Merlin fa el primer pas per ser un dels grans actors del mercat de centres de dades

Merlin Properties fa el tret de sortida oficial al seu pla per convertir-se en un dels grans actors d'un dels nous nínxols immobiliaris amb més potencial: els centres de dades. Vol aprofitar la situació estratègica de la Península Ibèrica al mercat de les telecomunicacions gràcies al fet que és el punt pel qual entra a Europa la infraestructura submarina procedent d'Amèrica i Àfrica.

El gegant immobiliari de l'Ibex 35 ja ha sol·licitat les llicències urbanístiques per iniciar el desenvolupament de centres de dades a quatre punts molt estratègics: Madrid, Barcelona, ​​Àlaba i Lisboa. La construcció d'aquests nous immobles en terrenys que té en cartera serà imminent un cop rebin la llum verda de les administracions.

Les previsions de la socimi liderada per Ismael Clemente apunten que el vistiplau urbanístic arribarà al llarg d'aquest any, i fins i tot alguns projectes es podrien iniciar aquest primer semestre de l'any.

L'objectiu és desenvolupar a les primeres fases uns 100.000 m2 entre els quatre projectes. El de Madrid estarà ubicat al municipi de Getafe, a l'antiga seu de la divisió de defensa del grup de tecnologies de la informació Amper, i tindrà al voltant de 22.500 m2 de superfície bruta llogable.

A Barcelona, ​​el centre de dades s'aixecarà al Parc Logístic de la Zona Franca (PLZF) i disposarà d'una superfície d'uns 22.130 m2, mentre que a Àlaba el pla passa per aixecar uns 23.150 m2 a les primeres fases, ampliables fins a més de 100.000 m2 en el futur. El quart projecte estarà a Vila Franca de Xira, a l'àrea metropolitana de Lisboa, on preveu desenvolupar un centre de 33.000 m2 a curt termini i afegir-ne 40.000 m2 més en el futur, segons evolucioni la demanda.

Merlin Propeties s'encarregarà de finançar la construcció d'aquests nous centre i mantindrà la propietat dels actius immobiliaris, encara que l'explotació anirà a càrrec d’una joint venture amb Edged Energy, filial d'Endeavour.

El calendari plantejat pel gegant immobiliari estableix que el desenvolupament de les primeres fases estarà acabat d’aquí a quatre anys. Això significa que el 2026 estarien en marxa els primers 76.000 m2 entre els quatre immobles, amb una capex de 575 milions d'euros. A partir de llavors, s’iniciaria l'ampliació dels centres del País Basc i la capital de Portugal per dotar-los de més capacitat, segons la demanda.

“Espanya té actualment poc més de 100 MW de potència instal·lada als centres de dades. Entre Madrid i Barcelona, ​​que són els dos projectes petits, sumaran entre 40 i 50 MW, mentre que els d'Àlaba i Lisboa tindran una capacitat màxima d’entre 300 i 400 MW addicionals, per la qual cosa creiem que un dia podem arribar a ser com a mínim un dels importants actors del segment dels centres de dades”, explica Ismael Clemente, director executiu de Merlin, i afegeix que "a nivell de centres de dades, aspirem a competir en igualtat de condicions amb qui estigui al mercat".

Amb aquesta nova línia d'actius immobiliaris, la socimi espera obtenir una rendibilitat de l'11 % i aprofitar la situació estratègica de la Península Ibèrica al mercat de les telecomunicacions.

Es dispara l'interès pels centres de dades

Merlin Properties no és l’única empresa que veu una oportunitat en aquests actius immobiliaris.

Juan Diaz de Bustamante, director general de la socimi Silicius Real Estate, que va explicar en una entrevista a idealista/news que veu “molt interessant el desenvolupament d'un segment nou com els centres de dades. És un actiu difícil d'entendre, però creiem que pot ser un nou segment que rebrà molts diners de l'estranger. Durant la pandèmia tots hem treballat amb el núvol, hem fet servir tota mena de plataformes i hem hagut d'accedir a documents fora de l'entorn laboral, amb cert risc de robatori, pèrdua o sostracció de documents. Aquesta part de digitalització del món ha avançat anys de cop i hi ha una significativa necessitat de construcció de centres on es pugui emmagatzemar, guardar, supervisar i protegir la informació. S'està invertint molt i d'aquí poc serà un segment clarament diferenciat de l'immobiliari”.

De fet, la socimi afirma que podria encaixar en aquesta tendència tant mitjançant la compra d'immobles com l’aportació directa, i fins i tot en el desenvolupament de petits centres de dades.

D'altra banda, Enrique Losantos, director executiu de JLL a Espanya, afirma que “l'arribada de la COVID ​​i la tendència a la digitalització de totes les activitats ha fet que la demanda de la capacitat digital i de les telecomunicacions s'hagi disparat”. Tot i això, alerta que “l'estoc de centres de dades que tenim en aquest país és absolutament insuficient. S'estima que no tenim ni el 10 % de la capacitat instal·lada que necessitem per desenvolupar tot allò que es vol desenvolupar”. Losantos insisteix que es tracta d'un negoci de nínxol, però no té dubtes que “serà un dels focus de la inversió i ja ho és de la inversió internacional a Espanya”.

Un informe de la consultora KPMG detalla que hi ha actualment més de 60 centres de dades actius a Espanya, la majoria ubicats a Madrid i Barcelona, i enumera algunes raons per les quals preveu que els centres de dades segueixin captant l'interès dels inversors els propers anys.

Per exemple, recorda que s'espera un creixement exponencial de les dades generades, així com de l'emmagatzematge al núvol, cosa que està impulsant “una forta demanda de centres de dades per emmagatzemar, processar i intercanviar informació”. També assenyala que es tracta d'un sector segur i amb un flux d'ingressos a llarg termini gràcies a uns llogaters estables, a més de ser uns actius més rendibles en termes generals que l'habitatge, les oficines o la venda al detall.