El Senat va aprovar a principis del mes de juny de 2022 el projecte de Llei de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria residencial, que inclou tres deduccions a l'IRPF per obres de millora de l'eficiència energètica en habitatges i edificis residencials, per a les quals hi ha un finançament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquest pla disposa d’un finançament de 6.820 milions d'euros, 3.420 dels quals estan destinats a un programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials: 1.994 milions per a la rehabilitació integral d'edificis, 976 milions per a la rehabilitació de barris i 450 milions d’euros per cobrir les deduccions fiscals previstes.
Què es considera rehabilitació d’habitatge?
Es considera rehabilitació d'habitatge aquella acció constructiva o edificatòria que es realitza per millorar algunes de les condicions de l'habitatge, com ara la seguretat estructural i constructiva, la protecció contra la humitat, la il·luminació natural, la ventilació interior, l'eficiència energètica, les instal·lacions, els acabats, etc.
La rehabilitació d'habitatge pot tenir finalitats diferents, com l'adequació estructural, l'adequació funcional, la remodelació o la conservació del patrimoni. Es diferencia de la reforma en el fet que aquesta última es refereix a les obres que modifiquen l'aspecte o la distribució d'un habitatge sense afectar-ne l'estructura o les instal·lacions.
En què consisteixen les ajudes per a la rehabilitació d’habitatge?
Les deduccions a IRPF per la rehabilitació d'habitatges són les següents:
- 20 % de deducció si es redueix un 7 % la demanda en climatització a causa de les obres.
- 40 % de deducció a l'IRP F si la reducció és del 30 % o s’aconsegueix una qualificació A o B a la certificació energètica.
- 60 % de deducció si redueix un mínim del 30 % el consum energètic no renovable o millora la qualificació aconseguint les lletres A o B en edificis residencials.
No es pot aplicar més d’una d’aquestes tres deduccions a la mateixa obra. Tot i això, sí que es pot combinar la deducció del 60 % per la rehabilitació d'edificis amb la del 20 % o la del 40 % per les obres a l'habitatge propi, sempre que es tracti d'obres diferents.
Cal recordar que aquest pla, que vol impulsar la rehabilitació d'edificis residencials, habitatges i barris, forma part de la distribució a les diferents comunitats autònomes espanyoles dels fons europeus Next Generation.
Aquesta normativa es resumeix en la subvenció, per part del govern d'Espanya, de les obres de rehabilitació a barris, edificis i habitatges que ajudin a minimitzar l'impacte al medi ambient, encara que hi ha un límit de 1.000 euros per sol·licitud, amb l’excepció de dos casos, segons explica el Reial Decret 853/2021, de 5 d'octubre, publicat al BOE:
- Per als habitatges unifamiliars, el límit serà de 12.000 euros.
- Per a les comunitats de propietaris, de 8.000 euros per habitatge.
Objectiu dels ajuts per a la rehabilitació d'habitatge
El programa preveu fer 510.000 actuacions de rehabilitació d'habitatges fins al segon trimestre del 2026. Això suposa una mitjana de 71.000 habitatges l'any. El 2019 es van rehabilitar poc més de 31.100 llars, un 10 % més que el 2018. Tot i això, el govern vol multiplicar per deu aquesta xifra per arribar als 300.000 habitatges l'any el 2030.
El propòsit principal de les actuacions és reduir almenys un 30 % el consum d’energia no renovable a les llars i disminuir la demanda de calefacció i refrigeració almenys un 7 % per eliminar les emissions de carboni. Per demostrar aquesta reducció del consum, un expert ha d'emetre un certificat energètic de l'habitatge o de l'edifici abans i després de l'actuació.
Requisits que cal complir per accedir a les ajudes europees
Les obres han d’aconseguir un estalvi energètic del 30 % com a mínim per poder rebre les ajudes. Com més gran sigui el percentatge d'estalvi energètic, més grans seran les contribucions. Els beneficiaris podran obtenir entre 6.300 i 18.800 euros per habitatge segons els estalvis energètics que s'aconsegueixin amb les obres.
Com se sol·liciten els ajuts per a la rehabilitació d'habitatges
Les comunitats autònomes són les responsables de repartir els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges. A la web del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana trobaràs un mapa amb les Oficines de Rehabilitació de cada regió, on es pot consultar tota la informació sobre aquests programes i els requisits per accedir-hi.
També es pot contactar amb algun tècnic o agent rehabilitador a través de les oficines de rehabilitació de les comunitats autònomes. Per demanar els ajuts només cal emplenar la sol·licitud i lliurar-la al registre que correspongui. En aquestes oficines es pot obtenir la informació sobre on i com es presenten els projectes de rehabilitació.
Per tant, per sol·licitar aquest tipus d'ajuts cal comunicar-se, en línia o presencialment, amb l'òrgan de govern de cada comunitat autònoma. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, que ha ofert una nova subvenció de 58 milions d'euros, es podrà sol·licitar a través d'una cita presencial o a través de la pàgina web.
Aquí tens els enllaços amb cada llista de requisits i mètodes de contacte de totes les administracions de les comunitats autònomes per realitzar aquest tràmit:
- Andalusia
- Aragó
- Principat d'Astúries
- Illes Balears
- Canàries
- Cantàbria
- Castella i Lleó
- Castella-la Manxa
- Catalunya
- Comunitat Valenciana
- Extremadura
- Galícia
- Comunitat de Madrid
- Regió de Múrcia
- Comunitat Foral de Navarra
- País Basc
- La Rioja
- Ciutat Autònoma de Ceuta
- Ciutat Autònoma de Melilla
Com que algunes comunitats no tenen a les seves pàgines web una seu electrònica on tramitar aquesta sol·licitud, és necessari trucar als números de contacte reflectits en els enllaços anteriors.