui quin sigui el període que abastin, sinó que es trobarà a la base imposable de l'estalvi, conforme a l'art. 49.1,b llei de l’IRPF”, concreta.
A més, el director de Sepín Derecho Immobiliario matisa que aquest criteri és igualment aplicable als interessos processals o de mora processal de l'article 576 LEC.
Finalment, en l’àmbit de les costes és on s'ha produït el principal canvi pel que fa al criteri de la Direcció General de Tributs.
“La DGT considerava que quan es condemnava a pagar-les a la part perdedora, estàvem davant d'una indemnització a la part vencedora i la incidència tributària venia donada per la restitució de les despeses en què havia incorregut en el judici, cosa que suposava incorporar al seu patrimoni un crèdit a favor o de diners que constituïa un guany patrimonial conforme l'art. 33.1 de la llei de l’IRPF”, recorda López-Dávila.
Ara bé, aquest criteri va canviar després d'una resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central de l'1 de juny de 2020, que va determinar el següent:
“Conforme amb el que disposa l'article 33.1 de la llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, per a la determinació del guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes judicials a la part contrària, el litigant vencedor podrà deduir de l'import que rebi en concepte de costes les despeses en què hagi incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà assolir com a màxim l'import que rebi, sense superar-lo. Per això, si se li rescabalen totes les despeses qualificables de costes, en puritat no haurà tingut cap guany patrimonial».
Després d'aquesta resolució, “la DGT ha passat a considerar que, per determinar el guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes a l'altra part, es podrà deduir de l'import que rebi en concepte de costes les despeses en què hagi incorregut a causa del procés, i la quantia màxima deduïble serà l'import que rebi, sense superar-lo. De manera que, si la quantia de la condemna a costes és igual a la dels honoraris professionals de la seva defensa, no hi haurà hagut un guany patrimonial”, concreta l'expert en dret immobiliari.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.