Ja està en vigor la Llei 5/2018, més coneguda com la llei de desnonament exprés, una normativa que va ser aprovada per la Comissió de Justícia del Congrés a l’abril i que té el principal objectiu d’accelerar el desallotjament de les màfies que okupen habitatges de manera il·legal.
El fenomen de l’okupació, una de les principals pors per qualsevol propietari, ha anat creixent els últims anys, amb els problemes i despeses que comporta pels titulars legítims dels immobles. Es calcula que a Espanya hi ha entre 85.000 i 90.000 habitatges okupes, i que la usurpació dels immobles residencials té un cost d’uns 21 milions d’euros l’any només a Madrid i Barcelona.
Amb aquestes xifres sobre la taula, el mercat immobiliari necessitava un canvi normatiu per accelerar els desallotjaments dels okupes que procedeixen de màfies ben organitzades, sobretot tenint en compte que la recuperació d’un habitatge no resultava fàcil per la via civil i que les alternatives eren poc eficaces.
Com explica Salvador Salcedo, soci del despatx d’advocats Ático Jurídico, “l’exercici de l’acció de desnonament per precari era una de les opcions, tot i que plantejava un problema: en una ocupació il·legal no hi ha un ús tolerat pel propietari, ni cap tipus de relació prèvia amb l’ocupant, tal com passa amb el precari. Altres alternatives que tampoc resultaven efectives eren instar la tutela sumària de la tinència o la possessió d’una cosa i l’exercici d’altres accions emparades en la Llei Hipotecària”. Una normativa que s’ha endarrerit més de l’esperat: tot i que la seva entrada en vigor estava prevista abans de l’estiu, el canvi de Govern ha proposat la seva aprovació definitiva a les Corts.
Per això, recalca l’advocat, la reforma no podia fer-se esperar més: era necessari “donar una resposta eficaç a aquesta problemàtica, escurçant els terminis perquè sigui efectiva la recuperació de l’habitatge okupat en un menor temps, evitant haver de recórrer a la via penal”, que és una altra alternativa que sempre ha estat sobre la taula.
L’objectiu de la llei que va entrar en vigor el passat 2 de juliol: agilitzar el desnonament a través de la via civil, tot i que no està disponible per qualsevol propietari.
Tal com havia aprovat la Comissió de Justícia del Congrés a proposta del PdeCat i amb el suport dels partits PP, Ciutadans i PNV, només podran beneficiar-se d’aquesta solució de desnonament exprés els particulars, les entitats sense ànim de lucre i les Administracions Públiques que siguin propietàries legítimes dels immobles okupats. Així, queden fora de la normativa tant els bancs com altres grans tinents d’habitatges com poden ser les immobiliàries o els fons d’inversió.
Però, com funciona? Des d’Ático Jurídico recorden que “les demandes que es presentin podran dirigir-se contra els ocupants de l’immoble, en cas de desconèixer la seva identificació, sens perjudici que les mateixes puguin entregar-se a qui es trobi a l’habitatge okupat en el moment que es practiquin les notificacions”.
I quant tarda el procediment? La normativa contempla un termini de temps breus. “Si el demandant ha sol·licitat la immediata entrega de la possessió, el Jutjat dictarà decret requerint als okupes perquè en el termini de 5 dies aporten el títol que justifiqui la seva possessió, i de no fer-ho dictarà auto ordenant la immediata entrega contra la quan no cabrà cap recurs”, aclareix Salcedo, que afegeix que “l’oposició a la demanda només podrà fundar-se en l’existència del títol de possessió per part de l’ocupant per posseir o en la falta de títol per part del demandant”.
Així, recalca l’advocat, “la sentència podrà ajustar-se sense necessitat que transcorri el termini de 20 dies d’espera previst per l’execució de resolucions de condemna”.
El compliment dels terminis, el gran dubte
Pels economistes i experts del mercat immobiliari, l’entrada en vigor de la normativa podria animar a més propietaris a treure al mercat els seus habitatges buits en un moment en el qual la demanda està superant l’oferta disponible i com a conseqüència s’estan tensant els preus.
Els juristes, tanmateix, tenen dubtes sobre la capacitat real del sistema per complir uns terminis tan breus de temps. Tot i que estan convençuts que la normativa escurçarà el temps necessari per recuperar un habitatge, alerten que s’haurà d’esperar per comprovar si realment la justícia pot aconseguir-ho amb la sobrecàrrega de treball que tenen.