Guim Costa i Calsamiglia, degà del COAC: “Cal treballar per transformar el terra en edificable”

L'edificació a Catalunya el 2024 presenta unes dades de superfície visada molt semblants a les de l'any anterior amb el visat total de 4.714.594 m², a dades oficials del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Pel que fa al nombre d'habitatges, s'han visat 17.429 habitatges de nova creació, que representen un augment del 9,7% respecte al 2023.

El degà dels arquitectes catalans valora positivament els anuncis en matèria d'habitatge per part del president del Govern, Pedro Sánchez, i del pla del president de la Generalitat, Salvador Illa, de crear 50.000 nous habitatges públics abans del 2030 a Catalunya, tot i que els arquitectes volen que s'agiliti la concessió de llicències per assumir tots aquests reptes. Idealista/news entrevista el seu degà per analitzar els problemes actuals de la construcció d'habitatge a Catalunya.

Com valoreu des del COAC els anuncis en construcció d'habitatges del president de la Generalitat de Catalunya?

Fer 50.000 habitatges nous, en una proporció molt alta de lloguer, per posar-los al mercat és valorat molt positivament perquè l'habitatge és una qüestió que cal poder solucionar, a causa de l'alta demanda que hi ha per la gran quantitat de gent jove que necessita un primer habitatge. També pels nouvinguts -Catalunya ha crescut en 1,5 milions d'habitants els últims 20 o 25 anys-, i per tant cal poder proporcionar-los un habitatge.

D'una banda, l'activitat econòmica de Catalunya és molt intensa. Això atrau gent de fora i és important proporcionar un habitatge digne, doncs, moltes vegades acaba passant que comparteixen pisos grans entre diverses famílies, i aquesta no és una manera de viure adequada.

En la vostra presentació sobre les dades de visats d'habitatges comentàveu que, des que es planteja la construcció d'un habitatge fins que conclou l'obra, poden passar un o dos anys. Quins són els problemes que fan que hi hagi tan poc habitatge nou a Catalunya?

Al COAC visem projectes de promoció privada i, per tant, els nostres visats el que expliciten són els habitatges que s'han visat des de la promoció privada. Aquí hauríem de combinar la promoció privada amb el suport públic al desenvolupament d'habitatge assequible.

Una qüestió molt important seria que aquests habitatges -i això ja s'està començant a plantejar de manera ferma- sempre fossin públics i tornessin, en un període de 75 o 100 anys, a l'administració pública. Per tant, estem sumant aquests 17.500 habitatges de nova creació del 2025, que tot fa preveure que aquest any la xifra serà semblant, a allò que l'administració pública pugui promoure, tant des d'un punt de vista propi de l'administració com amb acords entre el sector publicoprivat.

Amb això podríem assolir aquesta quantitat de 50.000 habitatges, que és una mica la demanda que es preveu. Quins problemes hi ha? Que hi ha poc sòl detectat per l'administració preparat per començar a construir. Cal treballar per a la transformació del sòl a sòl edificable.

Les tramitacions de les llicències, moltes vegades, triguen mesos, massa, i caldria cercar una manera d'agilitzar les llicències d'obra. També podríem afegir que en els darrers temps hi ha hagut un excés de normatives al sector. A l'hora de fer un projecte, cal demanar molts informes sectorials, complir d'una manera molt exigent normatives com les d'habitabilitat, incendis, accessibilitat, que són normatives molt necessàries, però posar-les totes en comú en un projecte moltes vegades és molt complex i fa que sigui molt complicat que els projectes les compleixin.

Què és el Codi dAccessibilitat de Catalunya i aquestes altres normatives que destaca?

La normativa s'ha anat actualitzant, des d'un punt normatiu, de manera molt excel·lent i exigent, però precisament perquè cada normativa treballa per la seva especialitat, és difícil posar-les totes en comú en un projecte. Cal fer transformació de sòl, agilitzar llicències i simplificar la normativa per poder avançar de manera molt més ràpida que la que tenim ara.

