Dos experts valoren la compra de pisos de la Generalitat a InmoCaixa: “millor construir acció pública amb innovació”

Després de l'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, de la construcció de 50.000 pisos de lloguer social el 2030, l'ens ha anat comunicant diverses mesures per frenar el problema de l'accés a l'habitatge a la comunitat. Ara compra 1.000 pisos propietat d'InmoCaixa, per un import de 87,2 milions d'euros.

La finalitat: augmentar el parc públic català d'habitatge de lloguer per convertir-la en habitatge protegit permanent. Aquests habitatges estan ubicats a més de 15 municipis de la comunitat. És una bona mesura? Redueix el problema d'accés a l'habitatge a Catalunya?

Robin Decaux, CEO i cofundador d'Equito, creu que aquesta compra és un pas positiu per reforçar el parc públic, però no resol el fons del problema. "Els països que han aconseguit millorar l'accés a l'habitatge no s'han limitat a comprar estoc existent; han ampliat oferta, accelerat llicències i mobilitzat inversió privada amb models innovadors".

El gran problema d'escassetat d'habitatge a Catalunya

Mentre que Maribel Martínez, arquitecte tècnic & Project Manager, gerent de Bel.lar Espais i assessora col·laboradora d'Iad España, apunta que el país arrossega un dèficit estructural d'entre 450.000 i 600.000 habitatges per equilibrar l'oferta i la demanda. Cada any s'haurien de construir 200.000 unitats noves, però la realitat és que només se'n finalitzen unes 85.000 (dada del 2025).

Unsplash

"A Catalunya, el problema del dèficit i de l'accés a l'habitatge s'accentua a causa de les polítiques realitzades pels darrers governs en aquesta matèria", opina.

També parla de l'escassetat Decaux, "continuem tenint un dèficit estructural d'habitatge assequible. Sense agilitzar tràmits, sense rehabilitació a escala i sense obrir la porta a noves formes de finançament, l'oferta no creixerà al ritme que necessita la població. L'experiència europea és clara: les solucions que funcionen combinen obra nova, regeneració urbana i tecnologia per atraure capital i professional".

“A correcuita”

Per a Martínez "qualsevol notícia relacionada amb la dotació d'habitatge per al parc públic és positiva. Ara bé, per què amb prou feines s'informen les promocions d'obra nova impulsades per l'Administració (serà que són poques?) i, en canvi, sempre es publiquen als mitjans les grans operacions de compra de la Generalitat?"

L'experta esmenta que desconeix com són els habitatges que ha adquirit la Generalitat: la seva ubicació, el seu metratge (són pisos de 36 m²?), el seu estat (són per entrar a viure o requereixen actualització?)… "En definitiva, tots aquells aspectes que determinen el valor real d'un actiu immobiliari. És difícil saber si s'estan comprant a un preu just, destaca.

Martínez critica que és molt més fàcil augmentar el parc públic a cop de talonari que modificant els plans urbanístics o agilitzant els tràmits de concessió de llicències, “mesures molt més sostenibles a llarg termini i que són la veritable clau per a la recuperació del parc immobiliari”.

L'experta reclama que els polítics haurien de publicar també informació sobre quines mesures urbanístiques estan adoptant per desbloquejar la construcció de nous habitatges, “quines iniciatives hi ha per facilitar l'accés a l'habitatge i quin és el pla de construcció a cinc anys vista”.

Martínez remarca que fa la sensació que “anem a correcuita”. No es poden planificar i establir seriosos plans d'acció, com fem a qualsevol empresa? “Això sí, sense tant de poder, sense tanta influència i sense els diners dels ciutadans”, remata Martínez.

L'oportunitat rau en construir un model més ambiciós que complementi l'acció pública amb innovació. Així ho veu el responsable d'Equito: "eines com la tokenització o la digitalització integral de la gestió permeten captar estalvi ciutadà, accelerar projectes i posar en ús habitatges que avui són infrautilitzats. Si volem impacte real, necessitem escalar la producció, no només redistribuir allò que ja existeix".

“Comprar és útil: transformar el sistema és imprescindible”

Perquè la mesura tingui impacte sostingut, “ha d'anar acompanyada de tres palanques. Primera, més oferta nova: accelerar planejament, llicències i obra perquè el mercat incorpori habitatge assequible cada any, no només mitjançant compres puntuals”. Segona, rehabilitació a escala: mobilitzar habitatge buit o deteriorat amb programes que facin viable la seva posada en lloguer social i assequible.

Tercera, segons l'expert, finançament i inversió complementària: models on el sector públic fixa objectius i regles i el capital privat ajuda a escalar producció.

Per a l'expert, Catalunya pot liderar aquest canvi si aposta per un enfocament més obert, més àgil i col·laboratiu. "Obert a aliances publicoprivades i amb PropTech per produir i gestionar habitatge assequible; àgil en la tramitació amb llicències més ràpides i processos digitalitzats que redueixin anys a mesos; i col·laboratiu mitjançant esquemes de co-inversió i co-gestió on l'Administració aporta sòl, garanties o demanda i el sector privat aporta capital, execució i tecnologia."