Concha Osácar, consellera delegada d'Hispania va explicar a inmonext els motius del creixement del lloguer
Concha Osácar, consellera delegada d'Hispania va explicar a inmonext els motius del creixement del lloguer

El mercat de l’habitatge de lloguer està desplaçant el de compra entre la població més jove. Això ens porta a una nova etapa de la inversió immobiliària que haurà d’adaptar-se a les noves necessitats de la població. Per aquest motiu, en aquesta edició de l’inmonext, Concha Osácar, consellera delegada d’Hipania, desglossa les raons que confirmen aquesta tendència que ve “d’una realitat i, sobretot, d’una necessitat.”

Economia. El creixement del PIB des de 2014. Comparat amb la UE, el creixement a Espanya de la riquesa ha estat superior a les potències econòmiques europees. El que ens ha portat a aquest creixement econòmic ha estat un increment dels llocs de treball des de 2013 i, com a conseqüència, un decreixement de la taxa d’atur, amb una tendència que anirà a la baixa els propers anys.

Tanmateix, el 2030 hi haurà una reducció de població en termes generals. “Però no serà homogeni, ja que a Madrid tot apunta que la seva població serà la que més creixerà”, explica Osácar.

Mobilitat laboral. Mentre que de 2009 a 2013 es va mantenir estable la mobilitat laboral, a partir de 2013, acompanyat amb un creixement de l’ocupació laboral, es dispara: 2,6 milions dels contractes que es produeixen són fora de la zona on vivia el nou empleat. Madrid ha estat la gran creadora de contractes amb mobilitat laboral, seguit per Catalunya, País Basc i Múrcia.

Tipus de llars. A Espanya, a partir de dades demogràfiques, creixerà el nombre de llars però disminuirà el nombre de components d’una llar. És a dir, hi haurà més llars però seran més petites.

Població jove. Segons les dades compartides per Osácar, el 95% de la població de fins a 45 anys prefereix el lloguer, i un 75% d’aquests són persones d’entre 26 i 35 anys. A més de la capacitat de comprar, hi ha canvis culturals. Els joves no pensen en una casa per casar-se, per exemple, volen mobilitat i flexibilitat i estan disposats a compartir. “Aquest canvi de tendències és el que hem de tenir en compte”, puntua Osácar.

Creix el lloguer vers la propietat. El lloguer regnava als anys 70, quan un 30% de la població vivia en aquest règim, una cosa que va canviar dràsticament després. Però aquest escenari torna a revertir-se amb un nou canvi de tendència. No obstant això, seguim molt allunyats de la mitjana europea, si es pren com a referència, per assolir aquesta quota del 30% de població vivint de lloguer. “Hi ha una necessitat de què les institucions inverteixin en comprar immobles per destinar-los al lloguer i així equilibrar el mercat”, opina Osácar.

Increment del preu en nuclis urbans. “S’han de diferenciar diferents mercats de lloguer”, explica Osácar, per poder analitzar cadascun en el seu context. La consellera delegada d’Hispania diferència el mercat de Madrid, Barcelona, Balears i València de la resta d’Espanya, pel que fa al lloguer. En aquestes ciutats creix la demanda però no augmenta l’oferta. Els preus no podran baixar si l’oferta no respon a les necessitats.

D’aquesta manera, Ocácar considera que, a més, el lloguer és una alternativa més que fiable per la població jove. La consellera considera que si el preu mitjà d’un habitatge ronda els 200.000 euros, significa que s’ha de disposar d’uns 60.000 euros estalviats per fer front a aquesta despesa. Però, tenint en compte que els salaris mitjans entre la població jove estan al voltant dels 22.000 euros, “suposa un esforç d’estalvi difícil d’assolir”, senyala Osácar. “A no ser que disposin d’estalvis familiars, es fa impossible i això significa que hauran de recórrer a cases més petites o al lloguer”.

Si, a més, les institucions aconsegueixen equilibrar el parc del lloguer, proporcionaria estabilitat al mercat, segons explica Osácar. “L’habitatge en lloguer no farà que desaparegui el mercat de propietat, però gran part de les inversions que es produeixen hauran de destinar-se al mercat del lloguer per respondre a aquestes noves necessitats”, finalitza.