El Sindicat d'Inquilins de Barcelona orquestra la cacera contra una propietària particular

El Sindicat d'Inquilins (i la seva versió catalana, el Sindicat de Llogaters), lobby immobiliari d'extrema esquerra vinculat als cercles de Podemos, va iniciar el mes de març passat un assetjament i enderrocament contra una propietària particular (Esther Argerich), que va sol·licitar un augment de 300 euros al contracte d'arrendament d'un habitatge situat al barri de Gràcia (Barcelona), on habiten els seus inquilins des de fa 11 anys sense haver tingut en tot aquest temps ni tan sols l'actualització de l'IPC.

Aquesta campanya ha cobrat especial ressonància en els últims dies després del llançament d'una campanya comunicacional ideada per l'agència '#404 Comunicació Popular', que contemplava la viralització de l'assetjament per part de destacats líders d'Unides Podem exigint a la propietària un lloguer “just” i la retirada de la pujada de 300 euros a la renda que actualment paguen la Livia i el Juan.

Especialment cridanera ha estat la participació de la fallida Vicepresidenta del Govern, Irene Montero, 'número dos' de Podemos i companya de Pablo Iglesias, que va col·laborar a l'escarni digital i que davant la majoritària reacció en contra, va justificar la seva decisió d'assetjar la petita propietària particular amb l'excusa que “es dedica al sector immobiliari”. Aquesta afirmació realitzada per la política podemita és, a més, falsa, tal i com ha pogut comprovar idealista news després d'entrevistar la propietària.

L'habitatge jugarà un paper molt important en la pròxima campanya electoral i els partits polítics ho saben. Totes les formacions busquen posicionar-se en temes candents com la Llei Hipotecària, el paper de les socimis o el preu de l'habitatge (en compra i en lloguer). En aquest sentit, Podemos ha decidit radicalitzar el seu discurs i ha travessat una línia vermella: la Llei de Protecció de Dades. Irene Montero, portaveu dels ‘morats’ al Congrés dels Diputats, ha assenyalat amb nom i cognoms a una propietària particular que havia sol·licitat als inquilins del seu habitatge en lloguer un augment de 300 euros al mes.

“La Livia, el Juan i els seus tres fills poden ser desnonats per no poder afrontar la pujada abusiva del seu lloguer. Demanem a Esther Argerich que negociï una solució perquè puguin seguir al barri on porten vivint 12 anys”. Aquest va ser el missatge que la ‘número dos’ de Podemos va llançar a través de les seves xarxes socials per denunciar el que ella considera una injustícia. Un encàrrec que també van replicar als seus comptes de Twitter Rafael Mayoral o Ione Belarra, entre altres membres de Més Madrid, Podemos i col·lectius socials. Un fil de tuits en els quals també participa l'agència '#404 Comunicació Popular', que es defineix a la xarxa de l'ocellet blau com: "projecte de comunicació popular al servei del moviment popular i la defensa dels DD.HH. #404 és el que no es troba as mitjans de masses".

Tota aquesta actuació orquestrada pels sindicats i pel cercles de Podemos podria tenir conseqüències legals, segons afirmen diversos experts. Per exemple, la delegada de protecció de dades de Legálitas, Sara García, explica que "ni ells (Montero o Mayoral), ni el partit formen part del contracte d'arrendament ni tampoc tenen cap relació amb la propietària, per la qual cosa no poden publicar les seves dades. Si ho fes la inquilina seria diferent, però ells no", segons recull el mitjà 'Libremercado'.

La realitat és que l'actuació del nucli dur de la formació 'morada' ha aconseguit tot el contrari al que pretenia. Perquè a la xarxa de xarxes de l'única cosa que es parla és de la "passada de frenada" que ha comès la formació en revelar dades personals (nom i cognoms) d'una propietària particular. Poc o res s'ha parlat de l'hipotètic augment del 30% que aquesta última pretén aplicar als seus inquilins. El debat s'ha centrat en com Podem ha aconseguit i ha permès posar en la diana pública a una persona descobrint dades personals. Revelació de Montero que, per cert, ha causat uns gravíssims danys a una altra dona, víctima de Montero i els seus socis que en coincidir el seu nom i cognoms amb els de l'objecte de l'escarni pels líders de Podemos ha sofert un devessall d'atacs indiscriminats contra la seva persona al seu petit negoci rural, incloent amenaces, insults...”.

De totes maneres, la intervenció dels de Pablo Iglesias és només la punta de l'iceberg. Perquè l'assetjament al qual s'ha sotmès a l'arrendadora va començar molt abans de les paraules de la portaveu del partit. En concret, l'origen d'aquesta polèmica es remunta al mes de març i té com a protagonista al Sindicat d'Inquilins de Barcelona (Sindicat de Llogateres). Va ser aquesta central la primera que no va dubtar a assenyalar la propietària de l'habitatge i la immobiliària que gestionava l'actiu. Sí, gestionava, en passat. Perquè la immobiliària va decidir desentendre's de l'immoble quan va observar com el sindicat escrivia, sense cap pudor, el seu nom en pancartes que després exhibia a les concentracions de suport als inquilins (ara okupes, després d'haver vençut el contracte de lloguer).

