Compartir pis amb altres persones és una pràctica molt freqüent en grans ciutats com Madrid i Barcelona, on no sempre surten els comptes per a un habitatge i l'opció més assequible és llogar una habitació. Malgrat la crisi del coronavirus, llogar un habitatge compartit encara és una opció molt valorada per un perfil molt marcat: persona amb una edat mitjana de 30 anys, que al centre de la ciutat, no fumadora i sense mascotes, segons un estudi publicat per idealista.
Si bé és cert que la demanda va caure durant l'estat d'alarma provocat per la pandèmia, la realitat és que els preus no han sofert cap davallada notable. A Barcelona, la caiguda ha estat d'un 6% durant l'últim any respecte del mateix període de l'exercici anterior, mentre que a Madrid l'enfonsament ha estat del 3,7%. El major increment de preu s'ha registrat a Segòvia (15%), seguit de Lleida (13,3%), Huelva (12,7%), la Corunya (11,3%) i Àvila (11,1%). Els segueixen les pujades de Palència (10,6%), Girona (9,7%), Càceres (9%) i Cadis (8%).
Cal destacar que a la majoria dels pisos compartits conviuen homes i dones (70%), mentre que el 25% només té habitants femenines i el 5% exclusivament homes, segons apunta el mateix informe.
Respecte a l’edat mitjana dels habitants d'un pis compartit, la realitat és que varia en funció de la zona geogràfica. Palma i Huelva comparteixen els habitants de més edat, amb una mitjana de 34 anys. Els segueixen Almeria, Alacant, Guadalajara, Santa Cruz de Tenerife i Bilbao, amb 33 anys. Amb una mitjana d'edat de 32 anys, hi ha les ciutats de Las Palmas de Gran Canaria, Pamplona, Vitòria, Girona, Sant Sebastià i Barcelona.
Totes aquestes dades posen sobre la taula que els pisos compartits són una alternativa per a persones que prefereixen viure al centre de grans ciutats, però amb sous que no permeten tenir un habitatge propi.
Fixar horaris, nombre de vistes i tasques domèstiques
Abans d'embarcar-se en aquesta aventura, és important tenir en compte algunes qüestions com la repartició de les tasques domèstiques, els horaris dels companys de pis o la presència de mascotes. Al cap i la fi, són persones que no necessàriament es coneixen i que poden no tenir el mateix estil de vida.
Resumim una sèrie de preguntes que t’has de fer abans de prendre una decisió:
- El pagament compartit del lloguer. Les coses clares. Abans de començar a preguntar sobre com és cadascú, cal aclarir la capacitat de pagament de les rendes. Tant si ets el propietari i llogues una habitació, com si has llogat a través d'immobiliària o directament amb l'arrendador, has de deixar clar quan es paga el lloguer. Generalment, es troba entre els cinc primers dies del mes.
- Les visites. Aquí arriba un dels plats forts de la convivència i el descans mutu. Què passa amb les visites d'amics, companys de feina o estudis o la parella. És necessari avisar el company? Amb quanta antelació Tres dies, mitja hora abans? Tot depèn de la confiança que es tingui. I davant un amor espontani? Podria venir a casa? El millor és parlar-ho tot amb naturalitat.
- A més, una cosa és que passi unes hores a casa i una altra que la parella o amics et vinguin a visitar uns dies. També cal parlar d'aquestes possibilitats.
- Les tasques domèstiques. Una altra de les preguntes clau de cara a la convivència. Tothom és molt amable i servicial al principi, però quin rol adoptarà cadascú? Molta gent ja es decideix per contractar una persona que vingui a netejar a casa, almenys una vegada la setmana, però cal tenir capacitat per a pagar-ho. Una altra opció seria establir tasques setmanals.
- Les mascotes. Anar a viure a una casa amb mascota, ja sigui gos o gat, o portar-ne una és un tema que s’ha de discutir seriosament. Series capaç de cuidar la mascota del teu company quan marxés de viatge? Què faríeu si us n’anéssiu tots per Nadal, per exemple?
- El llindar de neteja i soroll (de la llar i personal). Una altra cosa que cal parlar amb franquesa, perquè més que netejar la casa, cal mantenir-la neta i ordenada. I aquí cadascun té les seves manies; no és el mateix netejar el lavabo cada setmana que una vegada al mes. És millor parlar de la capacitat d’aguant de cadascú, també sobre la higiene personal.
- Triar la temperatura de la calefacció l'aire condicionat. Un altre punt de conflicte entre companys. Pot ser que un sigui fredolic i un altre calorós i mai arribin a estar d'acord en els graus del termòstat. Tot i això, també dependrà molt de si hi ha calefacció central o no de o l'altura de la planta de l'habitatge.
- El dubte de la decoració. Si llogues una casa ja moblada, no t’hauràs de complicar gaire, encara que decorar les parets de la sala d’estar ha de ser una cosa consensuada. Si arribes més tard et tocarà adaptar-te, excepte a la teva habitació. En cas que l'habitatge estigui buit, serà necessari posar-se d'acord per a les zones comunes i parlar de què passarà si algun dels companys s'acaba mudant.
- Els horaris. Conviure amb algú que fa els mateixos horaris laborals o d'estudis pot ser un punt a favor, almenys per dormir. Sol ser més complicat amb algú que tingui torn de nit o treballi els caps de setmana.