Mals temps per a l'obra nova a la Barcelona post-Colau. El primer trimestre de l'any únicament es van visar 240 habitatges, fet que suposa una caiguda interanual del 69,11 %, segons dades del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El sector culpa directament l'obligació de reserva del 30 % d’HPO en noves promocions imposat per Ada Colau el darrer mandat.
Aquesta xifra és molt similar a les dades que es van registrar el primer semestre del 2013 tot i que el context era molt diferent, en plena crisi immobiliària. En aquell període, els pisos nous visats van ser 218.
Aquest descens, a més de la norma imposada pel consistori, també és degut a causes internacionals. A més de la inflació, s’han de tenir en compte l'increment dels tipus d'interès i la pujada del preu de l'electricitat i dels materials. Jaume Collboni, actual alcalde de Barcelona, ja s'ha compromès a revertir parcialment aquesta norma per impulsar l'obra nova a la ciutat.
El que proposa Collboni és que aquest 30 % no haurà d'estar a la mateixa promoció, sinó que podran invertir en altres barris de la ciutat. Tot esperant veure com es materialitza aquesta mesura, les dades que ahir va donar a conèixer el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) posen de manifest que la resta de l'àrea metropolitana ha esdevingut un refugi per als inversors.
Pel que fa al còmput global, de gener a juny es van visar 4.614 habitatges nous, un 6% més que el 2022. Per ciutats, les que concentren més activitat són Vilanova i la Geltrú (372 habitatges), Sabadell (359), Esplugues (306), Abrera (189), El Prat (165), L'Hospitalet (163), Badalona (159) i Terrassa (146).
Les dades del COAC també posen de manifest que la caiguda de l’activitat a Barcelona no ha contribuït a l’objectiu que va motivar la reserva del 30 % d’HPO, la necessitat d’incrementar el parc públic d’habitatges. Des d'aleshores, únicament s'han visat a la capital catalana 51 habitatges públics, 16 entre el gener i el juny. Aquestes darreres estan situades en tres promocions diferents.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