Hi ha una normativa d'aprovació molt recent, el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, que és molt complexa perquè atén les necessitats de tots els diferents grups de persones amb discapacitat, i complir amb tots els requeriments d'una manera exhaustiva d'un d'aquests grups, fa que, a l'hora de posar-ho en comú en un projecte, sigui molt complex per als arquitectes que projectem, i, alhora, podríem dir que moltes vegades encareix el projecte, fet que fa la impressió que quan s'ha redactat la normativa no s'ha tingut en compte.

El promotor, davant l'exigència normativa, es queda força aturat pel preu que suposa aquesta incorporació normativa. Pel que fa a normatives recents tenim habitabilitat, antiincendis i accessibilitat, que és de l'any passat i el setembre de l'any passat es va començar a aplicar.

Quants habitatges creu que es construiran durant el 2025 a la comunitat?

M'encantaria poder-te dir una xifra... Les 17.500 que s'han fet el 2024 es podrien repetir aquest any, i si podem sumar-ne 20.000 promogudes per l'administració amb acords amb el sector privat. No ho pot fer l'administració sola, però sí que pot posar el sòl a disposició, posar facilitats a l'agilitació de les llicències i a la simplificació normativa. L'objectiu serien 45.000 habitatges el 2025. Nosaltres, com a arquitectes, el que podem fer és demanar-ho, però no tenim gaire capacitat més enllà d'això.

A quines zones de Catalunya creu que es construirà més?

La veritat és que la demanda d'habitatge assequible a l'àrea metropolitana de Barcelona és molt alta i l'oferta és molt més baixa. El 80% de la demanda d'habitatge assequible a Catalunya es concentra en aquesta àrea i només hi ha un 25% de terreny disponible per poder cobrir aquesta demanda. Per tant, cal fer una feina al territori. Hi ha una qüestió molt important, que jo considero vital, que és modernitzar la mobilitat, fer-la segura, ràpida, eficient i fiable.

Pensem que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya passen ara cada tres minuts i tenen molt bona comunicació amb Barcelona. En canvi, altres ciutats com Manresa o Sant Celoni, que són possibles focus densos de creixement, fins que no puguem assegurar una mobilitat ràpida, eficient i fiable, rarament podrem traslladar aquesta demanda cap allà.

Hi ha una prèvia a construir habitatge, que és fer un estudi territorial, pensar com ha de ser la mobilitat, amb eficiència i fiabilitat, perquè tots ens puguem moure de manera més tranquil·la i millor pel territori. Només cal veure la comunicació amb Girona a través del TAV. Manresa, que per mi és un cas molt paradigmàtic, té Renfe i FGC, però la gent puja i baixa amb autobús. No pot ser que això ens estigui passant; hem de fomentar una mobilitat ferroviària còmoda, eficaç i, sobretot, fiable.

Parlem de sostenibilitat. La major part de l'habitatge a Espanya i a Catalunya és antic. Què es pot fer per ajustar aquest parc d'habitatge a la normativa actual sobre sostenibilitat?

Aquest és un projecte molt important per al Col·legi d'Arquitectes, quant a conscienciar els mateixos arquitectes i la societat que l'eficiència energètica és clau per al futur i, per tant, hem de fer edificis de nova construcció eficients energèticament, i els que ja hi són s'han de renovar.

Els Next Generation han anat entrant de mica en mica, s'estan fent coses, s'estan invertint diners en aquesta qüestió amb grans dificultats en la qüestió administrativa i també en convèncer les comunitats de propietaris del benefici d'aquestes inversions, que de vegades no s'acaba d'entendre.

M'agrada diferenciar entre la rehabilitació en arquitectura i la renovació energètica. La renovació energètica és el que fa que els edificis siguin més sostenibles, i la rehabilitació contempla la renovació energètica però també contempla el manteniment de l'edifici en condicions d'habitabilitat i en qüestions estructurals.

