Els empresaris catalans fan un pas més en la seva lluita contra l'impost sobre el patrimoni, un tribut que afecta els contribuents que tinguin més de 700.000 euros de riquesa personal i la recaptació neta dels quals es va situar el 2022 per sobre dels 1.200 milions d'euros.
La iniciativa ha arribat de mans de Foment del Treball, que ha presentat un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional per demanar que es porti al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat sobre aquest tribut, que només s'aplica a tres països de l'OCDE: Espanya, Noruega i Suïssa. Des de la patronal destaquen que és "un tribut confiscatori que llasta la competitivitat de les empreses i dificulta la instal·lació d'alts directius a Espanya".
Segons publica el diari El Economista, el recurs s'ha presentat contra l'ordre ministerial que va aprovar aquest impost, l'aplicació del qual és competència autonòmica, i s'ha donat suport a dos advocats de l'Estat dels despatxos Roca Junyent i Crowe. Segons els lletrats, l'assumpte podria arribar al Tribunal Constitucional en un termini aproximat de cinc mesos, encara que la decisió de l'alt tribunal es podria demorar durant anys.
Aquesta no és la primera vegada que l'organització presidida per Josep Sánchez Llibre intenta tombar l'impost sobre el patrimoni. Fa dos anys ja va plantejar un dictamen als grups parlamentaris que tenen representació al Congrés dels Diputats que va servir de base al recurs que va presentar el Partit Popular després de les modificacions que hi va dur a terme el govern, i aquest recurs encara no ha estat resolt.
Com va explicar el grup popular quan va plantejar el recurs, “la llei de PGE per al 2021 ha introduït dues modificacions molt rellevants a la llei 19/1991, de 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni, a través de la modificació de l'article 30. Concretament, l'increment del tipus marginal màxim de l'impost esmentat, per passar del 2,5 al 3,5 %, i la conversió amb caràcter indefinit de l'impost sobre el patrimoni, fins ara qualificat com a temporal des del seu restabliment el 2011”.
El grup polític insistia que el govern justificava les mesures per contribuir a la consolidació de les finances públiques, però “no té sentit que un impost en vies d’extinció a nivell mundial es converteixi en indefinit. L'augment en l'escala a un tipus màxim del 3,5 %, molt superior als tipus d'interès actuals, fa que en alguns casos i tenint en compte la incapacitat de generar rendiments de certs patrimonis, s'hagi d'abonar amb una liquidació i una reducció del patrimoni personal, fet que vulnera l'article 31 de la Constitució del principi de capacitat econòmica”.
El grup també ha detallat que la presentació del recurs responia "alhora a les demandes que li han traslladat organitzacions de la societat civil com Foment del Treball, Associació de l'Empresa Familiar d'Aragó i altres organitzacions empresarials, en relació amb un impost profundament injust i arcaic", i concloïa que "en un any en què la majoria de les persones han vist reduïts els seus ingressos, el seu caràcter confiscatori és més que evident”.
El 2022, Foment va fer un segon intent i va plantejar un dictamen sobre l'impost a grans fortunes que va presentar partits i autonomies perquè presentessin els seus propis recursos. Aquest tribut que va aprovar l’executiu a finals de l’any passat busca harmonitzar l’impost sobre el patrimoni a tot Espanya per evitar que comunitats com Madrid o Andalusia apliquin bonificacions que permetin no pagar el tribut. Aquestes regions, sumades a altres com ara Galícia, ja han presentat el recurs d'inconstitucionalitat i ha estat admès pel Constitucional.
Article vist a
Foment lleva a la Audiencia Nacional su lucha contra el Impuesto de Patrimonio (El Economista)