Nou valor de referència o l'impost a les fortunes: l'any en què tenir un habitatge en propietat és més car

El 2022 tanca amb un gust agredolç per als contribuents. Tot i que els tribunals han anat donant la raó als ciutadans en la lluita per una justícia fiscal, el Congrés dels Diputats ha aprovat impostos o valoracions cadastrals que graven encara més la tinença d'un immoble.

El nou valor de referència del Cadastre encareix la compra d'habitatge de segona mà

Des del passat 1 de gener de 2022, el nou valor de referència del Cadastre és la base imposable d'impostos tan importants com l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), els Actes Jurídics Documentats (AJD) o l'Impost de Successions i Donacions (ISiD). És a dir, és la clau per determinar quina quantitat cal pagar en tributs per la compra, l'herència o la donació d'un habitatge de segona mà.

El govern central va incloure aquest canvi a la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau, aprovada l'estiu del 2021, i en els seus primers mesos de funcionament ja està tenint un impacte directe i negatiu per als contribuents: ha provocat una forta pujada de les valoracions dels immobles i, per tant, ha causat un augment de les liquidacions d'impostos que han de fer els contribuents.

Segons un estudi realitzat per la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI) basat en una enquesta a més de 400 agències immobiliàries a Espanya, el nou valor de referència incrementa un 17,1 % de mitjana nacional la tributació de les compravendes de segona mà per sobre del seu valor real de mercat.

Amb aquestes xifres sobre la taula, la Federació Nacional d'Associacions immobiliàries carrega contra Hisenda i afirma que "aquest nou sistema suposa una injusta i nova càrrega fiscal i una despesa econòmica més per al comprador, cosa que desincentivarà o pot arribar a frenar una part de les compravendes, sobretot entre les persones que volen adquirir el seu primer habitatge habitual i en un context econòmic actual complex marcat per una inflació en màxims històrics”.

Aprovat finalment l'impost a les grans fortunes amb efectes retroactius

El ple del Senat ha aprovat definitivament la proposició de llei per introduir nous gravàmens temporals a empreses energètiques i banca. El PSOE i Unidas Podemos van afegir l'impost a les grans fortunes mitjançant una esmena al Congrés.

El govern va aconseguir complir l’objectiu de posar en marxa l'impost a les grans fortunes ja el 2022, però l'assumpte està en mans del Tribunal Suprem, que ha de decidir si es pot aprovar amb efectes retroactius.

Aquest tribut suposarà un gravamen complementari a l'impost sobre el patrimoni per als contribuents propietaris de béns i drets per import de més de 3 milions d'euros, i estableix diversos trams: un 1,7 % per als patrimonis d’entre 3 i 5,3 milions d'euros; un 2,1 % per als patrimonis d’entre 5,3 i 10,6 milions; i un 3,5 % per als patrimonis superiors a 10,6 milions d'euros.

El batejat com a Impost de Solidaritat arriba amb dues finalitats, segons el text oficial: "recaptatòria, a fi d'exigir, en aquests temps de crisi energètica i d'inflació, un esforç més gran als que disposen d'una capacitat econòmica més gran, és a dir, una mostra de solidaritat de les grans fortunes. La segona finalitat és harmonitzadora, amb l'objectiu de disminuir les diferències en el gravamen del patrimoni a les diferents CCAA, especialment perquè la càrrega tributària dels contribuents residents en aquelles CCAA que han desfiscalitzat totalment o parcialment l'Impost sobre el Patrimoni no difereixi substancialment de la dels contribuents de les CCAA en què no s'ha optat per reduir la tributació d’aquest impost".

Tal com està concebut, inclou una sorpresa desagradable per als estrangers no residents que tinguin un patrimoni immobiliari per sobre dels 3 milions d'euros: ells també hauran de pagar aquest tribut. Segons els experts, el mercat de l'habitatge de luxe pot trontollar si finament s'aprova aquesta regulació, ja que són un dels principals compradors d'aquest tipus de propietats.

El govern ha fixat la meritació el 31 de desembre de cada exercici, de manera que l'impost gravaria les fortunes superiors als 3 milions d'euros el 31 de desembre de 2022, és a dir, amb caràcter retroactiu i sorprenent, tal com detalla l'advocat fiscalista José María Salcedo, ja que el govern no donarà temps de reacció als contribuents afectats per aquest tribut.