Al nostre país, a diferència d'altres països d'Europa, hi ha molta necessitat d'aquesta inversió en rehabilitació, gairebé prèviament a la renovació energètica. Per tant, qüestions com posar sensors a finques o fer reforços estructurals en finques antigues, o qüestions com fer més habitables els habitatges que ja existeixen, haurien de ser prioritàries. I els fons Next Generation, a través d'aquests fons de sostenibilitat, no ho tenen prou en compte.

Benvinguda sigui una inversió en renovació energètica, però ens ha faltat aquest vessant, que potser podríem haver complementat des de les administracions públiques d'aquí quant a rehabilitació. Hem d'entendre els edificis a tota la seva integritat. Veure que hi ha una estructura, una habitabilitat, una ventilació creuada, tota una sèrie de qüestions que cal posar al dia, i la renovació energètica com a complement important, evidentment, d'una rehabilitació integral dels edificis.

És a dir, quan rehabilitem o fem obra nova, pensem que el disseny, que el projecte, és molt important abans de pensar en sistemes. Amb això vull dir que el disseny arquitectònic pot fer un edifici eficient o no abans d'incloure calderes o aires condicionats. Per tant, hem de cercar que els edificis siguin eficients energèticament des del seu disseny i, per tant, que prioritzin les orientacions, les ventilacions, les alçades entre forjats perquè, sense aplicar tecnologia, aquest edifici sigui eficient.

Cada lloc és diferent, quines característiques arquitectòniques diferencien els edificis de Catalunya?

Tenim solucions com la típica galeria de l'Eixample o la típica volta catalana, que té un coixí d'aire per protegir-nos de la calor, que són molt bones solucions per al nostre clima i que no requereixen aire condicionat o calefacció d'una manera tan extensa, ja que la mateixa solució arquitectònica soluciona gran part de la qüestió de la regulació tèrmica. Per tant, aquí hem de ser hàbils i intel·ligents i veure que la nostra arquitectura té solucions per a l'eficiència energètica que van més enllà de la climatització.

Per exemple, l'arquitectura moderna s'enlluerna massa vegades per una façana de vidre, i en el nostre clima és el menys eficient energèticament que pots trobar, perquè per climatitzar has de posar molt aire condicionat o molta calefacció.

Per tant, hauríem de començar a pensar de tenir un altre imaginari estètic al cap, més basat en la nostra manera de fer arquitectura tradicional, que és amb parets gruixudes, finestres verticals més petites, on la proporció entre tancaments i obertures sigui més gran a favor dels tancaments... Tota una sèrie de qüestions que són de saviesa tradicional de la nostra arquitectura i que hem de saber implementar.

Sempre dic que si la casa passiva s'hagués inventat a Barcelona, Stuttgart o Frankfurt estarien fent habitatges amb galeries i cobertes amb càmeres d'aire. Ens ha arribat la qüestió de posar aïllament i canviar fusteries, quan al nostre clima hi ha altres solucions que poden anar més d'acord amb la nostra tradició arquitectònica i també ser molt més eficients energèticament.

Solucions per a cada tipus de clima…

Sí, hi ha pisos a Barcelona del 1900 que són molt eficients energèticament, sense haver d'aplicar cap sistema. Amb això vull dir que hem d'anar amb compte en enlluernar-nos amb qüestions de cases passives i noms comercials que moltes vegades són paquets on empresa, enginyer i arquitecte fan com un producte que fa que això sigui molt eficient. Però hi ha solucions tradicionals perquè l'arquitectura al nostre clima s'adapti a les circumstàncies climàtiques.

Una casa passiva és molt diferent a Manacor o a Frankfurt. El que no pots fer és agafar una casa passiva a Frankfurt i traslladar-la a Manacor perquè no funcionaria. I aquest és el gran dilema actual, perquè l'arquitecte és qui ha de definir què és una casa passiva a cadascun dels entorns.