La pujada del preu del pis a Barcelona duplica a la de la renda familiar des de l'any 2000

BCN
Unsplash
10 de juliol 2019, Redacció

El preu de l'habitatge a la capital catalana s'ha disparat en els últims anys i cada vegada és més difícil comprar o llogar un habitatge a la ciutat. Segons les dades de l'Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el preu mitjà de la compravenda d'habitatge d'obra nova i de segona mà ha crescut més del doble que la renda familiar en els últims 18 anys.

Entre 2000 i 2018, la renda familiar bruta disponible per a les famílies ha crescut un 63,4%, mentre que el preu mitjà de compravenda d'obra nova ha pujat un 148% i el de segona mà un 145%. Les xifres de l'Observatori situen l'increment del preu mitjà del lloguer en un 128% a Barcelona durant aquests últims 18 anys, xifra que també doblega l'evolució de la renda familiar per a aquest període.

Aquesta situació és una clara evidència de les dificultats dels ciutadans per accedir a l'habitatge, segons va explicar la presidenta de l'Observatori, Carme Trilla, que també va advertir que “malgrat l'extrema situació que demostra l'existència d'aquesta bretxa, no es pugui aplicar el concepte de bombolla a aquesta tendència que s'extrapola a tota Catalunya”.

Segons Trilla, “aquesta bretxa exposa que el comportament del mercat per a la compravenda podria començar a ser el d'una bombolla, com la que va provocar l'anterior crisi econòmica, però encara és massa incipient per determinar-ho”.

Quant al preu del lloguer, Trilla ha assegurat que “el preu del lloguer no es mou estrictament en termes especulatius sinó pel que poden pagar els usuaris”, descartant així una bombolla a curt termini.

A més, en 2018 sembla que s'ha "tocat sostre", sobretot, després de la moderació registrada a Barcelona en 2018: va augmentar un 6% respecte al creixement del 9,5% de 2017. La contenció en els arrendaments també s'ha deixat notar en tota l'Àrea Metropolitana.

Segons l'estudi, el 68,9% dels habitatges llogats a Barcelona estan en mans de persones físiques i comunitats de béns, i ha defensat que aquests no es guien per qüestions especulatives per fixar el preu sinó per un "efecte miratge" de buscar preus similars als que el coneixen que hi ha en el mercat.