La qüestió que presenta interès de cassació és la de "determinar si vulnera el principi d'irretroactivitat exigir un tribut en el mateix exercici en què entri en vigor la seva llei reguladora, el període impositiu del qual és l'any natural i que es merita el darrer dia de l'any natural, quan aquesta entrada en vigor es va produir amb anterioritat a la data de meritació”.

Per a l'alt tribunal hi pot haver una vulneració de la legalitat ordinària, és a dir, pot vulnerar el principi de “llei prèvia”, que vol dir que no els ha donat als contribuents l'oportunitat de conèixer, amb caràcter previ a l'inici de l'exercici (en el cas en qüestió, el 2022) quines seran les obligacions fiscals a què hauran de fer front en funció de la seva situació a l'inici de l'exercici i en virtut de les operacions que duguin a terme durant el període corresponent.

Per què la nova plusvàlua municipal podria ser inconstitucional

L'octubre del 2021 es va declarar inconstitucional el sistema de càlcul de la plusvàlua municipal i posteriorment es va aprovar la nova normativa (Reial decret llei 26/2021) que, intentant esquivar aquesta inconstitucionalitat, regula actualment l'impost. Tot i això, aquesta nova normativa, que ja s'aplica als contribuents que van transmetre un terreny a partir del 10 de novembre de 2021, podria ser també inconstitucional.

El problema és que la nova fórmula de càlcul obvia les despeses de compra i venda de l'immoble i no preveu la possibilitat d'actualitzar el valor d'adquisició d'acord amb el cost de vida, de manera que també podria ser inconstitucional.

Davant l'esmentat Reial decret llei 26/2021 s'han interposat dos recursos d'inconstitucionalitat per part dels grups parlamentaris de Vox i el PP. S'hi qüestiona principalment la utilització del reial decret llei per regular la nova plusvàlua municipal.

Segons aquests grups parlamentaris, l’ús de la fórmula del decret llei seria contrari a la Constitució perquè no es donen els motius d’"extraordinària i urgent necessitat" que estableix la Carta Magna per acudir a aquesta figura legislativa. A més, consideren que l'impost de plusvàlua municipal afecta el sistema tributari en conjunt. Per tant, s'estaria utilitzant un reial decret llei per modificar la plusvàlua municipal amb afectació del deure de contribució.

No sabem com es resoldran aquests recursos, però la prudència aconsella recórrer les liquidacions de plusvàlua municipal o sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions dictades a l'empara del nou reial decret llei; en cas que es declarés la inconstitucionalitat de l'impost, els contribuents no es veurien afectats per una possible limitació d'efectes d'aquesta inconstitucionalitat, d'acord amb els darrers precedents en aquest mateix impost.

Entra en vigor la llei amb les deduccions a l'IRPF per reformar habitatges

La Llei de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria residencial, que inclou deduccions a l'IRPF per obres de millora de l'eficiència energètica, i la Llei de qualitat de l'arquitectura van entrar en vigor el 16 de juny passat, després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La Llei de rehabilitació d'edificis introdueix deduccions a l'IRPF per obres de millora de l'eficiència energètica i millora el marc normatiu per a l'aplicació dels programes d'ajut.

En concret, la nova norma inclou tres deduccions a la quota de l'IRPF per obres de millora de l'eficiència energètica en habitatges i edificis residencials, per a les quals hi ha un finançament de 450 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Aquestes deduccions van des del 20 % per actuacions que redueixin un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració a habitatge habitual, passant per un 40 % per a actuacions que redueixin un 30 % el consum d'energia primària no renovable en habitatges habituals i fins a un 60 % per actuacions que redueixin un 30 % el consum d'energia primària no renovable o millorin la qualificació i aconsegueixin les lletres 'A' o 'B' en edificis residencials.

En matèria de fiscalitat, també es millora el tractament dels ajuts a la rehabilitació, ja que no s'integraran a la base imposable de l'IRPF quan s’hagin concedit a través de diferents programes d'ajuts.