En aquest cas, la pressió del sindicat sí que va fer efecte, perquè va aconseguir que la immobiliària abandonés el seu paper d'intermediari. idealista/news ha intentat posar-se en contacte amb la immobiliària per conèixer la seva versió dels fets, però s'han limitat a contestar que “ja no gestionen aquest habitatge”.

La tensió que s'ha acumulat en aquest cas ha generat multitud de debats paral·lels que han apartat del focus mediàtic el veritable problema (si és que n'hi ha cap). Perquè més enllà de l'ètic que li sembli a cadascun les actuacions del sindicat i de la cúpula de Podemos, la realitat és que en aquest cas el que es debat és un suposat augment del 30% en el contracte d'arrendament d'un habitatge. Una casa de 140 m2 i cinc habitacions, situada a una zona selecta del centre de Barcelona, a la dreta de l'Eixample, prop del Passeig de Gràcia i de la Sagrada Família, i per la qual els ara okupes pagaven 1.000 euros.

El Sindicat de Llogateres denúncia que quatre mesos abans de la finalització del contracte, la propietària va exigir una pujada del 30%, sobre un lloguer de 1.000 euros. “Això mitjançant un burofax de la immobiliària, amb instruccions clares: signar o lliurar les claus”, segons recull la pròpia pàgina web de la central. Després d'aquesta publicació del mes de març s'han succeït les manifestacions i els missatges en xarxes socials en contra de la immobiliària i de la propietària (aportant nom i cognoms).

Davant aquest linxament, Argerich va decidir aquest dimecres crear un compte de Twitter per poder llançar la seva versió dels fets. Molts usuaris van posar en dubte la veracitat d'aquest perfil, però idealista ha pogut confirmar que era la pròpia Argerich la que es trobava darrere d'aquest compte de la xarxa de l'ocell blau. idealista/news ha volgut anar més enllà dels més de deu tuits que va publicar la propietària i s'ha posat en contacte amb ella perquè pogués narrar en primera persona tot l'ocorregut.

Si de debò Argerich hagués exigit la pujada del 30%, no hagués significat un atropellament dels seus inquilins. De fet, la realitat és que les dades deixen mal parats a l'escarni del sindicat i a les denúncies públiques de Podemos. Perquè amb les xifres a la mà es comprova que els 1.000 euros que abonaven els inquilins estaven molt per sota del preu de mercat de la zona.

Una operació lògica

Segons dades d'idealista, el preu del m2 de la zona se situa en 14,5 euros. Una xifra que extrapolada a l'immoble d'Argerich (140 m2) llança una renda de 2.030 euros. O el que és el mateix, prop d'un 36% més del que sol·licita (en principi) la propietària. Encara que les dades són esclaridores, un redactor d'idealista/news ha copsat l'ànim dels veïns respecte a aquesta situació i ha comprovat que elss també confirmen les xifres llançades per aquest mitjà. “Un pis en aquesta zona per 1.300 euros no dura massa temps al mercat, perquè el lloguen molt ràpid”, explica un veí del barri de Gràcia.

La propietària només reclama l'augment de l'IPC

Però aquest no és l'únic indicador que desacredita l'assetjament exercit per la central catalana. L'IPC és un altre dels baròmetres que justifica aquest suposat augment de la renda. En aquest sentit, l'operació sembla ajustada a mantenir el preu en relació amb l'IPC, sense que la propietària pugi la renda més enllà de l'IPC, però recuperant les quantitats no satisfetes durant els últims 10 anys. Si les dades aportades pel Sindicat de Llogateres són certes, els inquilins haurien proporcionat a la propietària una renda de més de 130.000 euros en haver signat el contracte l'any 2008. Si a la propietat li hagués pujat l'IPC des de 2009, actualment hauria de pagar (segons l'INE) 1.117 euros mensuals. Però la realitat és que la propietària no ha actualitzat aquesta dada durant els 11 anys que ha mantingut el contracte. Una condonació valorada en 8.905 euros en total.

Per tant, tenint en compte quina hauria de ser la renda (1.117 euros), les quantitats no cobrades i la renda actual com a constant (sense actualitzar amb l'IPC), pagant 1.300 euros mensuals totes dues parts estarien en pau en quatre anys.

Al final, les dades demostren que l'augment de 300 euros en el lloguer d'aquest habitatge (sempre que sigui certa aquesta intenció) no és res estrany. De fet, segons l'augment de l'IPC, és una cosa lògica i segons l'índex de preus d'idealista és fins i tot una operació per sota del mercat.

El sindicat d'inquilins t'està assetjant per algun pis que tens en lloguer? Envia'ns un email explicant el teu cas a redaccion@idealista.com.