La Comissió Europea ha remarcat que perquè un estat membre de la UE pugui limitar la compra d'habitatge a no residents han de concórrer "raons imperioses d'interès general" reconegudes a la jurisprudència del Tribunal de Justícia europeu (TJUE).
Així ho expressa la comissària europea de Serveis financers, Estabilitat financera i Unió dels Mercats de Capitals, Mairead McGuinness, en una resposta a una pregunta parlamentària de l'eurodiputada balear del PP Rosa Estaràs.
La pregunta formulada per l'eurodiputada va ser si seria possible que els estats membres limitessin l'adquisició d'habitatges als no residents, tenint en compte les restriccions a la circulació de capitals entre països de la Unió.
En la resposta oficial, la Comissió recorda que l'article 63 del Tractat de funcionament de la Unió Europea prohibeix les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l'adquisició de béns immobles, "inclosos els habitatges", per part de nacionals de la UE no residents.
Tot i això, puntualitza que "no obstant això, aquestes restriccions poden estar justificades" per "raons d'ordre públic o seguretat pública, o per raons imperioses d'interès general reconegudes a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sempre que no siguin discriminatòries i siguin proporcionades a l'objectiu perseguit”.
Això significa que les mesures han de ser "adequades per garantir, de manera coherent i sistemàtica, la realització de l'objectiu perseguit" i no anar "més enllà del necessari per assolir-lo", afegeix.
La pregunta de l'eurodiputada mallorquina no feia cap esment a aquesta possibilitat que es debat des de fa uns mesos a les Balears. Precisament, dissabte passat la secretària general de Podemos i actual ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, es comprometia a "pressionar" la part socialista del govern d'Espanya perquè "les illes puguin legislar la restricció de compra d'habitatges a no residents".
El vicepresident del govern balear, Juan Pedro Yllanes, ha defensat en reiterades ocasions que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria acceptar una "excepció balear" per permetre aquesta mesura atenent les "circumstàncies especials" que es donen a les Illes. Yllanes assegura que el TJUE "no es tanca en banda" a aquest tipus de regulacions i que les Balears "compleixen els requisits" perquè es permeti aquesta restricció.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.