Canvis estructurals per a la ciutat de Barcelona. El ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat aquest dimarts inicialment el seu Pla Director Urbanístic (PDU) el document que rellevarà el Pla General Metropolità, el PGM, del 1976. El PDUM preveu construir més de 120.000 habitatges assequibles (un total de 217.000 sumant els de preu de mercat fins al 2050). També augmentarà el sòl no urbanitzable, que passa del 48 al 51 %, fet que suposa desplanificar 19 sectors on es podia construir.
El pla també ressenya 15 noves àrees de nova centralitat amb habitatge i activitat econòmica, 870 quilòmetres de vials amb menys cotxes i 240 quilòmetres d'avingudes metropolitanes, una fórmula per convertir vies de connexió secundàries en espais amb més verd i menys transport privat.
El document arriba després de gairebé una dècada de feines que donen com a resultat l'instrument urbanístic que ordena, planifica i estructura el territori de Barcelona i els 35 municipis que l'envolten. El PDUM dibuixa una metròpolis policèntrica i més equilibrada, expliquen els seus impulsors i té la intenció de protegir el territori.
El PDUM busca reforçar la solidaritat metropolitana, articular el territori de manera policèntrica, fomentar la mobilitat activa i sostenible, repensar les infraestructures metropolitanes, afavorir la cohesió social amb habitatge, espai públic i equipaments, i rehabilitar els teixits urbans més vulnerables, a més de fomentar l’economia.
En matèria d'habitatge, admet un increment per al 2050 superior a 120.000 nous habitatges assequibles, dels quals 62.000 serien habitatges de lloguer social. Amb aquestes propostes s'aconseguiria que el 10 % dels habitatges principals de l'àrea metropolitana fossin assequibles de manera estable.
En mobilitat, el pla crea la figura de les “vies estructurants”, les que concentraran la mobilitat sostenible, a 10 avingudes metropolitanes (grans canals pensats per a transport públic en superfície i bicicleta o vianants); connectors estructurants (pensats per al trànsit rodat per connectar nuclis urbans); carreteres interurbanes i carrers als teixits urbans.
Per reequilibrar el territori i trencar el centralisme de Barcelona, el PDUM distingeix 15 noves centralitats: habitatge i activitat econòmica. "No créixer en extensió però sí potenciar determinats punts", indica el document. Identifica 115 àmbits per desenvolupar 135.000 habitatges i 20 milions de m2 renovats per a activitats econòmiques.
Les 15 centralitats són Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, Torrassa, Quatre Camins, Riera Palau, Montgat, Besòs Central, Prat Nord, Porta Delta, Baricentre, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació, a les quals se n’hi afegeixen tres més en desenvolupament: Biopol, Tres Xemeneies i Sagrera.
En infraestructura verda, el pla preserva els espais oberts i augmenta un 4,2 % el sòl no urbanitzable per protegir els espais naturals i agraris de la metròpolis i garantir el valor ecològic i la capacitat d'aportar beneficis a les persones. A més, planteja una xarxa de parcs i eixos verds per dotar les ciutats de més vegetació.
Article vist a
217.000 nuevos pisos y más suelo no urbanizable: así es el nuevo plan urbanísti… (El País)