L'arquitecte i l'estudi encarregats del projecte han fet ús d'elements locals per crear espais connectats i confortables
L'arquitecte Joan J. Fortuny i l'estudi Alventosa Morell Arquitectes han completat un projecte innovador de 54 habitatges socials a Inca, Mallorca.
Habitatges socials a Inca José Hevia

Encara que el sentit comú no és una expressió que moltes vegades acompanyi l'arquitectura contemporània, sobretot les grans obres “icòniques”.  sí que és una de les característiques de l'arquitectura residencial, principalment en els projectes sostenibles i respectuosos amb l'entorn. A més, aquest sentit comú no només reflecteix les necessitats climàtiques i socials del lloc, sinó que també assegura que els materials i les tècniques constructives s'alineïn amb les tradicions vernacles. En recórrer a pràctiques i recursos locals, es promouen construccions que no només s'integren millor en el context, sinó que també minimitzen l'impacte ambiental utilitzant menys energia i materials transportats des de llargues distàncies. Amb aquesta combinació trobem un projecte d'habitatges socials a Inca.

El complex es compon de dos volums independents, ubicats al llarg d'un eix nord-sud que creen un carrer interior.
Dos volums independents José Hevia

Tradició mallorquina

L'arquitecte Joan J. Fortuny i l'estudi Alventosa Morell Arquitectes han completat un projecte innovador de 54 habitatges socials a Inca. El projecte destaca per integrar elements tradicionals en un disseny modern tot respectant el clima i la identitat cultural de la regió. El complex està compost per dos volums independents, ubicats al llarg d'un eix nord-sud, que creen un carrer interior. Aquest espai està pensat com una àrea comuna que fomenta la interacció entre els residents i evita la sensació d'una comunitat tancada, fet que promou el sentit de comunitat.

La transició de lespai interior cap a lespai exterior dels jardins privats es realitza mitjançant grans portes corredisses de vidre.
Transició interior exterior José Hevia

Els habitatges estan organitzats al voltant d'un nucli de serveis, cosa que garanteix que els espais habitables tinguin una doble orientació. Aquest disseny flexible permet maximitzar lʻeficiència energètica en millorar la circulació dʻaire i l'entrada de llum natural, de manera que es redueix la necessitat de recursos externs per climatitzar els espais. A més, els mòduls residencials es repeteixen a tot l'edifici, cosa que facilita la construcció i assegura un disseny coherent.

Els interiors tenen doble orientació, cosa que comporta tenir gran il·luminació natural i renovació d'aire.
Interiors José Hevia

Un altre aspecte d'aquest projecte és l'elecció de materials. Els porticons de fusta de làrix, originaris de la regió, revesteixen les façanes dels dos edificis. Aquests elements són una picada d'ullet a l'arquitectura tradicional de l'illa, on les persianes mallorquines són omnipresents. Segons Fortuny, "la solució era utilitzar una cosa que no és nova, però aplicar el sentit comú i la cultura local al disseny".

Els habitatges estan separats de l'espai públic mitjançant petits jardins privats delimitats per tanques metàl·liques lleugeres i maons perforats.
Jardins privats José Hevia

Eficiència energètica

Durant el desenvolupament del projecte es va donar prioritat als materials locals i l'artesania tradicional, elements que en reforcen la identitat. Les façanes estan revestides amb maons perforats de ceràmica i terres d'argila, materials que no només són estèticament coherents amb l'arquitectura local, sinó que també milloren la massa tèrmica de l'edifici i contribueixen a augmentar l'eficiència energètica.

Els porticons són de fusta de làrix, originàries de la regió, i representen una picada d'ullet a l'arquitectura tradicional de l'illa, on les mallorquines són omnipresents.
Mallorquines José Hevia

Aquestes solucions permeten que l'edifici mantingui temperatures més estables i així es redueix la necessitat de sistemes de calefacció i refrigeració artificials, però el compromís amb la sostenibilitat va més enllà dels materials. Les teulades estan cobertes amb grava reciclada provinent de la mineria urbana i panells fotovoltaics. A més, una bomba de calor aerotèrmica proporciona calefacció i refrigeració de manera eficient, cosa que garanteix un baix consum energètic al llarg de l'any.

El carrer interior està pensat com una àrea comuna que fomenti la interacció entre els residents, promovent el sentit de comunitat.
Carrer interior José Hevia

A la planta baixa, els habitatges estan separats de l'espai públic mitjançant petits jardins privats, cosa que crea una transició suau entre l'espai privat i el comunitari. Aquests jardins estan delimitats per tanques metàl·liques lleugeres i maons perforats, que mantenen la privadesa sense trencar la sensació d'obertura. Aquest disseny garanteix que els residents puguin gaudir d'espais exteriors sense perdre el sentit de comunitat que caracteritza el projecte.

Fortuny destaca la importància de crear edificis que no depenguin de recursos externs per ser còmodes. "La construcció és una de les indústries més destructives del món", assenyala, emfatitzant que és crucial desenvolupar projectes que utilitzin els recursos locals i respectin l'economia de la regió. Segons ell, "és més lògic construir llocs capaços de sostenir els seus propis recursos que un edifici que necessiti molta energia externa per ser confortable".

Les façanes estan revestides amb maons perforats de ceràmica i terres d'argila.
Maons perforats José Hevia
A l'interior dels espais comuns el totxo es troba a cara vista, sense revestiment.
Maons a cara vista José Hevia