Creix l'interès per segregar immobles: avantatges i desavantatges de dividir un pis en dos

Molts propietaris d'habitatges s'estan plantejant la possibilitat de segregar l'immoble per llogar, vendre o cedir als seus fills un dels dos pisos resultants. I encara que dividir un habitatge en dues parts independents és una possible alternativa, el procés és tan complex que no sempre val la pena.

Això és el que assegura la xarxa Alfa Immobiliària, que reconeix que "cada dia són més les consultes que les agències immobiliàries recullen de propietaris interessats a conèixer la possibilitat de segregar un habitatge, però, per descomptat, no és possible i ni tan sols adequat en tots els casos”.

Segregar un immoble consisteix a modificar el registre d'un habitatge per crear-ne dos independents i un dels principals avantatges és l'estalvi econòmic. Segons Alfa Immobiliària, "en molts casos, els propietaris ja no necessiten un habitatge tan gran o les elevades despeses de manteniment els suposen un problema, per la qual cosa dividir un pis en dos pot ser una bona opció si es pensa a vendre o llogar-ne un o bé deixar-lo a algun fill. 

Per a la xarxa d'immobiliàries, entre les claus hi ha la superfície que tingui l'habitatge i la ubicació. En termes generals, aquesta alternativa té sentit per als immobles amb almenys 140-150 m² i que estiguin situats en grans ciutats (Madrid, Barcelona, Màlaga, València...), "on la compra o el lloguer és car i pot suposar una important rendibilitat al propietari", assegura l'estudi, que sí que està detectant operacions d'aquest tipus als barris de Salamanca i Chamberí a Madrid o a l'Eixample de Barcelona. Són "barris amb molts veïns d'avançada edat que no volen abandonar la seva casa de tota la vida, però que les despeses que els suposen els resulten elevats, on tradicionalment els pisos han estat molt amplis i compensa fer la segregació", afegeix. 

Ara bé, més enllà de la superfície de l'habitatge i de la millor o pitjor ubicació, la possibilitat de dividir un pis en dos d’independents és un procés complex que necessita, entre altres coses, la llicència de l'ajuntament i el consentiment de la comunitat de propietaris.

En aquest sentit, Alfa Immobiliària destaca que un dels desavantatges és la dificultat tècnica a l'hora de definir els nous espais i justificar la reforma a nivell normatiu. "Aquesta classe de reformes exigeix que cadascun dels habitatges sigui exterior, que tingui la seva entrada independent, aïllament tècnic i acústic, etc. D'altra banda, cal que un arquitecte realitzi un projecte d'execució que ha de ser visat per l'ajuntament per aconseguir la llicència d'obra major", aclareix.

A més de l'autorització administrativa, dependent de la Llei del Sòl, de les normes d'urbanisme de la comunitat autònoma i de l'ajuntament, que fixen els criteris d'habitabilitat mínims quant a estades i grandàries, també és necessari comptar amb el permís de 3/5 parts de la comunitat de veïns i pagar els corresponents impostos.

“L'operació és laboriosa i cara -una vegada sumada l'obra d'adequació dels dos habitatges, l'escriptura pública, el pagament de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD), la llicència de primera ocupació perquè el nou habitatge tingui subministrament de llum, aigua i gas propis, etc-, però és cert que en molts casos pot ser molt rendible i compta amb l'avantatges que és possible segregar un habitatge encara que hi pesi una hipoteca”, conclou Alfa Immobiliària.