Vicenç Hernández és el nou president de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC). En substitució de Gerard Duelo, que manté el càrrec de secretari general, Hernández agafa les regnes de l'associació amb l'objectiu d'ajudar a professionalitzar encara més la figura de l'agent immobiliari. L'executiu assegura que, si bé ha portat més coses dolentes que bones, una de les lliçons apreses d'aquesta la pandèmia de la COVID-19 és que “l'immobiliari ha passat d’estar ressagat en transformació digital a ser un exemple de reconversió per a altres sectors”.
Acaba d’assumir la presidència de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya. Quins són els reptes a què s’enfronta en aquesta nova etapa?
Tenim diversos objectius estratègics. La meva arribada té continuïtat, no és disruptiva. Som l'associació més gran d'Europa, per la qual cosa alguna cosa bé hem fet. El primer objectiu és consolidar el nostre lideratge a Catalunya, ja que aquí tenim la base d’operacions. Volem poder oferir aquest servei a totes les Apis d'Espanya. A més, ens agradaria establir estratègies a nivell internacional, anar més enllà de les fronteres amb l'objectiu de facilitar a l'inversor estranger l’entrada al país.
Després hi ha un altre objectiu molt important, que és posicionar la marca d'API com un referent dins del sector immobiliari. Dins de la cadena de valor, el professional immobiliari és una de les parts clau i la imatge que la gent té de nosaltres no és sempre positiva. No obstant això, som els que els acompanyen en una de les decisions més importants de la seva vida. Hi ha errors, però també molts encerts.
Entre els reptes de l'AIC hi ha la internacionalització de la marca API. En què consisteix aquest pla?
Si alguna cosa té Espanya és que pot exercir el lideratge en moltes coses i l’expertise en gestió immobiliària que tenim és molt bona. Sempre hem estat un focus d'atracció inversora per a capital estranger i hem de donar imatge i saber que hi ha professionals preparats per a aquesta mena d'operacions i per assessorar-los.
Un dels acords en què treballem ara és que l'API d'origen del fons internacional pugui tenir convenis amb APIS espanyoles per poder generar negocis.
En quin moment es troba la professió d'agent immobiliari a Catalunya en aquest moment?
Té un posicionament de marca molt bo, millor que els últims anys, però s’ha de reconvertir. En la seva faceta merament d'intermediació, caurà en desús amb les noves tecnologies. Ha de ressaltar la seva tasca de consultoria i portar-la a un altre nivell: saber també de finances o inversió, per exemple.
La pandèmia ha deixat molta gent sense feina. Esperen que hi hagi intrusisme laboral en el mercat immobiliari en els pròxims mesos?
Sí i no. Pot ser que sí, ja que des de l’any 2000 no hi ha barreres per ser agent immobiliari. A nivell general, et quedes en l'atur i et poses a vendre pisos, que sembla fàcil. I això no pot ser. Jo vinc del mercat financer i va passar el mateix; es va degradar la professió. Per posar-hi solució es va començar a demanar titulació. Amb els APIS ha de passar el mateix, ja que té molta repercussió en l'usuari final. Hi ha d’haver estudis, proves, assegurances i formació contínua.
D'altra banda, confio que no hi haurà massa intrusisme perquè la COVID ens ha portat a adonar-nos que hem de ser més professionals i competents i això pot ajudar al fet que es marqui la diferència.
La COVID-19 ha sacsejat tots els sectors. Creu que l'immobiliari ha estat dels més afectats?
Doncs crec que si, però també ha anat bé en l'aspecte que era un sector amb unes metodologies molt tradicionals. Ha passat el mateix que amb els professionals que hi treballen: s'ha hagut d'actualitzar. A més, ara ens estem convertint en un exemple per a altres sectors. S'ha fet de manera ràpida i eficaç. De ser molt ressagats en transformació digital a ser un exemple de com un sector es pot reconvertir.
Com creu que evolucionarà el sector en els pròxims mesos?
Jo crec que a nivell de sector hi haurà d'haver més convergència. Hi ha moltes associacions, col·legis, federacions… Si volem ser un sector amb influència en les mesures legislatives, hem d'estar més units. Més diàleg entre totes les parts i tenir una interlocució única.
Quant a preus, estem immersos en una crisi social que té impacte en l'economia. És clar que un factor clau és la desocupació, ja que posposa la decisió de comprar de l'espanyol mitjà. Si aquesta crisi s'allarga i els ERTO es converteixen en acomiadaments, tindrà efecte en el preu i en la demanda.
A més, la generació més jove amb interès en l'habitatge té sous més baixos i una mentalitat diferent. Com que aposta més per l'ús que per la propietat, canviarà la forma en què es construeix i es planteja l'habitatge.
Un altre dels objectius és millorar i augmentar les relacions amb els actors del sector. Com valora la política d'habitatge que s'està duent a terme a Barcelona?
La política d'habitatge els últims anys no ha estat la mes adequada, però també et dic que veiem amb bons ulls els acords que es duen a terme. Cal que hi hagi una col·laboració del públic i el privat, i creiem que han fet un pas endavant.
Recentment, el Parlament català va aprovar el control del preu de lloguer. Ja es nota l’impacte en el mercat?
Encara és aviat per fer valoracions a nivell de preus, però sí que es pot parlar de com reben aquesta mesura els professionals. És un tema que s'ha parlat molt i nosaltres hem dit que és una llei dolenta tant per la forma com per el fons, ja que no s'ha tingut en compte cap col·lectiu del sector immobiliari. Tothom té clar que això afectarà l'oferta, però és que la història ha demostrat que aquestes polítiques no funcionen: es creen guetos, mercats duals… no s'aconsegueix el que es pretén.