El sector immobiliari porta una de les iniciatives d’Ada Colau als jutjats. El sector, representat els promotors i constructors (APCE), la Cambra de la Propietat, els administradors de finques i els agents de la propietat immobiliària han interposat un recurs contenciós administratiu contra la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia (Barcelona) promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, l'aprovació definitiva del qual va ser publicada el 4 de març passat al Diari Oficial de la Generalitat.
La modificació esmentada que afecta els barris de Gràcia preveu que les actuacions edificatòries d'habitatges plurifamiliars en sòl urbà consolidat o de gran rehabilitació d'edificacions de més de 400 m2 hauran de destinar un mínim del 30 % del sostre edificable a habitatge protegit. A més, fixa un sostre diferent respecte al que en el seu moment es va establir per a la resta de la ciutat (600 m2) sense justificar-ne el motiu.
També cal remarcar que la reserva en sòl urbà consolidat constitueix una càrrega nova sobre la propietat, ja que imposa un deure nou als propietaris d'aquest sòl. Ens trobem doncs, davant d'una limitació al dret de propietat, i, per tant, ha de comportar la corresponent indemnització, tal com va establir recentment el Tribunal Constitucional.
Una qüestió molt important que motiva el recurs és el fet que l’estudi econòmic elaborat no aclareix la viabilitat real de la nova norma ni estableix la sostenibilitat per a les finances públiques.
Igual que es va fer amb la norma actualment vigent, s'hi inclou la rehabilitació, fet que posa dificultats a una tasca que totes les administracions competents en matèria d'habitatge coincideixen en aquests moments que s'ha d'impulsar i incentivar, no només per l'oportunitat dels Fons Europeus, sinó sobretot per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, fets que amb l'exigència de reserva d'habitatge protegit s'està impedint o com a mínim dificultant.
Les entitats abans esmentades consideren que les grans tensions que registra avui l'accés a l'habitatge per a una gran part de les famílies tenen per origen un desequilibri greu entre una oferta molt reduïda respecte d'una demanda creixent i l'absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com una paràlisi de la gestió de les administracions públiques amb els escassos recursos de què disposen.
Segons dades del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge (PTSH) , l'Àmbit Metropolità de Barcelona té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits, dels quals 20.000 a la ciutat de Barcelona. És imprescindible mobilitzar aquestes reserves per incrementar l’oferta d’habitatge assequible.
Cal capacitat de gestió, coordinació entre administracions i recursos econòmics per disposar d'un mercat estable que faciliti l'accés a l'habitatge de les famílies, i no el canvi continuat de la regulació que afecta el sector de l'habitatge, ja que crea inseguretat jurídica, impossibilita la planificació i provoca l'efecte contrari, és a dir, una reducció de l'oferta d'habitatges, fet que dificulta encara més l'accés a l'habitatge als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona.