El color taronja en arquitectura sempre ha estat associat a l'energia, la calidesa i la vitalitat. A l'exterior genera un impacte visual immediat, capaç de destacar volums i reforçar la identitat d'un projecte.
No és casualitat, doncs, que aquest to es faci servir tant en contextos urbans com rurals per marcar la presència d'un edifici al paisatge. I encara més quan es combina amb materials robustos com el formigó, el taronja adquireix un caràcter intens que dialoga amb la naturalesa i la llum canviant de l'entorn.
Possiblement, totes aquestes raons van ser els que van portar l'estudi espanyol Raúl Sánchez Architects a fer servir aquesta tonalitat a la Casa Magarola, un habitatge situat en un terreny abrupte a Sant Cugat del Vallès, a prop de Barcelona. El taronja cremat envolta les façanes i es converteix en el fil conductor d'un disseny pensat per integrar-se amb la muntanya sense perdre força expressiva.
Una caixa taronja suspesa al pendent
La Casa Magarola consta de dues plantes recolzades en esveltes columnes de formigó que eleven l'estructura sobre el vessant i fa la impressió que l'edifici floti sobre el terreny. Tot això, acompanyat de l'elecció del revestiment taronja cremat, aporta un contrast amb la vegetació i les roques de la zona per reforçar la singularitat del projecte.
El concepte cerca una experiència sensorial, tal com ho defineix l'estudi: "el nostre enfocament va consistir a intentar minimitzar l'impacte al terreny, gairebé imaginant que, si la casa desaparegués, el terreny seguiria tenint pràcticament el mateix aspecte".
Aquesta filosofia es tradueix en una façana orientada a la carretera, protegida per una tanca metàl·lica i amb una aparença gairebé cega. Darrere d'aquesta, una escala de formigó connecta amb les estances principals, concebudes com a miradors oberts a la vall.
L'estructura adopta una planta en forma d'H basada en la proporció àuria, cosa que genera un "equilibri entre simplicitat i sofisticació". Gràcies a això, les façanes s'organitzen amb buits, patis i finestres que ofereixen diferents perspectives del paisatge segons el recorregut per la casa. Però no només amb una relació interior-exterior, sinó també "el paisatge interior que es revela en recórrer la casa, els diferents espais que descobreixes en caminar-hi", assenyala l'estudi.
Geometria oberta
El nucli de la planta baixa acull les zones de servei, com ara el rebost, el lavabo i les escales, per tal d'alliberar el perímetre, convertit en un espai transparent gràcies a grans finestrals. La cuina s'organitza al voltant d'una illa central de formigó modelat i ceppo di gré, una pedra italiana que afegeix textura i sofisticació. Aquest espai té accés a la terrassa gràcies a unes portes corredisses de vidre.
Un llarg banc de fusta acompanya tota la façana de vidre i condueix fins al saló. Aquest ambient s'articula al voltant d'una xemeneia angular d'acer negre que aporta un punt de contrast al predomini del formigó i el vidre. Al nivell alt hi ha dos dormitoris orientats cap a la vall i dos banys situats a la part més tancada. Ambdues plantes es connecten per una escala de caragol metàl·lica pintada del mateix taronja que les façanes.
L'experiència culmina al terrat, on s'ha disposat una terrassa amb dutxa exterior i àrees de descans. Allà, l'alt parapet taronja envolta l'espai i el converteix en un lloc recollit, mentre que les baranes metàl·liques reforcen la sensació de lleugeresa.
La geometria és un element destacat de l'habitatge, que permet crear terrasses ocultes als retalls de la planta, petits refugis lluminosos que ofereixen vistes privilegiades i espais d'intimitat. De fet, al centre de la casa hi ha un buit a doble alçada que potencia la sensació d'amplitud.