Catalunya, la primera CCAA a aplicar el control de preus al lloguer a partir de febrer

El límit als preus dels lloguers tornarà a 140 municipis de Catalunya, després de l'acord aconseguit entre la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU). Mancant la publicació de l'Índex de Preus de Referència de Lloguer per part del MIVAU al llarg del mes de febrer, aquestes localitats podran ser declarades zones de mercat residencial tensionat, segons l'estipulat en la Llei d'Habitatge, i les seves rendes podran estar congelades almenys tres anys, podent prorrogar-se anualment. Catalunya serà així la primera CCAA que apliqui el control de preus de la nova normativa estatal.

Gairebé dos anys després que el Tribunal Constitucional anul·lés la limitació dels preus dels arrendaments, inclosa a la Llei Catalana de lloguer, la Generalitat ultima la declaració de les 140 àrees de mercat residencial tensionat emparada en l'actual Llei Estatal d'Habitatge.

Així ho ha anunciat la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, en una roda de premsa posterior a la trobada que ha mantingut amb Isabel Rodríguez, ministra d'Habitatge i Agenda Urbana en la seu del Ministeri a Madrid.

Durant la trobada, la ministra ha traslladat a la consellera que l'Índex de Preus de Referència de Lloguer està previst que es publiqui al llarg del mes de febrer, punt vital que faltava per a l'aplicació del control de preus en els 140 municipis catalans.

Entre ells destaquen les capitals catalanes Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i les principals poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró o Santa Coloma de Gramenet, al costat de Reus.

140 municipis | Zones de mercat residencial tensionat a Catalunya

Relació de municipis que reuneixen els criteris territorials i demogràfics empleats en la identificació de les zones de mercat residencial tensionat, segons el Govern català

Genaralitat de Catalunya - Secretaria d’Habitatge Dades cartogràfiques: CNIG

"Per a nosaltres, per al Govern de Catalunya, per al Departament de Territori és una molt bona notícia, com ho és també per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que la contenció de rendes sigui una realitat el mes de febrer", ha celebrat Capella.

La llei de contenció de rendes de la Generalitat de Catalunya ja va tirar endavant al Parlament, per la qual cosa una vegada es posi en marxa el mes de febrer, el preu dels lloguers en vigor en els 140 municipis estarà congelat entre un i tres anys, i els nous contractes no podran superar l'índex que s'acabi finalment aprovant.

Per part del ministeri d'habitatge s'han remès a una nota de premsa i a les declaracions de Rodríguez durant la trobada. “Avui l'habitatge és un problema transversal, de majories, i tots dos governs aspiren a atendre aquesta demanda”, han destacat.

MIVAU

La tramitació d'aquest control de preus entre la Generalitat i el Govern Central s'ha allargat més del que es preveia per al govern català, després que el mes de setembre passat, el llavors ministeri amb les polítiques d'habitatge, el MITMA, dirigit per Raquel Sánchez, demanés més documentació per tramitar aquesta declaració d'àrees tenses en el mercat residencial i on faltava una ‘homologació’ de l'índex de referència.

Malgrat aquest acord aconseguit, la Generalitat Catalana va presentar, a instàncies del parlament català, un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra la Llei d'Habitatge per invasió de competències autonòmiques.

Després de conèixer-se els detalls de l'acord entre el Govern i la Generalitat, Francisco Iñareta, portaveu d'idealista, ha explicat que “tot i que aquesta mesura ja era descomptada per tots els actors del mercat, no es tracta d'una bona notícia, sobretot per a aquelles famílies que necessitin llogar un habitatge a partir del mes vinent. Catalunya, precisament, és el lloc on aquestes receptes ja s'han provat i on els resultats han estat contraris als desitjats: caiguda significativa de l'oferta disponible i pujades de preus, malgrat estar controlats. No existeix cap lloc on el control de preus hagi resultat beneficiós per als ciutadans i, en totes les ciutats on s'ha implantat, les conseqüències han estat les mateixes: escassetat d'habitatges, enormes dificultats per a l'accés, criteris molt selectius per part dels propietaris i el naixement del mercat negre".

En la seva opinió, aquest acord "demostra també l'oportunitat perduda d'establir una interlocució fluida i profitosa amb tots els actors i experts del mercat per atallar el problema del lloguer basat en dades. Compartim que la situació del lloguer al nostre país és complicada, la qual cosa fa més urgent l'aprovació de mesures que augmentin l'oferta en comptes de mantenir aquelles que la continuen drenant”.

En aquesta mateixa línia, David Caraballo, director general de Lloguer Segur, afirma que “aquest anunci ens fa entrellucar conseqüències dramàtiques per al model d'accés a l'habitatge. Hem estat testimonis ja de la ineficiència de la utilització d'índexs per limitar el preu històricament. Ho hem vist a Gran Bretanya, a Berlín, a París i, fa molt poc, a Catalunya, concretament el 2020”.

I insisteix que “en tots els països on s'han pres aquest tipus de mesures, s'han produït efectes contraris als desitjats. No sols no s'ha aconseguit regular el mercat del lloguer, sinó que s'ha constatat com ha afectat l'oferta, retraient-se, i fins i tot també a la demanda, intensificant-la. I els preus disparant-se a conseqüència del desfasament entre la realitat del mercat i les rendes intervingudes".