Autor: @Custodio Pareja
“Imagina tenir un pis en propietat i que després de més de deu anys cobrant la mateixa renda decideixes pujar-lo per circumstàncies personals. Ara imagina que, per actualitzar el preu d'aquest lloguer, previ avís de quatre mesos als inquilins i congelat des de llavors, comences a rebre amenaces per part de sindicats, escarnis a la porta de la feina, la violació de la teva privacitat en televisió per part de polítics populistes... Això és el que m'ha passat”. Així de contundent es mostra l'Esther Argerich, propietària del pis més polèmic de l'última setmana, en una entrevista a idealista/news.
“Em sento desemparada, sento com que s'ha travessat una línia vermella i que s'està utilitzant el meu cas per fer política, el que és totalment injust”, diu Argerich, entre llàgrimes i impotència. “Estic en un estat d'ansietat continu des que se m'ha posat enmig d'una polèmica que, al meu parer, no té ni cap ni peus: el pis és meu, el vull recuperar i no el vull llogar més”, diu la propietària, afegint que “ja no vull negociar res: ncara que em donessin 1.500 euros, no els voldria com a inquilins”. [Consulta els habitatges en lloguer de la zona]
Mig tremolant pels nervis i la impotència que li causa la situació, Argerich fa memòria i detalla una cronologia dels fets i les seves intencions. “Era octubre de 2018 i el contracte s'acabava. En aquells dies l'administració de l'immoble requeia sobre una immobiliària de la zona, que es va posar en contacte amb els inquilins mitjançant burofax per comunicar-los la finalització del contracte a data 31 d'octubre, un procediment habitual”, explica l'afectada. Després van arribar les amenaces i es van veure gairebé obligats a deixar de portar-me els papers del pis per culpa del Sindicat de Llogateres.
“Els inquilins, dels quals no diré el nom perquè no ho veig necessari, van llogar el pis per primera vegada a l'agost de 2007 amb una renda pactada de 1.100 euros mensuals. És un pis que està a l'Eixample dret, amb cinc habitacions i 140 m2. Per les circumstàncies econòmiques per les quals va passar mig país, es va decidir que passessin a pagar 1.000 euros, en comptes dels 1.100 pactats. És més, en alguna ocasió es va intentar oferir-los l'opció que lloguessin un altre pis que tenim, en una altra zona i una cosa més petita, per un preu més assequible, però es van tancar en banda, ja que ells volien viure en aquest barri: és a dir, viure en un barri de classe alta a preu de ganga”, afegeix la propietària.
"Cal destacar que els inquilins del pis ara mateix són un matrimoni. Si bé la dona no treballa, el marit, que pertany al sector de la sanitat, cobra uns 2.500 euros al mes. Tenen tres fills; un té 14 anys i els altres dos tenen 25 anys i 21 anys i, segons em consta, treballen", afegeix la propietària.
“Arribat el moment de la finalització del contracte, el meu marit i jo comentem quin preu es podia demanar pel pis, que vaig heretar dels meus pares. Ells ens van dir que per les característiques del pis i la situació actual del mercat, tenia un valor d'uns 1.500 euros, però ens va semblar molt, per la qual cosa decidim que, com eren uns inquilins que portaven molt de temps al pis i que fins llavors no ens havíen donat cap problema, es pujaria només fins a 1.300 euros com una consideració cap a ells”. La resposta dels inquilins, segons la propietària, va ser que “no acceptaven la pujada i que tampoc marxarien del pis”.
Tenint en compte que l'immoble té 140 m2, com sosté la propietària, i que el preu del m2 de la zona se situa en 14,5 euros el m2, segons idealista, la renda de l'habitatge a preu de mercat seria d'uns 2.030 euros mensuals. O el que és el mateix, prop d'un 36% més del que sol·licita la propietària.
El Sindicat de Llogateres entra en escena
“Va ser el 4 d'octubre de 2018, uns dies abans que haguessin d'abandonar el pis, quan rebem la primera carta del Sindicat de Llogateres demanant negociacions. Li ho comuniquem a la immobiliària, que no li van donar cap importància”. Argerich treu d'una motxilla una carpeta de documentació, entre la qual es troba un mail on es pot llegir un missatge que intenta tranquil·litzar a l'Esther: “Pots estar tranquil·la, és una associació que intenten baixar el preu, però no poden obligar-te a res”, van assegurar-li des de la immobiliària.
“No li vaig donar importància, però el 31 d'octubre es va presentar el sindicat a la porta de la immobiliària que gestionava el lloguer amb pancartes, fullets i amb maneres violentes, fent còmplices a aquesta empresa del que ells estaven veient com un abús cap als inquilins”, explica la propietària.
