Sant Cugat i Cerdanyola, zones de creixement a obra nova de Catalunya

Encara que de forma alentida perquè cal construir encara molts habitatges per arribar a la demanda de la població, Catalunya es posiciona com un dels mercats immobiliaris més dinàmics del país pel que fa a habitatge d'obra nova. I hi ha zones que creixen més que d'altres. On es construeix més?

El dinamisme en habitatges nous de la comunitat es reflecteix especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, segons Josep Maria Cases, director territorial de Catalunya a Culmia. Per això l'empresa manté una forta presència amb una cartera de projectes en actiu que reforcen el seu compromís amb un desenvolupament residencial sostenible i de qualitat per atendre la necessitat actual d'habitatge a la comunitat.

Les zones preferents a la construcció d'habitatge nou

Hi ha poblacions on es promou una quantitat més gran d'obra nova, i això respon a una combinació de factors urbanístics, socials i econòmics que fan que determinades localitats es posicionin com a més atractives, tant per a promotors com per a compradors, segons l'expert de Culmia.

És a dir, la disponibilitat de sòl urbanitzable, l'agilitat administrativa en la concessió de llicències i la col·laboració activa entre administracions, promotors i altres actors del sector.

Pexels

A més, la demanda d'habitatge sol ser més gran a municipis més ben connectats, amb serveis essencials propers, fet que impulsa l'interès tant de compradors com d'inversors.

Sant Cugat del Vallès

Amb el lliurament recent de la promoció Culmia Urban Monestir Sant Cugat es reafirma l'aposta per Sant Cugat del Vallès, una de les zones més demandades en termes d'habitatge nou, caracteritzada per la seva excel·lent connectivitat i oferta de serveis, i un dels pols clau d'expansió residencial de la província de Barcelona.

Cerdanyola del Vallès

A més de Sant Cugat, Josep Maria Cases també esmenta la població de Cerdanyola del Vallès, que reuneix les característiques abans vistes i presenta un alt potencial de creixement. Culmia compta amb el projecte Culmia Xaloc Parc de l'Alba, on es preveu el desenvolupament de més de 5.000 habitatges amb una oferta variada en tipologies i superfície. I té previst continuar ampliant l'activitat a la població, on compten amb sòl per a desenvolupar 400 habitatges.

Àrea Metropolitana de Barcelona

És un altre dels eixos d'obra nova a la comunitat. Com a exemples de noves promocions a l'àrea metropolitana de Barcelona, Culmia té planificats, fins al 2030, un total de 38 projectes que sumen més de 2.950 habitatges, fet que reforça el compromís que té amb el desenvolupament d'un parc residencial ampli, diversificat i adaptat a les necessitats reals del sector.

La capacitat productiva del sector a Catalunya, limitada

És clar que la creació de noves llars creix a un ritme superior a la construcció d'habitatges d'obra nova, cosa que manté la pressió sobre el mercat i dificulta, cada cop més, l'accés a l'habitatge. Josep Maria Cases destaca que aquest desequilibri és especialment visible a la Regió Metropolitana de Barcelona, on l'oferta és insuficient per absorbir la demanda existent. "Venim d'anys amb nivells de producció d'habitatge molt per sota de les necessitats derivades del creixement demogràfic i la formació de noves llars".

Si no es reverteix aquesta tendència, l'expert vaticina que el dèficit acumulat a la regió podria arribar pràcticament als 100.000 habitatges el 2050. "Actualment, la capacitat productiva del sector a Catalunya està limitada a uns 15.000 habitatges anuals, una xifra clarament insuficient si la comparem amb les necessitats reals del territori", determina Cases.

Aquest escenari es veu agreujat per la poca disponibilitat de sòl finalista, la complexitat normativa que alenteix l'activació de nous desenvolupaments, les limitacions respecte al finançament i la creixent escassetat de mà d'obra qualificada.

Augmentar la producció d'habitatge nou és essencial per reduir les tensions del mercat i donar resposta a les necessitats d'habitatge actuals. Tot i això, l'expert creu que és imprescindible que aquest desenvolupament es dugui a terme de forma planificada i coordinada entre tots els actors del sector, assegurant un model equilibrat i sostenible d'habitatge.