Les claus de la norma que obliga les comunitats de veïns a millorar l'eficiència energètica dels edificis

Article escrit per Isabel Alonso de Armas, enginyera de Camins, canals i ports, membre del Consell General del CICCP i directora d'aliances estratègiques d'Habitissimo

A principis d'agost, per fi, es va publicar al BOE el Reial decret 736/2020, pel qual es regula la comptabilització de consums individuals en instal·lacions centrals tèrmiques d'edificis i es materialitzen les Directives 2012/27/UE i 2018/2002. No és nou dir que l'eficiència energètica és un pilar bàsic per a la consecució dels objectius de sostenibilitat marcats per Espanya i la UE de cara al 2030 i al 2050. Si cada llar no parteix d'un valor conegut del seu consum energètic, no tindrà consciència de la seva realitat, fet necessari per impulsar un canvi d'hàbits o realitzar intervencions, i tampoc podrà quantificar la millora obtinguda.

L’obligació, que recau en els titulars d'instal·lacions tèrmiques centralitzades d'edificis nous i existents, consisteix a instal·lar comptadors individuals que mesurin el consum d'energia tèrmica, sempre que sigui tècnicament viable i econòmicament rendible, de manera que cada consumidor pugui conèixer i optimitzar el seu consum real d'energia.

Pensant en quins edificis estaran afectats, s'ha de començar per l'edat: s’aplica a edificis anteriors al Reial decret 1751/1998, del 31 de juliol, pel qual es va aprovar el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE), perquè a partir de llavors s'obligava els nous edificis a disposar d'un sistema que permetés el repartiment de les despeses corresponents a cada servei (energia tèrmica en instal·lacions de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària) entre els diferents consumidors.

També s'estableixen excepcions per inviabilitat tècnica, per zona climàtica en el cas de la calefacció, així com excepcions per rendibilitat econòmica per a aquells en què no es pugui recuperar la inversió de la instal·lació de calefacció en un màxim de quatre anys. Aquest interessant mapa de l’Associació Nacional d'Instal·ladors de Repartidors de Cost de Calefacció (ANIRCA) resumeix els terminis en funció de la ubicació de l'edifici.

ANIRCA

En cas que la instal·lació de comptadors individuals proposats sigui tècnicament viable i rendible, el titular tindrà 15 mesos des del pressupost per dur-ho a terme. Així doncs, la data límit per tenir la instal·lació a punt seria el maig del 2023 en el cas d'un edifici de la zona C. En cas contrari, per a calefacció, haurà d'instal·lar repartidors de costos si són viables a nivell tècnic i econòmic.

Les instal·lacions han de ser realitzades per empreses habilitades

Si bé no s'ha de dilatar, no serà obligatori realitzar la instal·lació aquest hivern segons els terminis establerts en funció de la zona climàtica per obtenir un pressupost i els 15 mesos per executar la instal·lació. Això crea un escalonament necessari perquè el sector ho pugui absorbir al llarg de tres anys (2023), ja que l'estudi de viabilitat tècnica, pressupost i instal·lació hauran de ser realitzats per una de les 1.500 empreses habilitades de conformitat amb el RITE. Aquest apartat del Reial decret és molt important perquè ajudarà a oferir més garanties i confiança a l'usuari final; es calcula que es generaran entre 2.000 i 3.000 llocs de feina directes i indirectes.

Les vàlvules termostàtiques, el complement perfecte

Conèixer els consums individuals és un primer pas, però com que els usuaris dels habitatges han de tenir palanques per millorar l’eficiència energètica sense perdre el confort tèrmic, les vàlvules termostàtiques seran complements fonamentals en aquestes intervencions. S'estima que el mesurament individual pot suposar un estalvi anual per llar d’entre 200 i 250 euros.

En xifres aproximades, per a una llar espanyola la calefacció representa un 45% del consum i, en el cas de calefacció col·lectiva en un edifici d'habitatges, d’un 30%. Aquests valors no són gens menyspreables i cal centrar-s’hi per tal de reduir el consum. El govern central valora que les instal·lacions resultants del Reial decret poden suposar un estalvi mitjà del 24%, així com la reducció de la petjada de carboni.

Una oportunitat per al sector instal·lador i per a les comunitats

Segons dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), uns 5,6 milions de llars (habitatges principals) disposen de calefacció centralitzada per a més d'un habitatge, si bé es pot estimar que aquest Reial decret afecta uns 1,7 milions d'habitatges: uns 1,1 milions d'habitatges amb sistema en columnes (repartidor de costos) i uns 600.000 habitatges amb calefacció central en anell (comptadors individuals).

Si analitzem la Comunitat de Madrid, uns 440.000 habitatges que disposen de calefacció centralitzada pertanyen a edificis anteriors al 1998, és a dir, són susceptibles d'aplicació del Reial decret. Caldrà estudiar-ne la viabilitat tecnicoeconòmica i determinar si és adient la instal·lació de comptadors individuals/repartidors de cost amb lectura remota entre finals del 2021 i principis del 2022. 

És una interessant oportunitat per a les empreses del sector que vulguin afrontar el repte, ja que disposen d'uns mesos per poder planificar la preparació i estar llestos per a quan comenci l'activitat. Tanmateix, sobretot és interessant per a les pròpies comunitats amb calefacció centralitzada, que gaudiran de més confort i reduiran la despesa en calefacció; passarà a ser una vella anècdota el fet que els primers pisos passin l'hivern amb les finestres obertes i els de més amunt tinguin fred.