L'estudi sobre la Situació de la Morositat en el Lloguer a Espanya el 2024, de l'Observatorio del Alquiler, indica que la morositat mitjana el 2024 a Espanya va pujar a 7.957,6 euros, una pujada del 4,23% respecte l'any anterior, cosa que equival a uns set mesos de lloguer.
La morositat se situa el 2024 en el nivell més alt de la història, i les comunitats on la morositat sobrepassa la mitjana nacional són Catalunya, Illes Balears, Madrid i el País Basc. Catalunya és la regió on la morositat és més alta, amb una mitjana de 10.996,79 euros.
Ramón Riera, president mundial de FIABCI i expresident de FIABCI Espanya, opina que Catalunya, i en particular Barcelona, enfronta un alt índex de morositat de lloguer a causa de diversos factors, com ara l'augment dels preus de l'habitatge, la manca de regulació al mercat del lloguer i la crisi econòmica que afecta moltes famílies, fet que dificulta el compliment dels pagaments.
Per la seva banda, Arantxa Goenaga, sòcia del despatx AF Legis, ho relaciona amb la normativa existent a la comunitat. “Amb una legislació on s'imposen moltes obligacions als propietaris i no als llogaters, i sobretot pot ser per com es tracten les situacions d'impagament una vegada es produeixen. L'administració no actua amb mesures efectives i no només s'amplia la burocràcia sinó que també hi ha sensació d'impunitat”.
Barcelona, província que sobrepassa la mitjana nacional de morositat
L'estudi també posa de manifest que la província que acumula més morositat és Barcelona, on els llogaters deuen 13.419,18 euros, una dada molt superior a la de la resta de províncies catalanes, i que contribueix a elevar la mitjana regional.
En aquest context, Riera creu que, a Barcelona, el rècord de morositat es pot atribuir a la combinació d'alts preus de lloguer, una economia que no sempre garanteix estabilitat laboral, i la pressió d'una demanda d'habitatge que supera l'oferta, cosa que contribueix a l'estrès financer dels llogaters.
Goenaga parla d'una sensació d'impunitat, "no només per la morositat o les anomenades inquiocupacions, sinó també per les ocupacions i actuacions com la casa Orsola on l'Ajuntament opta per comprar un edifici en comptes d'invertir aquests diners en aconseguir més habitatge social per a totes les persones vulnerables s'incrementa aquesta sensació d'impunitat".
Per a l'advocada, el que ha de fer l'Ajuntament de Barcelona és adoptar mesures i aplicar normatives que no emparin la morositat i posar menys traves als propietaris que volen reclamar el que els correspon, les rendes que se'ls deuen.
El perfil de morós a Catalunya
Segons els experts, hi ha perfils diferents de morosos en habitatge, que inclouen llogaters amb baixos ingressos que no poden fer front als pagaments, persones que han perdut la feina, famílies nombroses que enfronten dificultats econòmiques, i persones joves que, malgrat tenir ingressos, no poden cobrir l'alt cost dels lloguers.
Millors polítiques per regular el lloguer
Per tal de solucionar aquest problema a la comunitat, el president mundial de FIABCI creu que es podrien implementar polítiques de regulació del lloguer, com ara limitar els augments de preus, establir incentius per a propietaris que ofereixin lloguers assequibles, i crear programes d'assistència econòmica per a llogaters en risc de morositat.
Una tendència creixent?
Que la morositat sigui cada vegada més gran al mercat del lloguer a Espanya, i en concret, a la comunitat catalana, és un problema que pot anar a més.
Per a Ramón Riera, els morosos podrien augmentar amb el pas del temps si no s'aborden les causes subjacents, “com l'augment continu dels preus de lloguer, la manca de feina estable i les crisis econòmiques. Sense mesures efectives, més llogaters es podrien trobar en situacions de morositat”.
Encara que no és una situació fàcil actualment, Goenaga té l'esperança que es frenin. “Crec que som en uns nivells molt elevats i és difícil que s'incrementin. Esperem que la situació millori, que hi hagi més mitjans i menys traves”.