El 14 de novembre, el sindicat i els inquilins van tornar a la porta de la immobiliària, però aquesta vegada, tal com relata Argerich, “amb un objectiu clar: si volien deixar de rebre amenaces, havien de deixar l'administració del meu pis a Travessera de Gràcia”. “Dies després van cedir al xantatge del sindicat i em van enviar un burofax on deien que es comprometien a no mantenir cap relació mercantil amb mi ni amb propietaris que tinguessin actituds abusives i fora de lloc amb inquilins”, explica la propietària, que a més afegeix “té gràcia això, ja que van ser ells els que em van proposar aquesta renda”.
Passats uns mesos, i ja amb una situació que començava a ser incòmoda per a la propietat, Esther i el seu marit decideixen que finalment no volen negociar la renda i que volen deixar el pis buit un temps per sotmetre'l a una reforma. No obstant això, els inquilins seguien dins. “El 15 de gener d'aquest any em van enviar una tercera carta per negociar, a la qual no vaig contestar. El 12 de febrer vaig rebre un burofax a casa meva, també per negociar, però en aquest cas ja utilitzant informació privada i confidencial”, explica. Paral·lelament a aquests esdeveniments, Argerich va interposar un judici de desnonament, ja que havia finalitzat el contracte i, tal com havien expressat en diferents ocasions, “no tenien cap intenció d'abandonar l'immoble”.
“Va ser en aquest moment quan l'assetjament del sindicat va començar a ser constant i malaltís: al març es van personar a la porta del meu edifici i van deixar papers a les bústies de tots els veïns dient que el tracte que li estava donant als meus inquilins era inhumà”, diu Argerich amb cara d'incredulitat.
Mentre es deien les primeres accions del sindicat contra la situació que ells denunciaven d'abusiva, en paral·lel va haver-hi la sentència del judici de desnonament amb data de resolució del 8 d'abril de 2019. “Quan es van assabentar d'això, em van contactar per correu electrònic citant-me per negociar les condicions que ells volien per als inquilins i que, de no dur-se a terme, anirien en massa a parar el desnonament. No donava crèdit de com s'estava complicant tot”, assegura.
Pancartes, escarnis i assetjament a la feina
El 14 de març, Esther Argerich va treure el cap per la finestra del seu treball a Barcelona després de rebre una trucada una miqueta estranya. “Estaven amb pancartes amb el meu nom a la porta de l'edifici on treballo, obligant-me a posar una denúncia per les coaccions a les quals estava sent sotmesa”, assegura la propietària, que afegeix que va haver d'agafar diverses baixes laborals a causa de quadres d'ansietat. “A finals de març van tornar, però aquesta vegada amb càmeres de TV3 (canal de televisió espanyol d'àmbit autonòmic que emet a Catalunya)”.
“Recordo que van començar a trucar al meu treball, a la meva extensió i a les dels meus companys, explicant la seva versió de la història; dies més tard em vaig trobar cartells pegats per tot el recorregut que faig des d'on visc fins a on treballo, un malson”, diu.
En paral·lel a aquests fets, i acostant-se abril, data prevista per al desnonament, l'advocat va comunicar a la família Argerich que els inquilins havien apel·lat i que es paralitzava. “Com vaig veure que la situació es començava a descontrolar i que no em veia amb forces per continuar lluitant, vaig demanar l'execució provisional, que el Jutge em va concedir, proposant el 12 de setembre com a nova data”, afegeix Esther.
La propietària va ser notificada també per aquestes dates que els inquilins havien pagat la renda fins a març de 2019 “per poder apel·lar” però que després d'aquest mes no van pagar més, per la qual cosa l'apel·lació “quedava resolta”. L'última data va ser el 23 d'octubre, que és quan un nou actor va entrar en joc: Irene Montero.
“Ha travessat una línia vermella”
“Ella no havia d'haver pres part de la forma que ho ha fet”, explica en ser preguntada per Irene Montero, una de les líders d'Unides Podemos, que dimecres passat va denunciar el cas donant el nom d'Esther Argerich en un vídeo en Twitter.
“Jo no sóc la dolenta de la pel·lícula, i m'agradaria dir-li que té molta cara i el que ha fet és il·legal, i òbviament tindrà conseqüències”, diu Argerich. “Ella diu que està defensant drets constitucionals per abús, però i els drets constitucionals que m'està vulnerant ella a mi, què? Dret a la propietat privada, el dret d'imatge, el dret d'honor...”.
“Si tant li importa la situació, animo a l'Irene Montero a que ella mateixa s'encarregui de buscar un piset de 1.000 euros d'un altre propietari que estigui d'acord amb la seva política. Per a mi, que visquin com vulguin, l'única cosa que demano és que no sigui al meu pis”, conclou la propietària.
El sindicat d'inquilins t'està assetjant per algun pis que tens en lloguer? Envia'ns un email explicant el teu cas a redaccion@idealista.com.