El Suprem avala instal·lar càmeres al replà i zones comunes d'una comunitat

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha avalat la decisió d'una comunitat de propietaris d'instal·lar càmeres de videovigilància a les zones comunes de l'edifici per protegir la seguretat dels veïns i dels seus habitatges. El tribunal ha desestimat la demanda interposada per una veïna (que considerava que es vulnerava el dret a la intimitat) contra la decisió de la seva comunitat d'instal·lar un sistema de videovigilància per evitar que es produïssin actes vandàlics com el que havia patit un veí abans de la instal·lació.

La demandant considerava que es vulnerava el dret a la intimitat, per la qual cosa s'havien de retirar, i a més sol·licitava una indemnització de 2.500 euros per dany moral. Segons la demanda, a l'edifici de tres plantes hi vivien dos veïns, que eren familiars entre si, i la demandant, que va admetre que la seva relació amb ells no era bona.

Al·legava que s'havien instal·lat càmeres a cadascuna de les plantes, que enfocaven a la porta de cada pis, de manera que quedaven controlades les sortides i entrades dels seus convidats i família i fins i tot s'enregistrava l'interior del seu habitatge en el moment en què la porta s'obria, de manera que es filmaven dues de les estances del seu domicili.

Un jutjat de Madrid va desestimar la demanda després de valorar que l'acord d'instal·lar les càmeres s'havia adoptat amb els requisits exigits per la Llei de propietat -més de les 3/5 quotes de participació en la propietat horitzontal- i que la decisió de la comunitat venia precedida per un acte vandàlic que va patir el veí del primer pis de l'immoble, per la qual cosa la finalitat última de la instal·lació de la càmera era evitar que es produïssin situacions com l'ocorreguda prèviament.

Així mateix, el jutjat va valorar que només el tècnic o l'administrador podien accedir a les gravacions, que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades havia inadmès la reclamació de la demandant, que s'havia avisat de la seva instal·lació amb cartells informatius, que no s'havien enregistrat imatges de la via pública i que no s'havia enfocat a l'interior de l'immoble (a excepció de l'accés). També va considerar provat que les càmeres no gravaven l'interior del seu habitatge. L'Audiència Provincial de Madrid va confirmar la decisió del jutjat.

Proporcionalitat de la mesura per protegir la seguretat dels veïns

El Tribunal Suprem precisa que, "al contrari del que afirma la recurrent, a la instància s'ha descartat que les càmeres instal·lades a les zones comunes de l'edifici permetin captar imatges a l'interior de l'habitatge de la demandant. Per tant, només en capten de les zones comunes de l'edifici".

En la sentència, ponència del magistrat Rafael Sarazá, considera que la instal·lació de càmeres d'aquest tipus pot suposar una afectació de certa intensitat en el dret a la intimitat dels veïns, encara que només puguin captar i gravar imatges a les zones comunes de l'edifici. Per això, s'exigeix "un títol legitimador de la instal·lació esmentada i que l'afectació del dret a la intimitat personal i familiar dels veïns causada per la instal·lació del sistema de videovigilància sigui proporcionada".

Per a la Sala, en el supòsit examinat concorre el títol legitimador, ja que la instal·lació del sistema de videovigilància esmentat va ser objecte d'un acord de la junta de propietaris de l'edifici adoptat amb els requisits necessaris per a l'adopció d'acords en aquestes juntes i amb les majories que exigeix l'article 17.3 de la Llei de propietat horitzontal per a aquest tipus d'acords.

Pel que fa al principi de proporcionalitat en la limitació del dret fonamental a la intimitat personal i familiar, explica que la instal·lació del sistema de videovigilància és "idònia per a la finalitat legítima de protegir la seguretat dels veïns i dels seus béns".

El tribunal conclou que se'n pot considerar "raonablement justificada la necessitat per l'esdeveniment d'actes de vandalisme a l'edifici amb anterioritat a la instal·lació, sense que s'hagi al·legat ni tan sols que hi hagi una altra mesura més moderada per a la consecució de la finalitat indicada".

Finalment, assenyala que l'afectació del dret a la intimitat personal i familiar de la demandant no és desproporcionada, no només perquè la instal·lació i posada en funcionament de les càmeres era coneguda pels veïns, entre els quals hi havia la demandant, i perquè només es capten imatges de les zones comunes de l'edifici, sinó també per les cauteles adoptades per custodiar les imatges i perquè l'accés a aquestes imatges és molt limitat.

Afectació del dret a la intimitat

D'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, la sentència explica que el dret a la intimitat, com tots els drets, no és un dret absolut i que en un edifici en règim de propietat horitzontal es pot arribar a saber, per diversos mitjans, qui accedeix a l'edifici i fins i tot qui entra en determinats habitatges, fet que suposa una limitació del dret a la intimitat dels veïns.

Cita com a exemple que les portes dels habitatges solen estar dotades d'espiells que permeten als habitants observar qui passa per davant o es pot acordar l'establiment d'un servei de consergeria, i en aquest cas el conserge pot tenir coneixement de qui accedeix a l'edifici i fins i tot pot arribar a saber a quin habitatge es dirigeix qui accedeix a l'edifici.

Per això, entén que "resultaria excessiu que s'impedís als veïns tenir un espiell a la porta dels seus habitatges o es negués la possibilitat d'establir un servei de consergeria perquè aquestes mesures afecten el dret a la intimitat dels habitants de l'edifici. Es tracta de limitacions del dret a la intimitat d'acord amb els usos socials que delimiten la protecció d'aquest dret fonamental (art. 2.1 de la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig) i que es troben justificades per la protecció de la seguretat de les persones que viuen a l'edifici i dels seus béns, i pel servei adequat a l'edifici".

Consulta la sentència completa