Són molts els propietaris d'habitatges que estan pendents del procés parlamentari de la llei d'habitatge, una normativa que té entre les mesures estrella la possibilitat de posar límits al lloguer a les zones amb preus tensos.
Actualment proliferen diferents vies que busquen protegir els arrendadors de possibles límits a les rendes en el futur. Una d'elles és la batejada 'clàusula Berlín', que s'ha inclòs en molts contractes de lloguer a Catalunya davant d'una anul·lació hipotètica dels topalls, com ha passat precisament amb la normativa catalana que va entrar en vigor el setembre del 2020.
A principis de març, el ple del Tribunal Constitucional va estimar per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per diputats del PP contra 11 articles de la llei catalana de lloguer. L'organisme judicial va dictaminar la inconstitucionalitat de diversos preceptes perquè suposa una invasió de competències de l'estat, com ara la fixació en un mercat únic de les bases per regular els contractes. A partir de la publicació de la sentència no es podran signar lloguers amb límits de rendes, encara que sí que els mantindran els contractes d'arrendament d'habitatge subscrits amb anterioritat a la publicació.
I és aquí on entra en joc la clàusula que suposadament anul·la el límit al lloguer. La 'clàusula Berlín' se sol incloure dins de l'apartat específic per determinar la renda i estableix dos preus diferents previ acord entre les dues parts: el limitat i un altre més alt que s'aplicarà si els tribunals tomben la normativa que limita les rendes.
Segons publica el diari The Objective, les cambres de la propietat a Catalunya van recomanar incloure-la als contractes d'arrendament, davant la convicció que la justícia tombaria la normativa tard o d'hora.
La 'clàusula Berlín' que conté el contracte que publica el diari estableix que "ambdues parts acorden que en cas que la llei 11/2020 quedi anul·lada, la renda de l'immoble serà de 1.200 euros". Un preu 100 euros superior al que aplicava l'arrendador, ja que l'habitatge era en una localitat de Barcelona considerada zona tensa.
Tot i que moltes veus creuen que aquesta clàusula podria establir un precedent a tot el país, la veritat és que hi ha un debat jurídic sobre la seva legalitat, ja que la introducció d'una segona renda suposa modificar el preu del lloguer durant la validesa del contracte (fet que és il·legal més enllà de les actualitzacions de la renda amb l'IPC) i provocar un perjudici al llogater.
Segons estableix l'article 6 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), "són nul·les i es tindran per no incloses les estipulacions que modifiquin en perjudici de l'arrendatari o subarrendatari les normes del títol en qüestió, llevat dels casos en què la mateixa norma expressament ho autoritzi".
Fonts especialitzades en el mercat del lloguer creuen que els jutges podrien declarar nul·la aquesta clàusula, per la qual cosa no recomanen incloure-la als contractes de lloguer i posen en dubte que permeti als propietaris protegir-se amb garanties dels límits de les rendes que planteja el projecte de la llei d’habitatge.
El text ja ha passat la primera votació al Congrés dels Diputats i ha rebut dures crítiques per part del sector immobiliari, l'oposició i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ha qüestionat el control dels preus i ha alertat d'una invasió de competències autonòmiques per part de l'estat.
Sobre el límit de preus, l'informe del CGPJ afirmava que “sent una tema constitucionalment sensible, té un abast limitat i un contingut confús. Nascut conjunturalment per combatre els efectes de la pandèmia, la seva generalització i manteniment per a un moment en què hagi decaigut la causa determinant de la seva gènesi pot ser que no resulti adequada. D’altra banda, la seva complexitat reglamentista podria propiciar no pocs procediments judicials". A més, diversos partits de l'oposició ja han anunciat que portaran la normativa al Constitucional.
Article vist a
Una cláusula permite a los propietarios blindarse ante la ley que limita los alquileres (The Objective)